Jugar a fer cabanes
El benestar emocional a través de la natura
Article publicat per la Fundació Nous Cims
Molts dels records que tenim de la nostra infantesa estan vinculats amb la natura. Són records jugant en un bosc, en un parc, als prats, a la platja, amb les onades o a la vora del mar fent castells a la sorra. En aquesta etapa de la vida, poder tenir contacte amb la natura és vital per al bon desenvolupament físic, però també l’emocional i l’espiritual.
Connectar amb la natura i altres formes de vida és quelcom innat en les persones, i aquesta necessitat que tenim es denomina biofilia. El biòleg Edward O. Wilson va desenvolupar aquesta teoria en el seu llibre de 1984, Biophilia.
La biofilia ha estat estudiada en diversos àmbits, inclosos el de l’arquitectura, la psicologia, la biologia, i la salut ambiental. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va investigar els efectes de l’exposició a la natura en la salut. Els autors van concloure que “la natura té un efecte beneficiós sobre la salut mental i física, i que les persones que tenen més contacte amb ella tenen una millor salut en general” (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019).
Segons el projecte Phenotype de l’Institut de Salut Global de Barcelona, realitzat en quatre ciutats europees, les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura. Com es conclou en aquest estudi, “l’exposició en espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic” (ISGlobal, 2019).
"Observant tots aquests beneficis, és important que les escoles considerin la natura com un recurs educatiu valuós."
Una nova recerca de la ISGlobal, publicada recentment en la revista Environment International, estima les millores en la salut mental que derivarien d’un increment en la superfície verda de Barcelona. Es calcula que “es podria reduir un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius i un 8% de l’ús de tranquil·litzants/ansiolítics”. Aquestes dades i beneficis en la salut mental de la ciutadania, implicaria un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental (ISGlobal, 2023).
La síndrome o trastorn per dèficit de natura va ser introduït per Richard Louv en el seu llibre de 2005, “Last Child in the Woods: Saving Our Children from Nature-Deficit Disorder” (L’últim infant en el bosc). Aquest trastorn descriu la disminució de l’exposició a la natura en la vida quotidiana i els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones, especialment en els nens i nenes.
El trastorn per dèficit de natura ha estat objecte de nombrosos estudis i recerques en les últimes dècades. Un estudi publicat en la revista “Environmental Health Perspectives” va concloure que “la falta de contacte amb la natura pot tenir efectes negatius en la salut mental i física, incloent-hi la depressió, l’ansietat, l’estrès, l’obesitat infantil, i la diabetis tipus 2” (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). I com a efectes positius, un estudi publicat en la revista “Landscape and Urban Planning”, mostra que “l’exposició a la natura pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca, i l’estrès psicològic, i pot millorar la salut mental i el benestar” (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).
En el cas dels infants, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, un aspecte clau per a evitar el sobrepès i l’obesitat. També, millora les habilitats motores, com ara la coordinació, l’agilitat i l’equilibri, i també, facilita el desenvolupament de competències socioemocionals i habilitats socials, reduint l’ansietat i la depressió (Louv, 2005).
Per altra banda, l’exposició a espais verds i blaus (riu, llac, mar,…) en la infància s’associa amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el projecte Breath (2018).
Observant tots aquests beneficis, és important que les escoles considerin la natura com un recurs educatiu valuós que contribueix al benestar emocional dels nens i nenes, ja que és un aspecte bàsic del seu desenvolupament integral, de les seves competències socioemocionals, i la millora del seu aprenentatge.
L’educació en contacte amb la natura potencia el rendiment escolar, la creativitat i l’esperit crític. El fet d’estar connectats amb entorns naturals quan som infants, ens dona grans beneficis en la funció cognitiva, millorant la capacitat d’atenció i la memòria i fomentant alhora l’aprenentatge. També té efectes positius en el desenvolupament emocional i social, ja que permet guanyar autoestima i autoconfiança per a fer front als reptes i adversitats del futur, redueix l’estrès i l’agressivitat, promou el control dels impulsos i millora les habilitats socials, la creativitat i la imaginació.
Com assenyala Heike Freire, defensora de la “pedagogia verda”, experta en educació ambiental i infantil i desenvolupament sostenible, “la natura és un lloc on els nens i nenes poden aprendre a regular les seves emocions, a resoldre conflictes, a treballar en equip i a desenvolupar habilitats socials” (Freire, 2017). D’aquesta manera, es fomenta l’empatia, la cooperació i la resolució de problemes, competències emocionals que són fonamentals per a la vida.
Aquesta mateixa teoria la reforça Karen Armstrong (2011), autora del llibre “Dotze Passos cap a una Espiritualitat Compassiva”, que assenyala com la comprensió de la interconnexió amb la natura, pot fomentar l’empatia i la compassió cap a les altres persones, la qual cosa és essencial per a la salut emocional i la convivència pacífica.
Actualment, tenint en compte les evidències científiques dels beneficis de la natura en les persones, i la situació actual d’emergència climàtica, les accions que es realitzen en l’àmbit escolar estan dirigides a l’adaptació del seu espai físic, on els infants passen moltes hores. L’objectiu principal és mitigar el canvi climàtic i millorar la qualitat de vida de les persones, incidint en el seu benestar general, la seva salut mental i física.
En aquesta línia, s’han realitzat a Barcelona projectes en centres educatius, impulsats pel mateix Ajuntament. Des del 2020 es duu a terme el projecte “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris” i des del 2019, el programa “Transformem els patis”, que pretén millorar “tant els espais físics com les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen”, creant patis més naturalitzats, coeducatius i comunitaris.
La connexió amb la natura és una eina molt valuosa per a promoure el benestar emocional a les escoles. Però, a part de modificar l’espai físic del centre i introduir la natura en el mateix, també s’han de dur a terme altres accions per a facilitar aquesta connexió dels infants i de tota la comunitat educativa amb l’entorn natural. En són un exemple els horts que ja són presents en alguns centres educatius, la jardineria, les passejades regulars per parcs, zones verdes o blaves de les ciutats o els seus voltants, l’observació i identificació de la fauna i la flora, impartir activitats acadèmiques a l’aire lliure o en espais naturals i la realització de projectes de recerca sobre el medi ambient.
El Departament de Medi Ambient de la Diputació Floral de Guipúscoa, va realitzar en el 2020 un estudi a nens i nenes del territori entre 8 i 12 anys per a conèixer el seu grau de connexió amb la natura. Va concloure que la connexió i el coneixement dels infants sobre la natura i la biodiversitat està disminuint. Tenint en compte aquests resultats, i els beneficis físics, psicològics i socials dels espais naturals en la nostra salut i benestar, es va impulsar el servei Gnat Konekta. Aquest ofereix un catàleg amb totes les activitats i recursos de Guipúscoa per a afavorir la connexió de la ciutadania, i especialment dels infants i les persones joves, amb la natura, a l’aire lliure i també des de casa.
En l’àmbit internacional trobem diferents iniciatives d’aquestes pràctiques, que han tingut un impacte en la comunitat educativa. Projectes que també serveixen com a exemple a l’hora de promoure aquestes accions en diferents escoles i localitats, tenint en compte la desigualtat econòmica i social, la qual també suposa un obstacle sovint per a tenir accés a la natura. A continuació se citen dues realitzades als Estats Units, i dues a Anglaterra:
- Children & Nature Network (C&NN) és una xarxa impulsada per Richard Louv, i té com a creença que la natura fa que els nens i nenes siguin més sans, feliços i intel·ligents. Ofereix recursos i eines en tota la comunitat educativa, a les famílies, educadores i organitzacions que treballen per la salut física i mental dels infants.
- GreenKids (EE. UU.) és un programa finançat per Nature Forward amb el suport de l’Institut Mèdic Howard Hughes. Ofereix a les escoles públiques recursos gratuïts, lliçons i experiències de camp per a fomentar el contacte amb l’entorn natural i l’alfabetització ambiental.
- Nature Friendly Schools (UK) és un programa liderat per l’organització Wildlife trust, que va demostrar com un augment d’activitats escolars realitzades en entorns naturals contribueix a millorar la salut mental i el benestar, implicant la comunitat educativa. Es van dissenyar programes per a augmentar la confiança del personal docent per a fer classe a l’aire lliure, i crear xarxes d’escoles amb capacitat per a incorporar la natura en la vida quotidiana de l’alumnat.
- Connect with Nature School Pack (UK), ha estat impulsat pel Peer Education Project, un programa de salut mental per a secundària. Aquest programa ha treballat amb alumnat i personal el material escolar Connect with Nature, disponible per a totes les escoles del Regne Unit. Aquest, proporciona eines i recursos per a ajudar l’alumnat a connectar amb la natura.
Queda palès, doncs, que incloure la natura a les escoles facilita l’aprenentatge, i que els infants gaudeixen d’un major benestar físic i emocional, i tendeixen a desenvolupar estils de vida més saludables durant l’edat adulta. També mostren una actitud més respectuosa amb el medi ambient i són més conscients de la importància de tenir cura del seu entorn i del desenvolupament sostenible.
Com expressa el Dr. Juan Antonio Ortega-García, Pediatre Mediambiental i coordinador del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria,
“Reconnectar la infància en l’entorn escolar amb la natura contribueix a crear ciutadans més lliures, creatius en societats més interconnectades amb la salut del planeta” (Faros San Juan de Dios, 2022, p. 277).
És important i necessari que la natura formi part del nostre dia a dia, en totes les èpoques de la nostra vida, i hem de promoure aquesta relació amb el medi natural des de la infància. Per tant, és vital que els nens i nenes experimentin amb la natura, es meravellin i descobreixin la seva vàlua, desenvolupant un sentit de connexió i respecte cap al seu entorn i l’espai on viuen i, en conseqüència, cap al planeta i la seva pròpia vida.
Connectem l’escola amb la natura, traslladant accions i activitats de l’aula a entorns naturals; al bosc, al parc, al riu, a la platja, i així els nens, les nenes i nosaltres, continuarem jugant a fer cabanes.
Armstrong, K. (2011). Twelve Steps to a Compassionate Life. Alfred A. Knopf.
Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL
Wilson, E. O. (1984). Biophilia. Cambridge, MA: Harvard University Press.
