Més d’una cinquantena d’entitats i empreses han donat suport al Pacte per la Moda Circular aquest passat 2022, una iniciativa que té per objectiu reduir i incrementar la reutilització i reciclatge dels residus tèxtils.
Entrevista realitzada pel Servei d'assessorament i suport a les deixalleries de la Diputació de Barcelona (ASDE)
Les organitzacions compromeses amb el Pacte per a la Moda Circular , entre les quals es troben Pronovias, Mango, Pimec i gestors tèxtils com Roba Amiga i Humana, han pactat reduir entre un 5 % i un 10 % la generació de residus tèxtils, assolir entre el 25 % i el 30 % en la recollida selectiva el 2024 i un 55-60 % de preparació per a la reutilització i un 40-50 % de reciclatge del residu tèxtil. El caràcter pioner de la iniciativa ha permès que hagi sigut seleccionada per la Unió Europea entre les accions pilot d’economia circular del projecte Interreg Europe CircE.
Per què calia un pacte?
Perquè el sector del tèxtil és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic: si bé es venen 100.000 milions de peces de roba cada any al món, es reciclen menys de l’1% dels residus tèxtils.
"Cada persona consumeix anualment entre 21,5 i 26 kg de roba"
Aquí, a Catalunya, cada persona consumeix anualment entre 21,5 i 26 kg de roba, però només recollim selectivament el 12% dels residus tèxtils, un percentatge molt allunyat del de les altres fraccions de residus. Això implica que la gran majoria dels nostres residus tèxtils procedents del post-consum, s’incinera o es llença a un abocador. Aquest fet representa la pèrdua de molts recursos que es podrien haver mantingut o reincorporat al sistema productiu.
Per què és tant baixa la taxa de recollida, reutilització i reciclatge fins ara?
La baixa taxa de recollida, reutilització i reciclatge fins ara es pot atribuir a diversos factors:
Primer, la manca de consciència i educació: la majoria de la ciutadania no està, o estava, completament informada sobre els efectes negatius de la manca de gestió adequada dels residus tèxtils.
La complexitat dels materials tèxtils, els residus tèxtils es composen per una àmplia varietat de fibres i barreges de materials, la qual cosa en dificulta el reciclatge. Algunes fibres sintètiques poden ser difícils de reciclar i requereixen processos complexos per separar altres fibres.
A més a més, tenim manca d’infraestructura especialitzada: el reciclatge de residus tèxtils requereix infraestructura especialitzada, com a instal·lacions de classificació i processament. Moltes regions encara no compten amb aquestes instal·lacions, cosa que dificulta la recol·lecció i el reciclatge eficients.
D’altra banda, tenim el consum de moda ràpida: la indústria de la moda ràpida promou una mentalitat d'usar i rebutjar, cosa que genera una gran quantitat de residus tèxtils. Molts productes tèxtils de baixa qualitat estan dissenyats per tenir una vida útil curta, cosa que en dificulta la reutilització i el reciclatge.
"La majoria de la ciutadania no està, o estava, completament informada sobre els efectes negatius de la manca de gestió adequada dels residus tèxtils."
Sumem això a que, a molts llocs, no existeixen sistemes de recollida específics per als residus tèxtils. Com a resultat, aquests sovint acaben barrejats amb altres deixalles o en abocadors, en lloc de ser canalitzats cap al reciclatge o la reutilització.
Totes aquestes qüestions, juntament amb el desafiament logístic i econòmic, és a dir, la logística i els costos associats amb la recollida i el transport dels residus tèxtils poden ser un obstacle important.
Per abordar aquests desafiaments, cal fomentar la consciència pública sobre la importància de reciclar i reutilitzar els tèxtils, promoure el disseny sostenible a la indústria de la moda, invertir en infraestructures de reciclatge especialitzades i establir sistemes de recollida dedicats. A més, és important fomentar la col·laboració entre els actors de la indústria tèxtil, els governs i les organitzacions no governamentals per impulsar una taxa més gran de recollida, reutilització i reciclatge dels residus tèxtils.
Quin tipus d’entitats han signat el pacte?
Actors del sector del tèxtil −tant de l’àmbit de la moda (roba, calçat i complements), del parament de la llar i de la roba professional com dels fabricants de teixits i productors de matèries tèxtils− la seva participació és imprescindible per assolir els objectius del sector.
És un pacte voluntari entre institucions i empreses de les diferents baules de la cadena de valor tèxtil de Catalunya.
"Cal fomentar la consciència pública sobre la importància de reciclar i reutilitzar els tèxtils, promoure el disseny sostenible a la indústria de la moda, invertir en infraestructures de reciclatge especialitzades i establir sistemes de recollida dedicats."
Un grup d'agents impulsors de tota la cadena de valor del tèxtil hem estat treballant al costat de la Generalitat de Catalunya i d’altres organitzacions per definir les bases del Pacte.
El Pacte neix amb la voluntat de sumar i coordinar els esforços de tots els agents de la cadena de valor del tèxtil i per donar resposta de forma conjunta i efectiva als reptes del sector, establint objectius comuns i generant instruments que facin possible la transformació del sector cap a un model circular.
Aquesta iniciativa sectorial és una de les accions pilot d’economia circular triades per la Unió Europea dins del projecte Interreg Europe CircE pel seu caire innovador i el seu potencial de replicabilitat en altres territoris.
Per què és important la presència i el compromís de tots els agents de la cadena de valor del tèxtil?
Perquè és important generar consens. Els grans canvis demanen grans consensos. Volem posar-nos d’acord amb tothom per poder tirar endavant aquesta iniciativa, recordo, imprescindible en aquest segle XXI i pels següents. Ens hi juguem molt.
Al tractar-se d’un pacte voluntari entre institucions i empreses de la cadena de valor tèxtil de Catalunya, ens ajuda a acordar la incorporació de mesures de circularitat, l’impuls de projectes col·laboratius i la millora de la competitivitat del sector.
Quins son els actors amb majors reptes?
Tots, absolutament tots. Des de l’Agència de Residus fins la tenda de roba que està a qualsevol carrer del país.
Hem de tenir clar que estem en un moment clau en què hem de fer canvis urgents i profunds en el model de producció i consum del sector del tèxtil, i avançar necessàriament cap a un model circular, més sostenible i regeneratiu per al planeta.
"La societat demanda un canvi de model a curt termini, agreujat per la crisi climàtica i sanitària."
Hi ha un context global, europeu, estatal i local que afavoreix aquesta transformació cap a la circularitat: la societat demanda un canvi de model a curt termini, agreujat per la crisi climàtica i sanitària. Això empeny els governs i les empreses tèxtils a la transformació del sector.
Són exemples significatius els liderats al Regne Unit i a Dinamarca, així com la iniciativa Textiles Action Network que treballa amb l’objectiu de crear un model replicable i coordinat entre territoris que estigui alineat amb els compromisos reconeguts internacionalment.
La Comissió Europea ha posicionat el tèxtil com un dels sectors amb major potencial per avançar cap a un model d’economia circular en el seu Pla d’Acció i n’ha elaborat l’Estratègia Europea en el sentit d’establir l’obligatorietat pels estats membres de recollir separadament els tèxtils abans de l’1 de gener de 2025.
Com afecta aquest pacte a les deixalleries? Quin paper poden tenir les deixalleries per millorar les taxes de reciclatge del sector tèxtil?
Les deixalleries tenen, per descomptat, el seu paper en el pacte i en tota la revolució tèxtil que s’està iniciant. Per una banda, s’estimularà que les deixalleries tinguin un protagonisme molt més gran en la recepció de tèxtil en desús, ja sigui amb espais determinats de recollida o incorporant la fracció tèxtil en les recollides domiciliàries que es duen a terme en alguns municipis i en altres fraccions.
Amb la roba recollida, les deixalleries tindran la possibilitat i, més endavant, probablement la obligació, de separar el tèxtil segons el seu estat i usabilitat. Un cop feta aquesta selecció, poden promoure accions com tenir un espai de reutilització on dipositar la roba perquè pugui ser reutilitzada pels seus usuaris o, fins i tot, un espai d’intercanvi. En general, però esperem que hagin de preveure, un augment de rebuda de fracció tèxtil.
Calen accions de sensibilització dirigides a la ciutadania? Com caldria que fossin?
Sens dubte. Un canvi de la cadena de valor acaba sempre amb el canvi d’actitud i decisió del consumidor final. Des de l’Agència de Residus hem iniciat accions de visibilització de la problemàtica del tèxtil i les seves possibles solucions, com ara la promoció de l’ús de roba de segona mà. Ja vam començar la tardor passada, llançant en una acció sense precedents una desfilada en el marc de la 080 Fashion Week creada 100% amb roba de segona mà, amb participació de personalitats com el cantant Lildami. També en el mateix període, vam realitzar accions de conscienciació ciutadana durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus.
"Un canvi de la cadena de valor acaba sempre amb el canvi d’actitud i decisió del consumidor final."
En aquests moments, a més, ens trobem enmig de la creació d’una campanya comunicativa que ha d’arribar a tota la ciutadania per a què prenguin consciència de la importància de reduir el residu tèxtil i, aquell que es genera, gestionar-lo adequadament.
Som conscients, de tota manera, de la importància d’incidir en aquest aspecte en el públic més jove, que són el veritable motor de canvi. Per això en el saló de l’ensenyament 2023 vam instal·lar un Pop Up ReStore de segona mà en l’espai d’Adolescents.cat, posant en el focus mediàtic qüestions mediambientals i de moda. Com a reforç d’aquesta línia, hem arribat a un acord amb el cantant Miki Núñez i la seva banda de músics, que ara mateix estan vestint durant tota la seva gira 2023 roba de segona mà.
Què cal fer perquè els canvis observats fins ara es converteixin en pràctiques generalitzades i permetin assolir els objectius legals de reutilització i reciclatge?
Cal legislar, està claríssim. Necessitem una normativa que ens recolzi a l’hora d’actuar i d’exigir actuacions a tothom. La nova llei de residus serà l’inici d’aquest canvi tant necessari. La nostra intenció és tenir aquesta llei aprovada aquest any i poder començar a treballar per una economia més circular i perquè el tèxtil entri en aquesta cadena.
La llei incorpora mesures de circularitat del tèxtil, com ara la creació d’un SCRAP específic per a aquesta fracció o la obligació per a les superfícies de venda de tèxtil de més de 1.200 m2 de comptar amb un corner de venda de roba de segona mà i punts de recollida de tèxtil usat.
És replicable aquest pacte a d’altres zones?
Sí, esperem que serveixi d’inspiració per a qualsevol territori. El pacte demostra una voluntat de fer que les coses passin i corrobora que el sector públic i el sector privat poden i han de posar-se d’acord en benefici de la ciutadania i del medi ambient.
