Catalunya s’enfronta en les properes dècades al repte majúscul de transformar el model energètic actual en un nou model renovable, net, eficient, distribuït, participatiu, inclusiu i democràtic. Una transició energètica cap a un model 100% renovable en l’horitzó del 2050.
Aquest model energètic descarbonitzat és un objectiu compartit amb la resta de països de la Unió Europea, però Catalunya parteix d’una posició més desfavorable, ja que la participació de les energies renovables en el sistema energètic català és inferior, molt inferior en alguns casos, a la dels països dels nostre entorn. Cal reconèixer que Catalunya no ha fet els deures els últims anys i no podem permetre quedar-nos enrere en aquesta nova oportunitat de creixement de les energies renovables que suposa la transició energètica, que comporta també la participació central dels consumidors en el model energètic i grans oportunitats de desenvolupament econòmic.
Més a mitjà termini, el Parlament de Catalunya va fixar l’objectiu intermedi de que l’any 2030 el consum elèctric de Catalunya provingui en un 50% de fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum.
Aquest objectiu es tradueix en que l’any 2030 caldrà haver reduït la demanda energètica un 32,5% i haver instal·lat a Catalunya uns 4.000 MW d’energia eòlica i uns 6.000 MW d’energia solar fotovoltaica, les dues fonts renovables que estan contribuint de forma més significativa, al canvi de model energètic. I d’aquests 6.000 MW fotovoltaics s’estima que al voltant del 30-40% seran instal·lacions d’autoconsum situades a les cobertes dels edificis, tant industrials i dels sectors serveis i primari com dels nostres habitatges. Per tant, l’autoconsum fotovoltaic està cridat a ser un dels pilars de la transició energètica, però no l’únic ni el majoritari, ja que també caldran instal·lacions fotovoltaiques de petita, mitjana i gran dimensió, ubicades sobre el terreny, per assolir els objectius d’un model energètic 100% renovable.
Està clar, doncs, que l’autoconsum és un dels elements clau de la transició energètica. Cal potenciar i prioritzar la seva instal·lació sobre les cobertes perquè, a més de contribuir a un major aprofitament dels recursos renovables, possibilita també altres aspectes que defineixen la transició energètica, com afavorir un model més distribuït, participatiu i democràtic, fent possible que el consumidor sigui el centre del nou model i tingui un paper més actiu en el sistema elèctric.
"L’autoconsum és ja imparable, però el seu nivell d’implantació és encara insuficient si volem contribuir als objectius en matèria d’energies renovables que ens hem fixat com a país. Si volem aconseguir uns 6.000 MW fotovoltaics l’any 2030, suposant que el 30-40% correspongui a instal·lacions d’autoconsum, necessitarem instal·lar una mitjana de més de 200 MW cada any"
Si analitzem les dades de l’Observatori de l’autoconsum a Catalunya de l’Institut Català d’Energia podem veure que l’autoconsum ja és una realitat a casa nostra i com el nombre d’instal·lacions s’ha anat incrementat de forma exponencial els darrers dos anys.
Des de l’any 2017 fins a l’actualitat, el sector de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut de manera molt significativa, especialment a partir de l’any 2019, a conseqüència de l’aprovació d’un marc normatiu més favorable a aquesta tecnologia que el que hi havia anteriorment. Fins al desembre de l’any 2020, a Catalunya hi havia 8.229 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei, distribuïdes en tot el territori de Catalunya, amb una potència total instal·lada de 84,5 MW. Durant l’any 2020 s’han posat en marxa 5.869 instal·lacions, que representen 49,5 MW de potència, multiplicant respectivament per 3,5 i per 2,3 el nombre d’instal·lacions i la potència instal·lada en relació a l’any 2019. I cal recordar que l’any 2020 no ha estat un any fàcil per la situació de pandèmia per tots coneguda.
Cada trimestre es posen en marxa més instal·lacions que en el trimestre anterior. Aquest fet és molt significatiu a partir del primer trimestre de 2019, amb un increment trimestral mitjà del 48% fins a finals de 2020. En l’últim trimestre de l’any 2020 es van registrar 1.878 noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic amb una potència total de 14,6 MW.
Font: Observatori de l'Autoconsum de Catalunya
Sembla que l’autoconsum és ja imparable, però malgrat aquest creixement significatiu de l’autoconsum l’any 2020, el seu nivell d’implantació és encara insuficient si volem contribuir als objectius en matèria d’energies renovables que ens hem fixat com a país. Si volem aconseguir uns 6.000 MW fotovoltaics l’any 2030, suposant que el 30-40% correspongui a instal·lacions d’autoconsum, necessitarem instal·lar una mitjana de més de 200 MW cada any.
Si tornem a les dades de l’Observatori, la tendència observada indica que cada cop es posen en marxa instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic més petites, és a dir, amb un major pes de l’autoconsum domèstic. Però veurem també que pràcticament totes les instal·lacions d’autoconsum corresponen a instal·lacions individuals. A desembre de 2020 només es comptabilitzaven 27 instal·lacions d’autoconsum col·lectiu, que suposen un total de 192 kW de potència.
"La tendència observada indica que cada cop es posen en marxa instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic més petites, és a dir, amb un major pes de l’autoconsum domèstic. Però veurem també que pràcticament totes les instal·lacions d’autoconsum corresponen a instal·lacions individuals. A desembre de 2020 només es comptabilitzaven 27 instal·lacions d’autoconsum col·lectiu, que suposen un total de 192 kW de potència."
És lògic que a l’inici l’autoconsum creixi en les cases unifamiliars, per les facilitats que presenta, sobretot des del punt de vista normatiu, organitzatiu i comercial. Però també està clar que si es vol que l’autoconsum s’expandeixi i es pugui explotar el potencial fotovoltaic existent a les cobertes de Catalunya caldrà que l’autoconsum col·lectiu creixi de forma notable el nombre d’instal·lacions fotovoltaiques en els edificis plurifamiliars. I més si volem que l’autoconsum sigui una realitat al sector domèstic, tenint en compte que al voltant del 75% dels habitatges a Catalunya són de tipus plurifamiliar.
L’autoconsum col·lectiu és clau per poder implantar massivament l’energia solar fotovoltaica als nostres habitatges. És una oportunitat per maximitzar l’ocupació de les cobertes disponibles i hauria de permetre aprofitar al màxim l’energia generada, ja que al repartir entre diferents consumidors la producció d’una instal·lació fotovoltaica hi ha més possibilitats, a priori, de que algun dels consumidors pugui utilitzar de forma instantània l’electricitat generada tot facilitant-ne conseqüentment l’amortització.
Són instal·lacions tècnicament senzilles i de ràpida execució i suposen estalvis econòmics i energètics pels consumidors, que d’aquesta manera contribueixen activament a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic.
A més, a banda del finançament tradicional, cada cop hi ha més alternatives pel finançament d’aquestes instal·lacions, com el crowdlending o les opcions que ofereixen algunes empreses comercialitzadores.
Però està clar que encara hi ha reptes i barreres a superar perquè l’autoconsum col·lectiu sigui una realitat més estesa i no simplement un fet testimonial com ho és actualment. És necessari desenvolupar una tasca permanent per donar a conèixer a la ciutadania, les empreses i administracions les oportunitats i avantatges que ofereix l’autoconsum col·lectiu. Un dels grans reptes de la transició energètica és el d’informar, sensibilitzar i conscienciar sobre els desafiaments energètics als quals Catalunya ha de fer front, fent partícip al conjunt de la societat en la consecució dels objectius energètics i climàtics establerts.
En aquestes primeres fases de desenvolupament de l’autoconsum col·lectiu és important que les administracions, tant la Generalitat com els municipis, que són l’administració més propera a la ciutadania, realitzem una tasca d’acompanyament i suport a les diferents iniciatives que sorgeixin per superar les barreres existents i que els projectes siguin exitosos i serveixin com exemple pel necessari desplegament massiu de l’autoconsum col·lectiu.
És evident que la necessitat d’arribar a un acord entre diferents consumidors per desenvolupar un projecte de forma col·lectiva és una dificultat afegida respecte les instal·lacions d’autoconsum individual. I segurament, com ja s’ha apuntat, aquesta dificultat és més evident en l’àmbit dels habitatges, amb les dificultats inherents a les comunitats de propietaris, on a més hi ha poca tradició i cultura de compartir instal·lacions energètiques. En aquest sentit, la legislació existent tampoc facilita la necessària obtenció del permís de la comunitat de propietaris en el cas que un grup de veïns vulgui fer una instal·lació col·lectiva a l’edifici plurifamiliar en el que viuen.
"Cal modificar el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya per tal de clarificar les majories necessàries per l’adopció d’acords en relació a les instal·lacions de sistemes d’aprofitament d’energies renovables, fixant uns mínims que facilitin la necessària implantació generalitzada l’energia solar fotovoltaica als edificis d’habitatges"
La normativa que regula les comunitats de propietaris és la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Concretament els articles 553-25 i 553-26 regulen el règim general d’adopció d’acords i l’adopció d’acords per unanimitat i per majories qualificades respectivament de la comunitat de propietaris. La redacció d’aquests articles no parla de forma explícita de les instal·lacions de sistemes d’aprofitament d’energies renovables, ja siguin comunes o privatives, donant peu a possibles confusions sobre quines són les majories necessàries per la pressa d’acords en el cas de voler posar una instal·lació fotovoltaica per autoconsum a la coberta d’un edifici plurifamiliar. De forma general, s’entén que si la instal·lació es vol dur a terme en un element comú, l’acord s’hauria de prendre per majoria simple. Però també s’ha de tenir en compte que si en la instal·lació en un espai comunitari entren en conflicte els interessos comuns amb els privatius, podria ser que, segons les circumstàncies de cada cas (dificultat de la instal·lació; impossibilitat que els altres propietaris poguessin, si volguessin, instal·lar-s’hi la mateixa infraestructura; tipus d’obres a fer; elements que integren la instal·lació; etc.), es podria entendre que es tracta d’una innovació no exigible i que llavors fos necessària la majoria qualificada de 4/5 de propietaris i de quotes. A més, la mateixa normativa també estableix que cal la unanimitat per cedir gratuïtament l’ús d’elements que tenen un ús comú o la majoria qualificada de 4/5 per la cessió onerosa de l’ús i l’arrendament d’elements comuns que tenen un ús comú per un termini superior a quinze anys. Això posa de manifest, doncs, la necessitat de modificar el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya per tal de clarificar les majories necessàries per l’adopció d’acords en relació a les instal·lacions de sistemes d’aprofitament d’energies renovables, fixant uns mínims que facilitin la necessària implantació generalitzada l’energia solar fotovoltaica als edificis d’habitatges.
Font: Observatori de l'Autoconsum de Catalunya
El desplegament de l’autoconsum col·lectiu ha de ser un esforç també col·lectiu. Són diversos els agents que intervenen en tot el procés d’implantació de les instal·lacions, des dels consumidors, amb la voluntat de produir la seva pròpia electricitat, passant per les administracions, que hem de regular i legalitzar de forma àgil les instal·lacions, i els professionals responsables de fer unes instal·lacions de qualitat. També hi intervenen de forma determinant les empreses comercialitzadores i distribuïdores d’electricitat. Cal reconèixer el paper actiu que estan portant a terme algunes comercialitzadores per conscienciar i informar els consumidors en aquest àmbit i facilitar els tràmits que són de la seva competència per la legalització i la posada en marxa de les instal·lacions per fer possible gaudir dels diferents avantatges que ofereix la normativa.
"Una manca d’agilitat de distribuïdores i comercialitzadores a l’hora de donar resposta a les demandes dels consumidors pot suposar una barrera important en l’inici del desplegament de l’autoconsum col·lectiu. Caldrà que tots plegats fem un esforç per facilitar al màxim les iniciatives de la ciutadania i de les empreses per autoproduir la seva pròpia energia i esdevenir actors de canvi del model energètic"
Però aquesta no és una situació generalitzada, i una manca d’agilitat de distribuïdores i comercialitzadores a l’hora de donar resposta a les demandes dels consumidors pot suposar una barrera important en l’inici del desplegament de l’autoconsum col·lectiu. I en aquest sentit, l’administració vetllem perquè es respectin els drets dels consumidors i garanteix que tothom compleixi la normativa vigent que li és d’aplicació. Caldrà que tots plegats fem un esforç per facilitar al màxim les iniciatives de la ciutadania i de les empreses per autoproduir la seva pròpia energia i esdevenir actors de canvi del model energètic.
Cal reconèixer l’impacte que han tingut les modificacions normatives en el creixement que ha experimentat l’autoconsum, tant a nivell estatal amb l’entrada en vigor del Reial Decret 244/2019, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, com a nivell català amb la modificació, a finals de l’any 2019, del Text refós de la Llei d’Urbanisme establint que les instal·lacions de producció d'energia elèctrica mitjançant panells solars fotovoltaics estiguin subjectes, amb algunes excepcions, al règim de comunicació prèvia.
Però tota normativa és susceptible de millora i en el cas de l’autoconsum col·lectiu hi ha canvis que afavoririen la seva implantació. Un cas clar és la forma de repartir l’energia generada entre els diferents consumidors associats a una instal·lació d’autoconsum col·lectiva: quanta més flexibilitat, major aprofitament. En aquest sentit, un repartiment dinàmic real dels excedents, en lloc d’un repartiment estàtic fixe, o ni que fos un repartiment estàtic variable, permetria un major aprofitament de l’autoconsum instantani, reflectint millor el que realment succeeix físicament i millorant la rendibilitat econòmica de les instal·lacions.
"Un repartiment dinàmic real dels excedents, en lloc d’un repartiment estàtic fixe, o ni que fos un repartiment estàtic variable, permetria un major aprofitament de l’autoconsum instantani, reflectint millor el que realment succeeix físicament i millorant la rendibilitat econòmica de les instal·lacions"
Hi ha altres elements de la normativa vigent que si es modifiquessin donarien més possibilitats a l’autoconsum col·lectiu, com les actual limitacions a que només es pugui fer autoconsum col·lectiu si la generació i el consum estan connectats en baixa tensió o a una distància màxima de 500 metres entre el generador i el consumidor.
Aquests canvis han de facilitar també la creació de les futures comunitats energètiques, una de les figures que ha de jugar un paper clau en la participació de la ciutadania en la transició energètica. Cal que la normativa estatal que ja hauria d’haver transposat les directives europees i que regularà aquest nou actor del sistema energètic sigui ambiciosa perquè realment les comunitats energètiques puguin esdevenir un agent de canvi del model energètic.
També cal fer modificacions en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i adequar-lo a la normativa vigent que regula l’autoconsum i que contempli totes les possibilitats que aquesta permet.
En conclusió, l’autoconsum és una realitat que no para de créixer i el seu desplegament massiu és clau i necessari per la transició energètica i per ajudar a assolir els objectius de mitigació del canvi climàtic. Tanmateix, aquest desplegament massiu no pot produir-se només a través de l’autoconsum individual, sinó que és absolutament necessari desplegar també l’autoconsum col·lectiu per tal maximitzar l’aprofitament de les nostres cobertes i garantir que tothom pugui beneficiar-se’n.
L’autoconsum col·lectiu ofereix moltes oportunitats i avantatges, però alhora presenta reptes i barreres que cal superar amb la col·laboració de tots els diferents actors implicats, cadascú en base a les seves responsabilitats, per tal de contribuir a l’objectiu comú d’avançar en una transició cap a un nou model energètic.
