El Dia Mundial del Medi Ambient arriba en un moment convuls tant en l'àmbit local com en l'àmbit internacional.
Font: Getty images
Les pluges dels darrers dies tan sols han aconseguit incrementar en un 1% les reserves d'aigua de Catalunya, i bona part de les collites que es donaven per perdudes de cara a l'estiu tampoc se salvaran. A més, les pedregades aïllades, sobretot a Lleida, han malmès una part dels correus que fins ara s'havien aconseguit salvar. L'única bona notícia: el raïm, ja que les pluges dels darrers dies han arribat al millor moment perquè la indústria vitícola pugui estar tranquil·la per a la collita d'enguany.
Segons l'estudi, és possible reduir la contaminació per plàstics fins a un 80% d'aquí al 2040 si s'adopten canvis polítics i de mercat profunds
La demanda d'energia és cada cop més gran i la dificultat per abastir la població comença a fer els seus primers estralls en l'àmbit mundial. Els talls de subministrament que abans semblaven una utopia (recordem quan el Govern austríac va anunciar una possible apagada massiva l'any 2021) ja estan passant. La setmana passada, la capital del Vietnam, Hanoi, quedava completament a les fosques per poder abastir les necessitats bàsiques. El motiu? L'altíssima demanda d'aire condicionat, i és que a principis de maig el Vietnam va registrar la temperatura més alta de la història recent: 44,1 graus centígrads.
Aquest any, l'ONU ha dedicat la celebració d'aquest dia a la contaminació per plàstics. A mitjan maig el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) publicava un informe sobre com podríem actuar per revertir aquest fenomen destructor del medi ambient i com crear una economia circular molt més sostenible. Segons l'estudi, és possible reduir la contaminació per plàstics fins a un 80% d'aquí al 2040 si s'adopten canvis polítics i de mercat profunds, que permetrien estalviar fins a 1,27 bilions de dòlars -si es tenen en compte els costos i els ingressos per reciclatge- i crear 700.000 llocs de treball en països en desenvolupament.
S'explica que arribar a aquest punt és possible utilitzant la tecnologia ja existent. És a dir: avui mateix, totes les empreses del planeta podrien alinear-se amb les eines que tenen a l'abast per reduir l'impacte del plàstic al planeta. Amb tot i això, si es complís fil per randa, encara seria necessari tractar de forma segura 100 milions de tones mètriques de plàstics procedent d'un sol ús i de curta durada. Sobre el paper sembla molt fàcil de dur a terme, però la realitat és una altra. Si és tan fàcil dur-ho a terme, a què esperem? La resposta és clara: es tracta d'una qüestió de capital.
El PNUMA parla de reutilitzar, reciclar, reorientar i diversificar com a pilars bàsics per garantir aquest nou full de ruta. Aquesta nova forma de fer, tot i que suposaria un gran estalvi i la creació de centenars de milers de llocs de feina com comentàvem anteriorment, no acaba de convèncer les grans multinacionals. Com és possible? Doncs per una qüestió estratègica. I és que, sí, estem parlant d'estalvi i de llocs de feina, però a llarg termini i amb una ostensible reducció dels marges que moltes indústries guanyen amb el sistema "utilitza i llença" que tenim avui (la meitat del plàstic d'un sol ús és fabricat per 20 grans empreses, segons va publicar el 2021 el New York Times). De l'economia circular hi ha bona part del teixit productiu que no en vol ni sentir a parlar.
Les dades són esfereïdores. Cada minut, segons va publicar David Miranda al National Geographic recentment, es venen un milió d'ampolles de plàstic al món. Una sola ampolla triga 450 anys a descompondre's. I si no està a l'aire lliure, més de mil anys. Segons van declarar diversos científics la setmana passada a l'AFP, al llarg dels passats 10 dies van ploure entre 40 i 48 kilograms de fragments de plàstic de lliure flotació sobre la regió metropolitana de París. Espanya tampoc queda gaire ben parada: Greenpeace va fer públiques les dades de consum de plàstic, i ens trobem en quarta posició a escala europea.
I així podríem seguir sense pausa. La qüestió és: què ens ha de passar perquè parem d'una vegada per totes?
