Font: Nacions Unides
Segons un informe de l'Organització Meteorològica Mundial, les sequeres, agreujades pel canvi climàtic, suposen un repte globlal: uns 3.600 milions de persones no tenen un accés adequat a l'aigua com a mínim un mes a l'any i s'espera que aquesta xifra augmenti per sobre els 5.000 milions el 2050.
Foto: PNUD//Jean Damascene Hakuzimana. Una nena rega llavors a Merea, al llac Txad, activitat que s'ha convertit en la seva tasca quotidiana.
L'any 2021 va ser més sec de l'habitual a la major part del planeta i segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) aquest fet va provocar "efectes en cascada sobre les economies, els ecosistemes i la nostra vida quotidiana".
El primer informe de l'organisme sobre L'estat dels recursos hídrics mundials destaca que entre les zones inusualment seques es troba l'àrea de Rio de la Plata Sud-amèrica, on una sequera persistent afecta la regió des del 2019.
A l'Àfrica, grans rius com el Níger, el Nil i el Congo van tenir un cabal inferior a la mitjana el 2021. La mateixa tendència es va observar als rius d'algunes zones de Rússia, Sibèria Occidental i Àsia Central.
D'altra banda, hi va haver volums fluvials per sobre del que és normal en algunes conques d'Amèrica del Nord, el nord de l'Amazones i Sud-àfrica, així com a la conca del riu Amur de la Xina i el nord de l'Índia.
Foto. Greenpeace/Pram. Uns nens caminen entre les aigües de les inundacions a Palangka Raya, a Kalimantan Central (Indonèsia).
Aigua i canvi climàtic
Els impactes del canvi climàtic es deixen sentir sovint a través de l'aigua amb sequeres més intenses i freqüents, inundacions més extremes, precipitacions estacionals més erràtiques i una fusió accelerada de les glaceres. "Tot això té efectes en cascada sobre les economies, els ecosistemes i tots els aspectes de la nostra vida quotidiana", segons ha declarat el secretari general de l'OMM, el professor Petteri Taalas. "I, tot i això, no es coneixen prou els canvis en la distribució, la quantitat i la qualitat dels recursos d'aigua dolça", ha afegit. "L'informe sobre L'estat dels recursos hídrics mundials pretén satisfer aquesta manca de coneixements i oferir una visió concisa de la disponibilitat d'aigua a diferents parts del món".
Això servirà de base per a les inversions d'adaptació i mitigació al canvi climàtic.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP27, celebrada a Egipte, va instar els governs a integrar més l'aigua als esforços d'adaptació, i va ser la primera vegada que es fa referència a l'aigua en un document final d'aquestes conferències anuals en reconeixement de la seva importància crítica.
La primera edició de l'informe examina el cabal -el volum d'aigua que flueix a través d'un canal fluvial en un moment donat- i també avalua l'emmagatzematge d'aigua terrestre, és a dir, tota l'aigua a la superfície i subsòl de la terra i la criosfera, laigua congelada. L'informe posa de manifest un problema bàsic: la manca de dades hidrològiques accessibles i verificades.
Cobertura terrestre
A banda de les variacions dels cabals fluvials, l'emmagatzematge global d'aigua terrestre es va classificar com a inferior al normal a la costa occidental dels Estats Units, al centre de Sud-amèrica i la Patagònia, al nord d'Àfrica i Madagascar, a Àsia Central i Orient Mitjà, al Pakistan i al nord de l'Índia. Va ser superior al normal al centre d'Àfrica, el nord de Sud-amèrica -en concret la conca de l'Amazones- i el nord de la Xina.
"En general, les tendències negatives són més fortes que les positives", va advertir l'agència de l'ONU, amb l'aparició de diversos punts conflictius com la Patagònia, les capçaleres del Ganges i de l'Indus, així com el sud-oest dels Estats Units.
Unes temperatures més càlides signifiquen la fosa del gel marí, l'augment de la temperatura dels oceans i l'escalfament de l'aigua, cosa que afecta els ecosistemes i els patrons climàtics globals.
La criosfera
La criosfera, és a dir, les glaceres, la capa de neu, els casquets de gel polars i, quan existeix, el permafrost, és la reserva natural més gran d'aigua dolça del món.
"Els canvis en els recursos hídrics de la criosfera afecten la seguretat alimentària , la salut humana, la integritat i el manteniment dels ecosistemes, i tenen importants repercussions en el desenvolupament econòmic i social", afirma l'OMM, provocant de vegades inundacions fluvials i crescudes sobtades a causa dels desbordaments dels llacs glaceres.
Amb l'augment de les temperatures, l'escorriment anual de les glaceres acostuma a augmentar al començament, fins que s'arriba a un punt d'inflexió, sovint anomenat "bec d'aigua", a partir del qual l'escolament disminueix.
Les projeccions a llarg termini del desglaç i el moment en què s'arriba al pic d'aigua són elements clau per a les decisions d'adaptació a llarg termini.
Foto: OMM/Hwang Seonyoung. Unes temperatures més càlides signifiquen la fosa del gel marí, l'augment de la temperatura dels oceans i l'escalfament de l'aigua, cosa que afecta els ecosistemes i els patrons climàtics globals.
