Font: Ajuntament de Girona
L’Ajuntament de Girona instal·la les “illes refugi” amb la intenció de potenciar els bancs de llavors i augmentar la biodiversitat. La iniciativa municipal complementa els canvis en la gestió de l’espai que s’han anat realitzant durant els últims anys.
L’Ajuntament de Girona ha instal·lat tres “illes refugi” al parc de la Devesa amb la intenció de potenciar els bancs de llavors d’espècies benefactores i incloure’n de noves per tal d’augmentar la biodiversitat i millorar les interaccions naturals i beneficioses de la Devesa. Aquests punts per implantar nova vegetació s’han ubicat a l’interior de les parcel·les del parc.
Per a la tria de les noves plantes s’ha tingut en compte la capacitat d’adaptació a l’entorn i s’ha considerat el tipus de sòl, la climatologia, el cicle d’insolació a nivell del terra, la resistència a les trepitjades i el malestar que puguin provocar als usuaris i usuàries del parc (al·lèrgies, punxes, etc.). També s’ha avaluat els beneficis que poden aportar al sistema biològic de la Devesa: plantes pol·linitzadores, enriquidores del sòl o amb efectes al·lopàtics positius, com ara secrecions que afecten el progrés de determinats fongs del terra.
Durant els últims anys al parc de la Devesa s’hi han introduït canvis en la gestió, procurant com a objectiu principal analitzar, millorar o substituir procediments de manteniment del parc que poguessin afectar de forma negativa a l’arbrat. D’aquesta manera, es va suspendre el rotovator en la gestió de retirada de fulles, que es feia servir per llaurar i incorporar el material orgànic restant de les fulles al sòl de les parcel·les. Aquests canvis han permès respectar el sistema radicular més superficial dels arbres i alhora han fet que es desenvolupés l’aparició de plantes d’interès.
La presència del conjunt d’espècies herbàcies genera millores al medi ambient, a més, millora l’estètica i el valor social; augmenta la biodiversitat i atrau la fauna associada a les funcions de reproducció vegetal per mitjà de la pol·linització; millora la microbiologia del sòl i la fertilització associada, així com tota la cadena de processos que permeten un millor equilibri funcional de l’entorn. A més, aquesta realitat, té la capacitat d’hostejar fauna auxiliar que ajuda a potenciar la gestió integral de plagues (GIP), que s’està procurant dur a terme a la Devesa.
