Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem
Vivim enmig d’una crisi sistèmica, de la qual la sanitària és una dimensió, com ho són també la crisis climàtica, de biodiversitat, demogràfica o de recursos naturals clau. La pandèmia que vivim ha generat una crisi sense precedents a escala mundial, amb uns costos humans, socials i econòmics que a hores d’ara desconeixem, perquè encara és lluny d’acabar-se. Mentre una petita part de la comunitat científica s’esforça per entendre l’origen i el desenvolupament de la pandèmia i aturar la propagació del virus, altres persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem.
"Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem"
Des de 1992, la comunitat científica ha advertit, reiteradament, sobre la gravetat dels riscos que té la destrucció de la biodiversitat i la degradació dels ecosistemes terrestres i marins per a la humanitat. Posteriorment, l’informe sobre la salut planetària publicat per l’IPBES (Plataforma intergovernamental per a la biodiversitat i els serveis ecosistèmics) el 2019, conclou que la societat humana està en perill per la degradació accelerada dels sistemes naturals de suport a la vida; i un estudi de 2020, de la mateixa plataforma, sobre biodiversitat i pandèmies, posa en evidència la interrelació entre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat a escala planetària i l’emergència de pandèmies. Tenir cura de la biodiversitat no és opcional, doncs, sinó una inversió preventiva estratègica indispensable per al benestar de la societat present i futura. Fa poc, el darrer informe de l’IPCC (Panell internacional del canvi climàtic) va confirmar la gravetat de la crisi climàtica, la severitat dels impactes previsibles, el caràcter irreversible d’alguns processos regionals i globals, i la necessitat urgent d’adoptar mesures dràstiques per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
"El futur de la nostra societat dependrà de la nostra resiliència i capacitat de transformació, tant a escala individual com col·lectiva, des de l’àmbit local fins al nacional i internacional. Estem en una cruïlla històrica: seguir augmentant les tendències insostenibles, augmentant la vulnerabilitat humana, o canviar radicalment de rumb"
La ciència ha posat de manifest que aquesta crisi sistèmica té l’origen en la relació irresponsable d’una part de la humanitat, de la qual nosaltres formem part, amb la natura que ens sosté. Un consum desenfrenat de recursos que fa decennis que ultrapassa la biocapacitat global i desborda, un rera l’altre, els sistemes d’autorregulació de la Terra. El futur de la nostra societat dependrà de la nostra resiliència i capacitat de transformació, tant a escala individual com col·lectiva, des de l’àmbit local fins al nacional i internacional. Estem en una cruïlla històrica: seguir augmentant les tendències insostenibles, augmentant la vulnerabilitat humana, o canviar radicalment de rumb.
D’aquesta convicció va sorgir un manifest, promogut per un petit grup de científics de la Institució Catalana d’Història Natural, al qual ja s’han adherit més de dos cents científics de primer nivell dels Països Catalans. A més d’un breu diagnòstic, el manifest planteja deu directrius estratègiques per canviar de rumb cap a un model socioeconòmic més saludable i sostenible, que són, en resum, les següents:
1. Abandonar el model de desenvolupament centrat en el creixement agregat del Producte Interior Brut i substituir el PIB per altres indicadors basats en sistemes integrats de comptabilitat social, ambiental i econòmica, que tinguin en compte els impactes socials i ambientals de les activitats econòmiques sobre el benestar humà i de la Terra, per orientar la nostra societat cap a un futur de sostenibilitat de la vida.
2. Fomentar polítiques de producció, consum i inversió que tinguin en compte els límits ecològics i evitin generar un deute injust i inassumible per a les generacions futures. El model econòmic ha d'assegurar la provisió de béns i serveis essencials per part del teixit productiu, de manera que es garanteixi la salut integral i el benestar de la població, i ha d’apostar pel bé públic i el bé comú, minimitzant la dependència respecte al mercat global, volàtil i especulatiu.
3. Abandonar les energies fòssils i fomentar una transició ràpida i justa vers les energies íntegrament renovables, que permetin l’aprofitament d’un bé comú, com és l’energia solar o eòlica, evitant afectar greument la biodiversitat i el paisatge, de manera que la riquesa generada en aprofitar-la, transformar-la i utilitzar-la repercuteixi en el benestar de tota la societat.
4. Dissenyar i implementar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar la sobreexplotació i la destrucció irreversible dels recursos naturals i incentivar les alternatives regeneradores i sostenibles per transformar el sistema actual en una economia circular.
5. Abandonar el model de mobilitat vigent, basat en grans infraestructures i modes de transport insostenibles, que generen uns costos ambientals, econòmics i socials inassumibles. Aturar les grans inversions que anaven destinades a infraestructures dissenyades amb els paràmetres d’aquest model, per prioritzar alternatives i serveis que calen ara i en un futur proper.
6. Transformar el sistema agrícola i alimentari actual per avançar vers la sobirania alimentària basada en l’agroecologia, que assegura la conservació de la biodiversitat, el manteniment del món rural, la producció d’aliments sostenibles i locals, amb unes condicions de treball dignes.
7. Revertir la pèrdua de biodiversitat i potenciar el desenvolupament de la «infraestructura verda», que constitueix la base que sosté el benestar i la salut de la societat. Això implica invertir en la protecció i restauració dels ecosistemes, espais naturals i connectors ecològics, essencials per garantir la viabilitat de les poblacions de fauna i flora silvestres i facilitar desplaçaments que els permetin adaptar-se al canvi climàtic, així com altres «solucions basades en la natura»,
8. Convertir la recerca, l’adaptació al canvi climàtic i la protecció i restauració ambientals en pilars clau del nou model socioeconòmic, de manera que l’acció contra el malbaratament de recursos, la crisi climàtica i la pèrdua de la biodiversitat esdevinguin veritables objectius transversals de tots els Països Catalans.
9. Reconèixer la importància cabdal que té la qualitat i la vitalitat de la participació social i adoptar mesures per regenerar la governança actual per fer-la més participativa, equitativa, justa i efectiva. Informar de manera clara i regular la ciutadania i la comunitat educativa, implicant-hi els mitjans de comunicació, difonent les iniciatives inspiradores i les bones pràctiques, per fer créixer la consciència i la responsabilitat social i ambiental.
10. Establir programes d’ensenyament i formació, a tots els nivells, que promoguin i fomentin la visió sistèmica i l’esperit de cooperació.
Els promotors del manifest considerem que només sobre aquestes bases es podran construir alternatives viables a l’insostenible model actual, amb coratge i creativitat, convençuts de que seria la millor inversió per al futur de les generacions que vindran, que hauran d’enfrontar-se a situacions molt més difícils encara. Per tant, instem a tothom al compromís compartit i, cadascú des de la seva responsabilitat, aprenguem a gestionar les crisis i les incerteses associades i ajudant a la transformació una societat arrossegada per unes inèrcies tendencials insostenibles.
Convidem a tots els científics vinculats als Països Catalans a llegir el manifest complet al web de la Institució Catalana d’Història Natural i, si hi estan d’acord, adherir-s’hi formalment. Una vegada aplegat un nombre significatiu d’adhesions, tenim previst fer públic el manifest aquesta tardor.
