Font: UOC
El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Entrevistem Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme). Díaz exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.
La pandèmia del coronavirus ha afectat de ple el sector del turisme, que està vivint els estralls d'una crisi econòmica de la qual encara s'ha de veure l'impacte complet. Això canviarà radicalment la manera de viatjar?
Durant un temps es canviarà la manera de fer turisme per les mesures de distanciament i per la mobilitat limitada entre països. Aquest estiu serà qüestió de fer turisme local i nacional, però s'anirà obrint cap a l'estranger. Les conseqüències a llarg termini són molt incertes: hi pot haver una consciència —tal com constaten algunes recerques— de cert públic preocupat respecte a les qüestions sanitàries intrínseques a la sostenibilitat que demani condicions sanitàries i ecològiques adients. S'haurà de veure durant quant de temps es manté això i com es combina amb els interessos de la indústria turística, ja que també hi haurà una explosió extraordinària de voler gaudir plenament del turisme, també pel que fa al turisme contaminant, com ara el dels creuers.
Per què arran de la propagació de la COVID-19 ens preocupa més el medi ambient?
La globalització i la connectivitat turística han estat un factor determinant perquè el virus s'estengués més ràpidament. Les pandèmies de fa un segle no es propagaven amb tan poc temps perquè el turisme i la mobilitat no estaven tan desenvolupats. Aquesta relació entre la globalització i l'expansió de la COVID-19 pot fer pensar al públic que amb aquest ritme de vida les pandèmies s'estenen més ràpidament i que, per tant, cal vigilar aquests factors. Tot i això, ja hi havia moviments anteriors al coronavirus per a una sostenibilitat turística, per exemple, per reduir els vols de curt recorregut, que són altament contaminants. Gràcies a Greta Thunberg, aquests moviments van tenir impacte als països nòrdics i ja arribaven a França i fins i tot a l'Estat espanyol.
Una alternativa al model turístic actual és el turisme sostenible, que cada cop té més rellevància. El sector està preparat per afrontar un canvi cap a la sostenibilitat?
Hi ha la intenció de repensar el model actual. El sector turístic va liderar canvis socioculturals als anys setanta, amb l'obertura del turisme a l'estranger, que van significar un impuls per al canvi polític i perquè es produïssin transformacions en la societat. No considero que ara li toqui liderar cap canvi: ha de ser el foment d'una activitat econòmica més sostenible el que ha d'arrossegar altres activitats en el mateix sentit. El turisme beu del paradigma socioeconòmic existent, i si el paradigma és el consum de masses i el capitalisme, difícilment hi podrà haver un canvi significatiu en el turisme.
El turisme de masses, sobretot el de sol i platja, està molt consolidat a l'Estat espanyol, fet que dificulta aquesta transformació. Hi ha alguna escletxa per portar aquest model cap a unes dinàmiques més ecològiques?
El turisme de masses saturava certes destinacions turístiques i, tot i que batia rècords d'ingressos, la imatge que es transmetia recentment era que la corba de desenvolupament de la destinació en si podria començar a baixar. La percepció dels turistes de Barcelona els últims anys és que l'autenticitat s'està perdent, i aquest boca-orella podria fer que les xifres es capgiressin. De fet, hi ha polítiques perquè l'Estat espanyol atregui turistes que facin una despesa més gran i que es comportin més bé, és a dir, que es relacionin d'una manera menys nociva amb l'entorn. Ara, a més, amb l'impacte del coronavirus, molts pisos turístics es converteixen en lloguers convencionals. Això demostra que el que semblava un moviment imparable de turistificació excessiva de centres urbans pot canviar; aquí hi ha una escletxa. Hi ha més accessibilitat de la població local per aspirar a aquests pisos, tot i que el sector depèn d'aquests ingressos.
Per tant, podria ser el moment ideal per aplicar més consciència mediambiental al turisme?
Ara veiem l'ocasió de plantejar-nos un turisme més equilibrat i harmoniós i, al mateix temps, tenim tots els ingredients perquè l'activitat torni al punt d'origen, i qui sap si més enllà! L'activitat pública torna a tenir l'oportunitat de revisar quina mena de turisme vol: si aposta per una recuperació ràpida per tornar al mateix model i ajudar les companyies de baix cost, o si aprofita l'emergència sanitària per fer una supervisió més gran.
Com es presenta aquest estiu en matèria de sostenibilitat per al turisme nacional?
El turisme nacional té una oportunitat única de beneficiar-se de la situació perquè no hi haurà tants turistes estrangers saturant ciutats com Barcelona o Madrid, o la costa de Tarragona i de Girona. Per als ciutadans mateixos, que sovint es veuen saturats per la presència massiva de turistes estrangers, també hi haurà un canvi. L'equilibri, però, és delicat, perquè el turisme estranger també genera molts diners.
El canvi de model també implica acostumar el consumidor i introduir hàbits nous. Estem preparats per fer-ho?
Hi ha un cert percentatge de turistes que sí que està disposat a renunciar a certes comoditats o a certs costums, però una gran majoria no. Hi pot haver un canvi de comportament en alguns turistes, però d'altres poden tornar a la mateixa inconsciència. Amb tot, sí que hi ha d'haver —i hi haurà— un creixement del turisme de naturalesa i rural per no saturar les destinacions de sol i platja, un nou comportament que s'allunyi dels nuclis urbans per expandir l'activitat i no concentrar-ho tot en una sola zona. L'Administració pública té un paper molt important en aquesta matèria.
