Font: AMB.cat
Són dades de l’estudi "La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC)”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’AMB.
El 16 % de la població metropolitana (prop de 526.000 persones) viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic. L’estudi La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), co-coordinat i finançat per l’AMB i elaborat per l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli (abans IERMB), identifica les àrees del territori i els grups socials més vulnerables a aquests fenòmens. Ho fa gràcies a la creació del primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) a l’àrea metropolitana de Barcelona, que dibuixa un mapa a una escala molt precisa (secció censal).
La recerca identifica els punts amb més vulnerabilitat, tenint en compte l’estat actual i el futur augment de les temperatures extremes i de les onades de calor. Com més alta és la puntuació IVAC, més vulnerable és la zona al canvi climàtic.
De fet, segons dades recents de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), hi ha una alta probabilitat que aquest estiu sigui molt càlid, concretament, que estigui entre el 20 % dels més càlids de les tres últimes dècades.
Distribució de les zones d’alta vulnerabilitat climàtica
Les zones més vulnerables es troben principalment als nou municipis metropolitans amb més densitat de població, entre d’altres: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat o alguns districtes de Barcelona, com Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, que presenten els índexs de vulnerabilitat més elevats.
A l’eix Besòs, les àrees més vulnerables es troben als barris badalonins de la zona de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc o la Salut. A Santa Coloma de Gramenet, el barri amb més vulnerabilitat és Fondo. I a Sant Adrià de Besòs, especialment el barri de la Mina.
A l’eix Llobregat, destaca l'Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d’altres. A Cornellà de Llobregat, el barri de Sant Ildefons. A Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.
A la ciutat de Barcelona, els barris dels districtes de Ciutat Vella (el Raval o la Barceloneta), Nou Barris (zones extenses de Ciutat Meridiana, la Prosperitat o el Turó de la Peira), Sants-Montjuïc (Sants-Badal, Sants o el Poble Sec), Sant Martí (el Besòs i el Maresme), Sant Andreu (la Trinitat Vella), Horta-Guinardó (el Carmel i alguna zona de Can Baró) o Gràcia (la Vila de Gràcia).
Què fa que una zona sigui vulnerable al canvi climàtic?
Que hi hagi poca presència de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de població estrangera provinent de països en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d’exclusió residencial de serveis socials. A més, són àrees amb habitatges relativament vells (construïts principalment del 1951 al 1980) i amb una proporció més elevada d’edificis en estat deficient, mal estat o ruïnós.
D’altra banda, l’estudi apunta que alguns dels factors que ajuden més a reduir aquesta vulnerabilitat són l’abundància de zones verdes urbanes, així com la presència d’habitatges de nova construcció, especialment els que daten del 2007 en endavant.
La influència marítima també té gran importància: alguns barris del front marítim de Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs, tot i tenir un IVAC alt, no tenen projeccions tan elevades d’augment de les temperatures diürnes i, per tant, seran zones menys vulnerables que altres barris interiors de Barcelona amb característiques socials i d’edificació semblants.
Vulnerabilitat a la calor i els refugis climàtics
La superposició de l’IVAC amb l’actual xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) mostra que la cobertura actual de refugis climàtics ja arriba a gairebé la totalitat de les zones d’alta vulnerabilitat.
Aquest estiu 2023, un 80 % de la població metropolitana vulnerable (excepte a Barcelona) està a 10 minuts d’un refugi climàtic metropolità, i el 96 % a 15 minuts. La XMRC ha incrementat notablement la seva cobertura, ja que ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis el 2023.
Així, l’IVAC ha estat l’eina per dirigir l’ampliació territorial de la XMRC. Actualment, set dels nou municipis amb població extremament vulnerable ja formen part de la XMRC.
Claus per al disseny de polítiques per reduir la vulnerabilitat climàtica
La recerca fa una relació de propostes per garantir ciutats més adaptades a l’augment dels episodis de calor extrema que ja hem començat a viure:
- Promoció del verd urbà i protecció dels espais naturals (actuacions a curt i mitjà termini).
- Promoció d’infraestructura blava (fonts, punts d’aigua), o intervencions en terrats, parets i paviments (cobertes verdes, paviments clars).
- Rehabilitació energètica dels habitatges.
- Polítiques de benestar social per reduir desigualtats, sobretot pel que fa a l’accés a aigua i energia, incloent-hi punts d’assessorament energètic.
- Augment de la cobertura dels refugis climàtics.
- Promoció de les comunitats energètiques que incorporen instal·lacions d’energies renovables de proximitat
L’AMB ja està duent a terme diverses d’aquestes polítiques d’adaptació al canvi climàtic per pal·liar-ne al més aviat possible els efectes adversos.
Alguns exemples són l’expansió, any rere any, de la xarxa metropolitana de refugis climàtics, que aquest 2023 s’ha ampliat fins a 74 espais. Per la seva banda, el Pla de barris de l’AMB també preveu l’habilitació de refugis climàtics. Un altre exemple és la línia d’ajuts per a la rehabilitació energètica del parc metropolità d’habitatges. Aquesta convocatòria de subvencions, gestionada pel Consorci Metropolità de l’Habitatge, està dotada amb 100 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, i espera rehabilitar 13.650 habitatges en quatre anys, que beneficiaran fins a 35.000 persones.
