Font: AMB.cat
El passat 9 de juny, la Comissió d'Acció Climàtica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va organitzar el seminari web Acció climàtica, cooperació i món local: On som i cap a on anem.
Dinamitzat pel Servei de Cooperació de l'AMB, el seminari buscava fer reflexionar sobre l'acció climàtica i la cooperació internacional, centrant-se en l'àmbit municipal i supramunicipal.
L'acte va estar conduit per Elisenda Alamany, presidenta de la Comissió d'Acció Climàtica i consellera metropolitana de l'AMB, que en les paraules d'obertura va destacar que "el progrés no és possible sense atendre els límits ambientals", i que actualment ens trobem en un nou escenari, amb una nova geografia de vulnerabilitats i nous actors que situen a l'agenda internacional i local l'emergència climàtica. Per aquest motiu, l'AMB i el FCCD van considerar important constituir un espai per treballar sobre els vincles entre cooperació i emergència climàtica.
A l'inici del seminari web, la consultora ambiental de l'Estudi Ramon Folch i Associats (ERF) Marina Caballería va presentar la Diagnosi d'Actuacions de Cooperació Internacional vinculades al Canvi Climàtic, elaborada per encàrrec de la Comissió d'Acció Climàtica del FCCD amb el suport tècnic i econòmic de l'AMB.
En l'estudi, hi van participar 27 ajuntaments catalans, a més de l'AMB i les diputacions de Barcelona i de Girona. S'hi van identificar un total de 60 projectes entre el 2015 i el 2020, tant accions de cooperació internacional focalitzades a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (24) com a moderar els efectes del canvi climàtic (18), i també actuacions d'educació per a la ciutadania global (18) i una iniciativa en coherència de polítiques públiques. Entre d'altres conclusions, l'estudi destaca la necessitat d'aprofundir en estratègies i en finançament en cooperació internacional i canvi climàtic. Entre els anys 2015 i 2018, les actuacions gestionades pel Fons Català̀ de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) relacionades amb temes ambientals i climàtics només van suposar un 9 % del total del pressupost destinat a projectes de cooperació́ internacional.
La presentació de l'estudi va donar pas a una conversa entre experts i persones amb perfils diferents.
Intervenció d'experts
Ana Romero, cap del Servei d'Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l'AMB, va introduir diferents conceptes. Va defininr el canvi climàtic com un "fenomen físic produït per causes humanes que provoca que l'atmosfera del planeta pateixi un escalfament que té un impacte sobre els ecosistemes i també sobre la salut i les condicions de vida de les persones". El concepte de justícia climàtica, per altra banda, posa el focus en com aquests impactes es reparteixen de manera injusta, ja que sovint es concentren molt més en poblacions empobrides o en situació de vulnerabilitat, i alhora qüestiona el model de creixement en si i el fet que creï impactes injustos per si sol.
Jacobo Ocharan, responsable del Programa Global d'Acció Climàtica d'Oxfam Internacional, en referència al concepte de justícia climàtica va indicar que davant de la injustícia, la resposta no ha de ser de remei sinó d'accions transformadores del model econòmic. També va destacar la necessitat urgent d'actuar, atès que si no es produeix un canvi dràstic en la reducció d'emissions i en el model productiu, en els propers 9-15 anys s'arribarà a una situació irreversible. Així mateix, va reflexionar sobre l'impacte que suposa el model productiu patriarcal dominant i que, actualment, el perfil de persona que més està contribuint a la crisi climàtica és: home, de classe mitjana, blanc i del nord; un perfil molt proper a nosaltres.
Marta García Sierra, investigadora de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) va remarcar que el canvi climàtic és el resultat acumulatiu d'accions preses de manera individual (persones, famílies, petits grups, empreses privades, governs...) que afecten la col·lectivitat, incloent-hi persones o grups de persones que no hi contribueixen. També va destacar el problema intergeneracional que suposa el canvi climàtic, ja que entren en conflicte interessos a curt i llarg termini: les generacions futures, que seran les més afectades, estan infrarrepresentades en la presa de decisions.