Font: Florencia Florido. CREAF
Un equip liderat pel CREAF i la UAB ha publicat l’informe EU Innovation Blueprint: Analysing factors influencing innovation within Urban Forestry, que revela el camí de la innovació en silvicultura urbana.
El projecte Erasmus+ Uforest vol que les ciutats d’Europa s’omplin d’arbres i ajudar a resoldre els reptes socioambientals des de la sostenibilitat. Però aquesta no és una tasca senzilla. Cal trobar solucions innovadores per planificar, dissenyar, implementar i mantenir boscos urbans. A més, és clau mantenir una perspectiva interdisciplinària que englobi la dimensió social, ecològica, cultural i econòmica d’aquests boscos dins les ciutats per aprofitar el potencial dels arbres a les ciutats. Aquest mes de setembre, un equip liderat pel CREAF i la UAB ha publicat l’informe EU Innovation Blueprint: Analysing factors influencing innovation within Urban Forestry, que revela el camí de la innovació en silvicultura urbana.
L’informe inclou una anàlisi de 20 casos d’estudi europeus d’iniciativa pública i privada. Aquests casos destaquen per la seva capacitat per a abordar els reptes de la urban forestry i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de forma innovadora, integrant àrees tan diferents com la planificació urbana, l’ecologia forestal, la socioeconomía o les tecnologies de la informació i la comunicació.
Segons el model DPSIR adoptat per l’Agència Europea del Medi Ambient, tot procés, resultat o actitud creativa davant un problema –és a dir, tota innovació– parteix d’un conflicte que funciona com una força impulsora. Amb aquesta premissa, l’informe identifica els set grans reptes de la silvicultura urbana com a motors de la innovació: factors de creixement, perjudicis, equitat social, governança, finançament i desenvolupament econòmic, buits formatius i buits de coneixement i ús de la tecnologia. Dins un context ecològic, social, cultural i econòmic d’àmbit local, aquests reptes es converteixen en trampolins als ODS globals.
Oportunitats d’innovació en silvicultura urbana
L’estudi revela que un 90% dels casos ofereix solucions per al repte de finançament i desenvolupament econòmic, que abasta aspectes com la diversificació de fons, la promoció d’ocupació i la bioeconomia forestal, l’ús de sistemes de baix cost o el desenvolupament de capacitats professionals. Amb tot, resta pendent quin és el cost-benefici dels serveis ecosistèmics. En l’espectre més baix, el repte de la governança no obté tanta representativitat i deixa marge per treballar amb resoldre tensions i contradiccions entre diferents grups socials urbans. A més, cap dels casos resol perjudicis –els efectes negatius dels boscos urbans– ni la qüestió de l’expulsió social i la gentrificació verda, que s’enmarquen dins el repte de l’equitat social. Per tant, existeix un gran potencial innovador en aquest sentit.
ODS amb els quals s’alineen els casos d’estudi (Font: Uforest)
Respecte als ODS, el 100% dels casos respon a l’objectiu 15 –vida d’ecosistemes terrestres–, ja que es dirigeixen a la plantació d’arbres, la conservació de la biodiversitat, la gestió sostenible de boscos, la restauració de sòls degradats o l’eliminació d’espècies vegetals exòtiques. A més, molts d’ells aborden aspectes de la justícia ambiental, com l’accesibilitat als espais verds i la sensibilització sobre la crisi climàtica (ODS 11 –ciutats i comunitats sostenibles– i ODS 13 –acció pel clima). Queden a la cua els ODS 2, 3, 4 i 6, orientats a abordar la fam zero, l’aigua neta i la sanitat, l’educació de qualitat i la salut i el benestar, respectivament. A més, no es va identificar cap cas que respongués als ODS 1, 5, 7, 10, 14, 16 i 17, la qual cosa deixa una porta oberta per explorar-los.
Finalment, s’observa que la innovació en silvicultura urbana és sobretot incremental. És a dir, la majoria dels casos realitza petites millores a solucions o idees ja existents per adaptar-les a les circumstàncies específiques de cada context. Això obre un ventall de possibilitats per a desenvolupar processos, resultats i actituds innovadores de tipus complementari, radical o disruptiu.
"Aquest informe ajuda a situar la Urban Forestry com una disciplina de futur, identificant les oportunitats i restriccions per desplegar noves iniciatives i definint els processos d’innovació que porten a materialitzar-les" JOAN PINO VILALTA, director del CREAF
La nova Urban Forestry
Actualment, el projecte Uforest està a punt de donar el tret de sortida a un programa formatiu teòric-pràctic desenvolupat per les 4 universitats participants: la UAB, la TCD, la UNITBV i POLIMI. Aquesta formació està destinada a capacitar a la següent generació de silvicultors urbans: professionals que siguin capaços d’atendre els reptes multidimensionals de les ciutats amb una de les solucions basades en la naturalesa (SBN) més versàtils, el bosc urbà.
Després de completar 2 cursos en línia i 1 programa d’innovació, la nova fornada de urban foresters tindrà els coneixements i habilitats necessàries per promoure la transició verda de les ciutats de manera creativa, transversal i científicament rigorosa.
