Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.

Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.

Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels  socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.

Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.

Pesa i Pensa és un projecte educatiu que pretén sensibilitzar els infants sobre els malbaratament d'aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el valor. El gerent de l’empresa Campos Estela, Martí García, explica com va sorgir la idea d’aquest projecte i què s’està aconseguint amb la seva implementació.

Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de  la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.

Laura Reñaga és enginyera i actualment treballa a la Direcció de serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona. La seva feina està dedicada, entre d’altres a la prevenció de residus a la ciutat. Ens explica en aquesta entrevista els projectes més reeixits en aquest àmbit i els reptes que vol afrontar el nou Pla Residu Zero de Barcelona.

Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental.  Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!

Menjar recuperat: l’experiència del Pont Alimentari
 

Des de la nostra tasca de formigueta, el Pont Alimentari ajuda a conscienciar sobre el malbaratament alimentari i contribueix a reduir-lo mitigant el seu impacte ambiental, social i econòmic. Ara bé, la nostra tasca apunta només un dels problemes generats per aquest sistema agroalimentari descabellat. Cal repensar-lo urgentment de manera que sigui ambientalment més sostenible, més saludable i que garanteixi a tothom un alimentació suficient i adequada.

Recooperem, un projecte d’èxit d’aprofitament alimentari al Vallès Occidental

El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

Manlleu redueix el malbaratament alimentari als establiments: en mig any s’ha evitat que es llencin quasi 1750kg de menjar

13/03/2022

L’Ajuntament de Manlleu impulsa des del passat 2021 una campanya per reduir el malbaratament alimentari. S’han realitzat visites als establiments alimentaris de la ciutat per donar-los a conèixer una aplicació per a dispositius mòbils anomenada Too Good To Go, que els permet reduir l’excedent de menjar al final del dia.

S’acompanya a infants i famílies a adquirir bons hàbits alimentaris i a revertir el 58% de malbaratament alimentari registrat a les llars catalanes

Taste the waste
 

L'alemany Valentin Thurn, director de “Taste the Waste”, posa en qüestió al seu documental la societat del malbaratament i per a fer-ho recull el testimoni dels que es rebel·len contra aquest sistema, i reclamen posar en valor els aliments i l’aprofitament alimentari.

Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

La Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el CREDA-IRTA-UPC, té com a objectiu principal ajudar a les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

El malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte d’hivernacle, es produeix en tots els processos de la cadena alimentària, des de l’agricultura fins al consum, per la qual cosa totes hi estem implicades. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, cada persona genera 35 quilos de residus alimentaris per any: a Catalunya el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars.
Analitzem en aquest especial les causes, donem veu als agents socials que intenten aturar el malbaratament i posem de relleu els canvis necessaris per redreçar aquesta situació.