Innovació i economia circular, dos vectors per a la sostenibilitat

La demanda i l’ús dels recursos naturals està sobrepassant la biocapacitat del nostre planeta. Dit d’altra manera, estem davant d’un abús evident dels recursos finits naturals. Aquest fet ja és una realitat. Però, què i com volem créixer? Les futures generacions consideren que fer un ús de tot allò limitat sense seny és correcte?

Segons assenyala el concepte Cradle to Cradle, l’acció sostenible és com una bona jardineria, no es tracta de salvar el planeta de la nit al dia. Tan de bo poguéssim. Es tracta d’aprendre contínuament com prosperar-hi. D’altra banda, no podem tirar endavant amb un joc de culpa i vergonya, s’ha de treballar amb la idea que tenim una preocupació inquietant sobre el medi ambient, amb un alt esperit de cooperació entre nosaltres, com el jardiner que col·labora molt més amb la natura. Ara bé, amb urgència, responsabilitat i compromís.

En aquest context, la pregunta a fer-nos és: què podem fer? La protecció del medi ambient i la optimització dels recursos del planeta són un requisit imprescindible per preservar la sostenibilitat i l’equilibri mediambiental dins d’una societat globalitzada.

Així mateix, què poden fer les empreses davant del creixement econòmic per actuar en certa cautela i evitar qualsevol detriment mediambiental? Una resposta és la combinació entre la innovació i l’economia circular, com a principals vectors de transformació.

Per tant, les empreses tenen l’oportunitat de posar la sostenibilitat al centre del creixement dels negocis, adreçant-se així al conflicte vinculat als volums desproporcionats de residus generats i no tractats. Només es reciclen el 55% dels grans volums de residus a nivell europeu. D’altra banda, a la Unió Europea es reciclen de mitjana el 45,8% dels residus, sent Alemanya el país que més recicla (66,1%). Aquí apareix la necessitat de posar esforços a l’economia circular, que permet adreçar el conflicte global a partir de descompondre el creixement dels negocis des del punt de vista del consum dels recursos. És a dir, enlloc de tenir de referència el model tradicional i lineal d’extraure, fabricar i eliminar, es treballa cap a un model circular, repensant el creixement des d’un punt de vista del benestar social, on es crea una economia entorn de l’ús i l’aprofitament d’allò que normalment considerem un residu.

Moltes vegades es confon l’economia circular amb el reciclatge, però aquest model va molt més enllà i és molt més ambiciós que qualsevol objectiu de zero-residus. La circularitat fa extensió de la cadena de valor de qualsevol indústria per cobrir l’ús dels productes i la seva vida útil, així com a la pròpia cadena de subministrament, la manufactura, la distribució i les ventes. Al mateix temps, dona importància a l’ecodisseny, és a dir, el redisseny del producte, fent ús de nous materials, creant subproductes, així com recuperant valor dels propis residus del mateix producte o dels processos anteriors.

En definitiva, tenim la oportunitat com a societat d’accelerar la nostra acció i la resposta, així com de repensar l’economia cap a models circulars i sostenibles. No ens aferrem a que la petita acció no marca la diferència en un repte global de tot el món. Al contrari, aferrem-nos a que qualsevol acció per individual que sigui marca el canvi, ja sigui des de la nostra vida personal, les empreses o les institucions.