L’aigua és imprescindible per a la salut humana.
Un 60 % del nostre pes corporal és aigua i fa falta un consum diari d’aigua que compensi les pèrdues que es produeixen de forma natural.
Foto portada © UNICEF/Truong Viet Hung Una nena de Ninh Thuan, Vietnam, es renta les mans amb aigua neta i salubre.
Un reportatge del Servei de Salut Pública de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona.
L'aigua és font de vida i l'accés a l'aigua potable i al sanejament és essencial per a la salut
La protecció de la salut inclou la vigilància i el control sanitari de les aigües per evitar riscos per a la salut
L'aigua és un component essencial per a les funcions vitals del cos humà. Entre el 50% i el 75% de la nostra massa corporal és aigua. El cervell humà conté fins un 80% d'aigua i els músculs fins un 75%. L’aigua ajuda a mantenir la temperatura corporal en condicions òptimes i evita la deshidratació. També elimina les toxines i els productes de rebuig del cos i permet el transport dels nutrients dels aliments a les cèl·lules a través del sistema limfàtic.
Cada dia perdem aigua a través de la transpiració, l'orina, l'alè i les deposicions, especialment en dies de calor i amb la pràctica esportiva. Per tant, és necessària la ingesta adequada d’aigua per reposar aquestes pèrdues. Tenint en compte els factors que poden influir en les necessitats diàries d’aigua (edat, pes, activitat física, temperatura ambient, etc.), és recomanable una ingesta mínima d’aigua de 30 ml/Kg/dia.
D’altra banda, l’aigua és imprescindible per a mantenir una higiene personal i de la llar adequades i evitar problemes de salut associats a condicions higièniques insuficients, abastaments d’aigua insalubres o sistemes de sanejament deficients.
L’OMS estima que el 80% de totes les malalties infeccioses al món està associat a l’aigua en males condicions.
Les malalties provocades per un accés inadequat a l’aigua i al sanejament són múltiples i tenen un impacte important sobre la salut. Poden ser transmeses per l’aigua (com el còlera i les infeccions diarreiques causades per la ingestió d’aigua contaminada amb excrements o per tòxics presents en l’aigua), d‘origen aquàtic (causades per la ingestió d’aigua amb paràsits), provocades per contacte amb aigua contaminada (amb els ulls o la pell), causades per insectes vectors que es reprodueixen en ambients aquàtics, com el dengue o la malària, o associades al manteniment i higiene de les instal·lacions d’aigua, que poden afavorir la proliferació de bacteris com la legionel·la i la transmissió de malalties com la legionel·losi, per inhalació.
L'aigua de consum humà microbiològicament contaminada causa 485.000 morts per diarrea cada any al món [OMS]
Les diarrees són les malalties més freqüents relacionades amb l’aigua contaminada. Un 88% de les malalties diarreiques són producte d’un abastament d’aigua insalubre i d’un sanejament i una higiene deficients.
L’accés segur a l’aigua neta i a un sanejament adequat és un factor determinant per reduir la mortalitat, la morbiditat i, en general, millorar la qualitat de vida de les poblacions.
L’Agenda 2030 inclou un Objectiu de Desenvolupament Sostenibles específic sobre l'aigua: l'ODS 6, que proposa garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones Així doncs, l’ODS 6 constitueix un bon compromís per a garantir l’accés universal a l’aigua potable i millorar el cicle de gestió de l’aigua.
L'any 2010, l'Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret humà a l'abastament d'aigua i al sanejament. És una condició indispensable per a la salut i la qualitat de vida garantir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable, a un preu assequible per a totes les persones (fita 6.1 de l'ODS). I una vegada garantides les condicions d’abastament, cal aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones (fita 6.2 de l'ODS).
El sanejament ha aconseguit reduir una gran part de les malalties infeccioses que produïen gran càrrega de malaltia i mortalitat infantil, però la gestió inadequada de les aigües residuals urbanes, industrials o agrícoles encara pot causar la contaminació de l'aigua de consum humà per agents químics o biològics. La presència de compostos nitrogenats és el problema de contaminació més important a les aigües subterrànies de Catalunya, principalment causat per l’activitat agrícola i ramadera. El principal efecte sobre la salut de la contaminació per nitrats són les malalties circulatòries, causades per una alteració de l’hemoglobina en sang.
A la província de Barcelona, per a l’any 2050 es preveu una reducció dels recursos hídrics: del 12% dels recursos superficials de les conques del Ter i Llobregat i del 9% dels recursos subterranis de la conca del Llobregat, Besòs i aqüífers locals.
Actualment, un 39,9% de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrícola i afecta a 466 municipis; un 49,2% dels municipis catalans [ACA].
En definitiva, cal millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l'eliminació dels abocaments, la reducció del percentatge d'aigües residuals sense tractar, i un augment del reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat (fita 6.3).
Des de finals de 2020 s’està registrant a Catalunya un llarg període de sequera i aquest escenari planteja la necessitat de ser encara més eficients en els usos de l’aigua per compensar els seus efectes sobre la disponibilitat d’aigua a mig i llarg termini.
Més enllà de les mesures d’estalvi a nivell domèstic, la disminució de la disponibilitat d’aigua derivada dels efectes del canvi climàtic genera en algunes poblacions la necessitat d’adequar les infraestructures per a garantir la disponibilitat i qualitat de l’aigua per a tota la ciutadania (dessalinitzadores per aprofitar l’aigua del mar, estacions potabilitzadores amb nous tractaments...). L’aigua regenerada és també una bona alternativa per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per al reg de camps de golf i la recàrrega d’aqüífers.
A Catalunya s’aboca al mar o als trams finals dels rius poc més del 50% de l’aigua depurada i se’n reutilitza gairebé un 10% [ACA]
Aquesta inversió en tractaments alternatius pot revertir en un encariment de la factura de l’aigua, generant situacions de “pobresa hídrica” entre la població, amb possibles afectacions sobre la salut per manca d’aigua de consum, d’higiene personal o de la llar. El 2016, un 8,9% de les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona estaven en una situació d’hidrovulnerabilitat [ASPB].
En aquest sentit, cal fomentar la utilització eficient dels recursos hídrics a tots els sectors, i assegurar la sostenibilitat de l'extracció i del subministrament d'aigua potable per tal de fer front a l'escassetat d'aigua i reduir substancialment el nombre de persones que no hi tenen accés (fita 6.4). Això inclou una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells (fita 6.5). i posar especial atenció en els models de gestió de l’aigua, perquè la tendència creixent a la privatització de la gestió de l’aigua (a Catalunya, el 80% de l’abastament de l’aigua és de gestió privada) no posi en risc els drets humans a l'aigua potable i al sanejament de les persones més pobres.
L'accés a l'aigua de qualitat és un determinant bàsic per a la vida i la salut de les poblacions.
Els ambients d'aigua dolça són indispensables per a les persones per les múltiples funcions que fan: subministrament d'aigua potable, moderació climàtica i refugi de biodiversitat, entre moltes altres. I són els ecosistemes més amenaçats del planeta [WWF]. Per això és també una prioritat per a la salut protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs (fita 6.6) per protegir-los i, alhora, promoure’ls per a usos sostenibles i saludables.
S'han aconseguit grans avenços pel que fa a l'augment de l'accés a l'aigua neta i el sanejament i la reducció de malalties, però l'ús i la gestió de l'aigua, així com la prevenció de la seva contaminació, han de seguir essent una prioritat per a tots els governs.
L’aigua és font de vida. L’aigua és un bé escàs.
Preservem-la!
I el context climàtic i demogràfic en què vivim intensifica la necessitat d’invertir esforços per fer front als nombrosos factors de risc per a la salut derivats de la disponibilitat i la qualitat de les aigües de consum humà.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
En aquest marc de relació de la gestió de l’aigua amb la salut, a nivell local cal actuar coordinadament des dels àmbits municipals del medi ambient i de la salut pública (tant des de la promoció com de la protecció de la salut), per enfocar les estratègies de gestió de l’aigua i de la seva qualitat amb una doble finalitat: garantir la bona salut de la població i, alhora, preservar l’aigua com a bé escàs que és i protegir els ecosistemes relacionats.
Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 6 a nivell local a l'Espai Capsula Salut 2030.
