La primera expedició catalana i totalment femenina a Mart va tornar fa unes setmanes. Com deveu suposar, no es tracta d’un viatge real al planeta vermell, sinó d’una simulació, però feta amb tot el rigor científic.
El projecte Hypatia https://hypatiamars.com/ té com a objectiu inspirar els joves, sobretot les noies, perquè facin carreres STEM (acrònim en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, al qual s’afegeix sovint la a d’Art i s’anomenen STEAM).
Un dels primers fruits ha estat la Missió Hypatia I -la Hypatia II està prevista per al 2025. La tripulació estava formada per Mariona Badenas-Agustí, Carla Conejo González, Ariadna Farrés Basiana, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté i Cesca Cufí-Prat i com a astronautes reserves hi havia Anna Bach i Helena Arias, que aniran a la Hypatia II. Van passar 12 dies a la Mars Desert Research Station, http://mdrs.marssociety.org/ una estació situada al desert de Utah, als Estats Units, creada per investigar en un entorn amb certes similituds al de Mart. Permet estudiar el factor humà, amb les tripulants aïllades i amb unes comunicacions amb “la Terra” limitades i amb missatges que, com entre els dos planetes, trigaven una bona estona a arribar a destí. També preparaven de forma estricta les sortides a l’exterior, ben protegides de l’agressiu “entorn marcià”. I entre altres coses, quan sortien s’orientaven sense fer servir l’usual GPS, observant els estels i calculant com es podria crear un sistema de nanosatèl·lits (CubeSats) en aquell planeta.
Una de les claus d’una futura expedició a Mart és com organitzar-se de forma sostenible en un entorn tan diferent del de la Terra. Així, les tripulants van haver d’optimitzar l’aigua. Durant la seva missió, van consumir una mitjana de 13,4 litres d'aigua diaris, comptant la que bevien, la destinada a higiene personal i la que feien servir per cuinar i per netejar les instal·lacions. Per tenir una comparació, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a l’abril els ciutadans que s'abasteixen del Ter i del Llobregat gastaven uns 180 litres d'aigua al dia, si bé això deu tenir en compte no només usos personals.
" Una de les claus d’una futura expedició a Mart és com organitzar-se de forma sostenible en un entorn tan diferent del de la Terra. "
La generació d’aigua potable es va fer en part amb el Light Pills, un sistema dissenyat per Helena Arias i una altra estudiant de la UPC, Dorothy Ann van der Ent Facerias 1. Pretén millorar el sistema que ja utilitzen a diversos indrets d’Àfrica amb unes ampolles d’aigua que es col·loquen al sostre com si fossin bombetes i que difracten la llum del sol per il·luminar els interiors. LightPIlls incorpora un tap a l’ampolla amb una petita placa solar i un LED i inclou un llum ultraviolat que purifica l’aigua de dins l’ampolla per fer-la potable.
Un altre punt bàsic va ser l’alimentació. A part de consumir gairebé en exclusiva productes deshidratats, també van menjar algunes verdures i fruites conreades en un hivernacle. Calculen que en total van poder repartir-se tres cogombres durant tota l’estada i menjar mig tomàquet cherry per persona i dia.
Tripulació de Hypatia I. Font: Hypatia
Finalment, i relacionat amb tot l’anterior, hi ha el problema de l’energia. Un dels projectes de recerca va consistir a crear bateries a partir de materials que es poguessin trobar prop de l’estació -i també usuals a Mart. La superfície d’aquell planeta és rica en òxid de ferro i els seus derivats -i d’aquí el color del qual anomenem planeta vermell. Les roques del voltant de l’estació també eren riques en el mineral hematita. I el líquid de la bateria no provenia d’aigua potable, un bé tan preuat, sinó de l’orina de les tripulants. Amb l’electricitat generada s’alimentaven llums LED per l’hivernacle.
Falten molts anys perquè es pugui fer amb garanties un viatge a Mart, que seria llarg i perillós, amb uns sis mesos d’anada i sis més de tornada i l’estada en un entorn agressiu. Missions com aquesta ajuden a investigar com adaptar-se a aquelles condicions i com funciona la convivència en una tripulació isolada durant tant de temps. Però, què ens diuen sobre objectius més propers, a la Terra mateix?
" El que ens ensenya la missió Hypatia és que l’enginy i la voluntat són bàsics per fer front a situacions límit. "
Les condicions extremes condicionen tant la disponibilitat d’aigua com d’aliment i d’energia. I això implica buscar la màxima eficiència en l’ús dels recursos i, com es veu en el cas del ferro per a bateries, aprofitar al màxim allò que es trobi a l’entorn més proper. Consumir només 13,4 litres d’aigua diaris pot semblar un cas extrem per als ciutadans de molts països, però seria gairebé un luxe per a molts habitants de l’Àfrica subsahariana.
El que ens ensenya la missió Hypatia és que l’enginy i la voluntat són bàsics per fer front a situacions límit. I que sense arribar al consum mínim que van tenir, hi ha possibilitats de racionalitzar l’ús dels recursos escassos. Ser sostenible a Mart implica prendre mesures dràstiques per pura qüestió de supervivència. Però adaptades a l’escala terrestre, segur que algunes opcions serien molt útils en el nostre planeta. No cal, de moment, conformar-se amb mig tomàquet cherry al dia, mesura que seria molt impopular i poc saludable, però sí que hauríem de proposar-nos retallar la distància que separa el nostre consum actual de recursos amb el que un entorn tan poc acollidor com Mart obliga a tenir.
De moment, tot i el retard que portem, encara hi ha temps de plantejar-nos mesures d’adaptació a unes condicions cada cop més dures. La lentitud amb què es prenen i fins i tot la resistència a acceptar que són imprescindibles i urgents ens pot portar a unes condicions extremes. I no a Mart, sinó a la Terra. I aleshores, les reduccions dràstiques en el consum de recursos no seran una opció, sinó un fet inevitable.
Nota 1: https://www.upc.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/light-pills-un-sistema-low-cost-i-sostenible-per-proveir-de-llum-i-aigua-potable-a-llocs-remots-guanya-el-concurs-explorer-a-la-upc