El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per tant les decisions sobre com ens alimentem aquí tenen efecte a escala global i impacten sobretot al sud global on es produeixen molts dels aliments que importem i, a més, on ja viuen els efectes més devastadors del canvi climàtic.
Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns, que els van posar sobre la taula a la xerrada “Conflictes socioambientals del sistema alimentari de Catalunya” dins la programació de “Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible”.
Per fer front a aquestes problemàtiques, a casa nostra, la societat civil organitzada i els grups ecologistes estan fent front a aquestes problemàtiques.
r
Granges intensives i la contaminació dels purins
Un dels debats que més s’ha estat discutint en els últims anys és el consum de carn. Actualment, el sector està dominat per granges de ramaderia intensiva, que tenen incidència negativa sobre el medi. Eudald Riba, representant del Grup de Defensa del Ter, ens exposa la problemàtica que des de fa anys afecta Osona, zona de tradició ramadera, on tenen problemes de contaminació de les aigües. A mitjans del segle passat, el sector va patir un canvi de model: es va passar d’una ramaderia familiar –cada pagès tenia el seu ramat pel seu propi consum i per vendre’l a clients propers-, a una ramadera integrada i massificada. Avui dia, els porcaters tenen les seves pròpies granges, on engreixen a molts porcs i compten amb pocs treballadors especialitzats.
"Abans els fems dels animals es gestionaven de manera sostenible – assecant-los i després, utilitzant-los d’adob als camps-. Ara, les granges es netegen amb aigua a pressió i el resultat és una barreja massa líquida que les plantes no poden retenir com a adob, i que contamina els aqüífers"
Les alarmes a Osona van saltar l’any 1989, quan van aparèixer per la comarca els primers cartells d’aigua no potable. Estaven contaminats de nitrats, que provenen dels purins de la ramaderia. Abans els fems dels animals es gestionaven de manera sostenible – assecant-los i després, utilitzant-los d’adob als camps-. Ara, les granges es netegen amb aigua a pressió i el resultat és una barreja massa líquida que les plantes no poden retenir com a adob. En conseqüència d’això, aquest líquid es filtra i arriba al subsòl, contaminant, d’aquesta manera, els aqüífers. Riba va subratllar que això s’ha denunciat, però “la contaminació ha continuat perquè la normativa ho continua permetent”.
Importació de soja al port de Barcelona
De la mà de les granges intensives ens sorgeix una altra problemàtica. Per què... què alimenta el que ens alimenta? Bona part del pinso animal està fet de soja. I la importació d’aquesta, també crea un problema socioambiental. Gonzalo Gamboa, investigador de l’ICTA UAB, ens explica els resultats l’informe “El rol de Catalunya y el Port de Barcelona en la construcción de un sistema alimentario (in)sostenible”, elaborat per les organitzacions GRAIN i la revista Sobirania Alimentària. Apunta que en els últims anys, la producció de soja ha augmentat molt. A Espanya, la majoria de les faves de soja s’importen des del Brasil o l’Argentina. En aquest sentit, Catalunya té un rol important en aquest punt perquè el port de Barcelona, on hi estan situades les empreses nord-americanes Bunge i Cargill, és la porta d’entrada d’aquesta matèria a l’estat espanyol.
"La soja importada per Catalunya representa una desforestació anual d’1.250.000 Ha, a més de grans quantitats alliberades de CO2 i de retruc, desplaçament de comunitats i conflictes"
L’àmplia majoria de soja que s’importa no l’utilitzem per al consum humà, sinó que el 87% d’aquesta acaba convertida en farina de soja que s’utilitza per produir pinsos per a la ramaderia. Als països del sud global, la producció massiva d’aquest tipus d’agricultura provoca la desforestació de l’Amazònia. A l’estudi contemplen que la soja importada per Catalunya representa una desforestació anual d’1.250.000 Ha, a més de grans quantitats alliberades de CO2 i de retruc, desplaçament de comunitats i conflictes.
Vulneració de drets al camp
“L’agroindústria a la Unió Europea requereix una gran quantitat de persones treballant durant la temporada de fruita. És una indústria depredadora: de recursos i de persones” explica la Gemma Casal, de la campanya Fruita amb Justícia Social.
Per una banda, la producció d’agricultura intensiva no va destinada al consum local, sinó a l’exportació, i per això, es necessita l’aclaparament de moltes terres, on s’hi planten monocultius. Cada vegada hi ha menys terres disponibles per pagesos amb produccions variades, destruint així la biodiversitat. “Els pagesos d’alguna manera han anat desapareixent. O s’han jubilat i han donat les terres a grans empreses o bé el que han fet és sobredimensionar-se per poder donar resposta” explica Casal. A més, en aquesta producció intensiva també s’utilitzen una enorme quantitat de fitosanitaris, que contaminen els aqüífers i que de retruc, també afecten la nostra salut.
"La solució rau a promoure polítiques que potenciïn un nou model de producció agrari, que sigui just per temporers, pagesos i consumidors, a més d’una llei d’estrangeria i política de fronteres que protegeixin el migrant, evitant que estigui tan exposat a vulneracions"
Per altra banda, aquestes produccions requereixen una gran quantitat de mà d’obra, que sigui temporal, extremadament flexible i vulnerable, perquè el que volen les grans empreses és reduir al màxim els costos, per tenir uns màxims beneficis. D’aquesta manera, cada any centenars de persones migrants busquen feina, encadenant collites arreu d’Espanya. Són gent nòmada, exposada a grans vulneracions dels drets. “Hi ha persones no regularitzades, que treballen al preu que sigui, i si els ofereixen lloc on dormir a llocs insalubres” explica Gemma. Per ella, la solució rau a promoure polítiques que potenciïn un nou model de producció agrari, que sigui just per temporers, pagesos i consumidors, a més d’una llei d’estrangeria i política de fronteres que protegeixin el migrant, evitant que estigui tan exposat a vulneracions.
L’acció de les grans superfícies
Relacionat amb l’últim punt, i tenint en compte el mercat global on vivim, les grans superfícies també miren pel seu propi benefici. En aquest sentit, si al Marroc es produeix fruita més barata –encara que allà s’hi estiguin vulnerant encara més els drets dels treballadors- la compraran allà. Una lògica que de retruc afecta els agricultors locals, ja que es troben amb problemes per vendre els seus productes. A això, també s’hi suma una altra hàndicap: la quantitat. “Els grans supermercats compren grans quantitats de fruita. Les petites cooperatives que produeixen de manera sostenible no hi poden competir. Ni en preu ni en abastiment” explica Casal. Els productors de productes peribles (com els cítrics, la carn o la llet) són els que es troben en una situació més vulnerable, a causa del poc temps que compten per comercialitzar el producte.
Una problemàtica que està a l’ordre del dia pel conflicte obert pel preu de la llet entre l’empresa Pascual i les cooperatives Plana de Vic i Vaques d’Osona. La falta d'acord sobre el preu ha paralitzat la renovació amb l’empresa. Els ramaders d'Osona cobren uns 33 cèntims el litre quan la producció els suposa una despesa de 37 cèntims. La pujada del preu de la llum i del pinso fa que els productors no puguin arribar ni a cobrir els costos del seu ofici. Tot això sense tenir en compte la feina i temps que comporta ser productor de llet. Els ramaders segueixen exigint un preu "digne" per litre de llet.
