Font: AMEP.cat
L’Associació de Municipis i Entitats per a l’Energia Pública marca el full de ruta cap als canvis legislatius per a un model d’energia pública a Catalunya.
Amb la publicació de dos estudis que analitzen la distribució energètica tant a Catalunya com a Europa, l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Energia Pública (Amep) posa de manifest la viabilitat dels models alternatius a l’oligopoli i d’una transició energètica democràtica i participada.
Jordi Bigues, periodista i activista fundador de Greenpeace, i Jorge Andrey Sterner, advocat del gabinet Schlaich Dauss, han estat els encarregats d’elaborar un estudi de dret comparat, un argumentari, un llistat de propostes de redactats normatius alternatius i un mapa que recull experiències exemplificadores que ja existeixen a Catalunya.
D’esquerra a dreta: Jordi Bigues, Jorge Andrey Sterner, Carles Caballero i Jaume Rutllant durant la 5a AGO de l’Amep a Lleida.
Tot i que actualment encara sigui una realitat minoritària, a Catalunya ja existeixen alternatives a l’oligopoli d’Endesa i Iberdrola amb 30 empreses que operen en 133 municipis, gairebé un 14% del total, entre els quals set capitals de comarca: Banyoles, Granollers, Olot, Ripoll, la Seu d’Urgell, Solsona i un polígon a Lleida.
“Aquest sector és una petita part del conjunt, però és un brot verd de la nova cultura de l’energia, amb una dilatada experiència que tan sols cal estendre”, apunta Jordi Bigues, autor de l’estudi Una nova cultura de l’energia pública. Amb la finalitat de mostrar exemples reals, l’Amep presenta aquest estudi sobre la xarxa de distribució a Catalunya i també l’Estudi de dret comparat: les xarxes de distribució públiques a Europa que il·lustren una realitat possible també a casa nostra.
8 estats membres de la Unió Europea amb exemples d’energia pública
Estudi de dret comparat: les xarxes de distribució públiques a Europa.
Jorge Andrey Sterner del bufet d’advocats Schlaich Dauss ha analitzat els casos de vuit estats membres de la Unió Europea que compten amb exemples de producció i distribució d’energia en mans de l’administració pública: Irlanda, Dinamarca, França, els Països Baixos, Portugal, Alemanya, Estònia i Grècia.
Per tal d’aconseguir canvis reals, a aquest exhaustiu repàs s’hi suma un llistat d’arguments que rebaten documents normatius i legals com la Constitució espanyola o l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per tal de mostrar no només els beneficis, sinó també les possibilitats reals de canviar el model actual en pro del conjunt de la ciutadania.
A més, també es presenten propostes de redactats alternatius que reforcen la idea de l’energia com a dret, la seva distribució com a servei públic, el sistema de concessions, la compartició amb els municipis de beneficis per les distribuïdores associats a la construcció de noves infraestructures de xarxa de distribució construïdes per part de tercers com ara els productors renovables i la separació efectiva d’activitats (distribució i comercialització).
El primer dels estudis impulsats per a l’Amep s’ha centrat a recollir, endreçar i mostrar exemples de titularitat pública de la xarxa de distribució elèctrica a Europa per tal de demostrar que és possible assolir aquest model a Catalunya. Ha estat coordinat per Jorge Andrey Sterner del bufet d’advocats Schlaich Dauss i en la presentació en la 5a AGO de l’Associació celebrada a Lleida va desglossar les tres parts que el conformen: Un estudi de dret comparat, un argumentari i un llistat de propostes de redactats normatius alternatius.
“Quan vam rebre l’encàrrec de fer aquest estudi, vam voler fer un document útil i pràctic que anés més enllà d’un marc teòric perquè si el que volem és un canvi real, hem de plantejar accions concretes”. Amb aquesta declaració d’intencions, Jorge Andrey Sterner va començar la presentació de l’estudi sobre les xarxes públiques de distribució energètica a la Unió Europea. En aquest sentit, la feina que el bufet d’advocats Schaich Dauss ha elaborat per a l’Amep s’ha materialitzat en tres potes de formats diferents que persegueixen finalitats diferents i específiques: l’estudi jurídic de dret comparat amb exemples de diversos estats membres de la Unió Europea i el seu marc normatiu; un argumentari que inclou raons polítiques, econòmiques i tècniques per fer pressió i influència i, finalment, propostes de redactats normatius alternatius perquè els arguments es puguin convertir en canvis reals.
La pregunta sobre si és millor una xarxa de distribució elèctrica en mans públiques, pressuposa una resposta positiva a aquesta altra: és legalment possible una xarxa de distribució pública dins de la normativa europea? Aquest estudi de dret comparat analitza els casos de vuit estats membres de la Unió Europea que compten amb exemples de producció i distribució d’energia en mans de l’administració pública: Irlanda, Dinamarca, França, els Països Baixos, Portugal, Alemanya, Estònia i Grècia.
Cadascun d’ells presenta matisos i diferències. En l’estudi de dret comparat s’ha analitzat si, d’acord amb la normativa vigent en cada estat membre, la xarxa de distribució pública ho és en la titularitat i/o de gestió, de forma total o parcialment, des de sempre o de forma sobrevinguda.
Així, primerament, es presenta fins a quin punt i qui és exactament el responsable públic de la xarxa. Sobre aquesta base, es distingeix entre la titularitat i la gestió de la xarxa perquè en bona part la gestió es du a terme per entitats diferents de les titulars o propietàries de les infraestructures. D’aquesta manera, trobem alguns casos en els quals l’estat manté la propietat de la xarxa, mentre que per la via de la concessió, llicència o l’autorització, s’externalitza l’operació, manteniment i desenvolupament de la xarxa a un gestor, que pot ser una empresa privada.
Seguidament, es puntualitza si les xarxes identificades són d’àmbit municipal o supramunicipal. Hi ha exemples en què les xarxes de distribució són titularitat dels ens locals, i es troben circumscrites a un àmbit de control territorial limitat. Per contra, en altres casos trobem xarxes operades a escala estatal, en cap cas equivalents a l’autonòmic. Finalment, en els països on actualment la xarxa de distribució és pública, s’estudia si aquesta ho és des del seu origen o bé si s’ha produït un procediment de municipalització o nacionalització.
Arguments fonamentats per sumar suports cap a l’energia pública
En aquest document es recullen arguments elaborats a partir de l’anàlisi de documents normatius i legals com la Constitució espanyola o l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per tal de mostrar no només els beneficis, sinó també les possibilitats reals de canviar el model actual en pro del conjunt de la ciutadania. Així, aquest argumentari servirà per a poder traslladar els plantejaments de l’Amep a més municipis i entitats per tal de continuar sumant adhesions i a les administracions superiors per tal de pressionar i aconseguir canvis reals.
Alguns dels punts en què aprofundeix són l’accés a l’energia com a dret universal; la xarxa elèctrica com a actiu estratègic per a un estat; fer front a l’absorció en mans de l’oligopoli de gran part de les ajudes provinents dels fons Next Generation en detriment del benefici social, situació que es podria revertir si s’apostés per un model d’energia pública; acabar amb les portes giratòries cap als consells d’administració que també reforcen l’oligopoli; els beneficis d’explotació que es podrien invertir en la ciutadania si la xarxa fos de titularitat pública i no privada, com actualment, en un model en què quatre empreses s’enduen el 90% de la retribució; els beneficis de controlar les xarxes de baixa tensió des de l’administració perquè són les més properes al ciutadà; acabar amb la regulació del dèficit tarifari que l’any 2000 sota el govern de José María Aznar assegurava la compensació amb diners públics de les pèrdues de les empreses; frenar l’encariment del preu de la llum desmuntant la integració vertical de les empreses que, alhora, impedeix una competència real, i afavorir l’autoconsum que troba moltes dificultats en el model actual.
Passem a l’acció amb propostes de canvis reals
La tercera pota de l’anàlisi feta per Schlaich Dauss recull propostes alternatives de redacció per assolir canvis reals en la normativa catalana i espanyola. És a dir, a partir de les justificacions recollides en l’argumentari i els exemples reals presentats en l’estudi de dret comparat, es vol mostrar als responsables polítics pertinents de quina manera es podria transformar el model actual en benefici del conjunt de la ciutadania a partir de modificar els punts pertinents de cada document legal: Constitució espanyola, Estatut d’Autonomia de Catalunya i altres lleis, Reial decrets i decrets llei. D’aquesta manera, recull el redactat actual, la proposta de canvi i quin seria l’òrgan competent.
Els canvis proposats reforcen la idea de l’energia com a dret, la seva distribució com a servei públic, el sistema de concessions, la compartició amb els municipis de beneficis per les distribuïdores associats a la construcció de noves infraestructures de xarxa de distribució construïdes per part de tercers com ara els productors renovables i la separació efectiva d’activitats (distribució i comercialització).
Models alternatius a l’oligopoli caminen cap a una transició energètica democràtica i participada a Catalunya
El segon estudi encarregat per l’Amep s’ha centrat a radiografiar el mapa català de les xarxes de distribució elèctrica. Així, Jordi Bigues, periodista i activista ambiental fundador de Greenpeace Internacional, ha elaborat un document que fa visible una realitat que, tot i que actualment encara minoritària, presenta alternatives a l’oligopoli d’Endesa i Iberdrola: a Catalunya hi ha fins a 30 empreses que operen en 133 municipis, gairebé un 14% del total. A més, set d’aquests municipis són capitals de comarca: Banyoles, Granollers, Olot, Ripoll, la Seu d’Urgell, Solsona i un polígon a Lleida.
Aquests exemples es desgranen en 17 empreses del sector privat, arrelades al territori, moltes d’elles centenàries, amb una llarga experiència de servei públic. Les comercialitzadores associades a aquestes distribuïdores tenen 123.964 abonats en total. A aquestes dades, s’hi afegeixen les del sector cooperatiu que recull iniciatives com Som Energia (120.979 abonats) i la Cooperativa Popular de Camprodon (83.800 cooperativistes) i els 12 municipis on és una empresa municipal la qui s’encarrega de la distribució elèctrica (20.000 habitants en conjunt).
D’aquesta manera, tal com descrivia Jordi Bigues en la presentació de l’estudi durant la 5a AGO de l’Amep celebrada a Lleida el 29 de març de 2023, “aquest sector és una petita part del conjunt, però és un brot verd de la nova cultura de l’energia, amb una dilatada experiència que tan sols cal estendre”. En aquest sentit, Bigues anava més enllà: “estem davant d’una realitat valuosa que ens permet afirmar que la distribució pública no és una idea absurda, sinó que té fonaments, perquè molts pobles de Catalunya han encès la llum avui gràcies a l’energia pública”.
És per tot això que el retrat d’aquest petit sector públic, cooperatiu i d’empreses centenàries arrelades al territori que, a més, compta amb el suport de moltes entitats ciutadanes, ha de ser referent a l’hora d’accelerar la transició energètica de la mà de la democratització i la participació ciutadana. Així, podrem intervenir en la gestió i caminar cap a la sobirania energètica i l’adaptació a l’emergència climàtica.
Una nova cultura energètica on la distribució tingui un paper rellevant
En l’estudi, Bigues també inclou referències contextuals i històriques sobre els drets i els deures energètics. En primer lloc, apunta que la distribució no ha ocupat un lloc rellevant en les reflexions sobre la transició energètica fins fa ben poc, de manera que és actualment el moment en què no només s’obre el camí de la gestió pública per tal d’incidir-hi en benefici de les persones i del planeta per sobre dels rendiments empresarials, sinó que també es fa necessari promoure una cultura ciutadana de coneixement sobre el model actual. És només així com es podran abordar les modificacions per tal d’esdevenir més sostenible, democràtic i participat, en aspectes com la producció, la distribució, els models centralitzats o descentralitzats i la inclusió del caràcter bidireccional de la generació.
En segon lloc, per a Bigues aquesta nova cultura ciutadana també ha de ser clau per a revisar aspectes relacionats amb altres drets vinculats als drets i deures energètics. En aquest sentit, principalment es refereix al dret a l’habitatge, no com a dret al lloguer o la propietat, sinó amb relació a la seguretat residencial. Tal com apunta Bigues, els subministraments d’electricitat, de gas i d’aigua, van passar a ser un servei públic i no un producte comercial més fa un segle. Això, en un context on creix la precarietat energètica, posa de manifest que molts habitatges no compleixen unes condicions mínimes i que la transició energètica ha d’anar lligada a l’assoliment d’habitatges dignes.
Esquema inclòs a l’estudi que mostra l’evolució del model elèctric i de la nova cultura de la qual parla Bigues.
