Les comunitats energètiques són un model de gestió eficient, de proximitat i democràtic, sovint en forma de cooperativa, que situa la ciutadania al centre de la transició energètica a renovables.
Les comunitats energètiques són un model de gestió eficient, de proximitat i democràtic, sovint en forma de cooperativa, que situa la ciutadania al centre de la transició energètica a renovables.
En alguns països europeus es van desenvolupar fa més d’una dècada, però a Catalunya i a Espanya ha estat després del confinament per la covid-19 quan s’han començat a desenvolupar de forma significativa. Ara, aquí, estem en fase d’aprenentatge col·lectiu.
Aquí la normativa encara no s’ha acabat de desenvolupar, però la que hi ha estableix que els membres de la comunitat han d’estar a un màxim de 500 metres entre el consum i el comptador de generació o el transformador de distribució. Una distancia pot ser d’un màxim de 1.000 metres entre les fotovoltaiques en teulada.
Normativa europea
Altres països europeus tenen normatives que faciliten comunitats a major distància, i per tant comunitats energètiques més grans i més fortes. En el cas de França la normativa permet una distancia de fins a 20 km. Aquí, per facilitar el desenvolupament de les comunitats energètiques en pobles petits i disseminats, també es poden desenvolupar, independentment de la distància, si tenen els mateixos 12 dígits de referència cadastral.
"Les comunitats energètiques són entitats jurídiques, que poden ser de diferents tipus: “d’autoconsum col·lectiu”, “energètiques”, “energètiques locals”, “d’energies renovables” o “ciutadanes d’energia"
Les comunitats energètiques són entitats jurídiques, que poden ser de diferents tipus: “d’autoconsum col·lectiu”, “energètiques”, “energètiques locals”, “d’energies renovables” o “ciutadanes d’energia”.
La normativa actual estableix un procediment administratiu complex i això no afavoreix el ràpid desenvolupament de les comunitats energètiques. Menys encara en un sector com el de les renovables, amb dèficit de tècnics especialitzats. Gestionar la creació d’una comunitat energètica implica un increment de temps, de costos i de riscos. Per això els instal·ladors tendeixen a prioritzar projectes no comunitaris, projectes de particulars molt més fàcils de gestionar.
Una comunitat energètica necessita, per arribar-se a desenvolupar, d’un lideratge clar. Per això es considera que l’evolució natural portarà cap a “comunitats ciutadanes d’energia”, un tipus de comunitats que facilita el lideratge dels municipis i de les petites empreses locals.
Futur incert
En una futura societat sostenible les comunitats energètiques estan destinades a tenir un pes important, però limitat. És difícil calcular quin percentatge de l’energia futura, en un escenari 100% renovable, podria ser proporcionat a través de comunitats energètiques. Mai hem fet una transició de la complexitat que té la transició a la sostenibilitat i, per tant, totes les hipòtesis són només intents d’aproximació.
"A Catalunya, la fotovoltaica i l’eòlica que es podria instal·lar en teulades i en infraestructures ja existents seria d’un 30% de l’energia total necessària"
El que sabem, pels estudis més rigorosos, és que a Catalunya la fotovoltaica i l’eòlica que es podria instal·lar en teulades i en infraestructures ja existents seria d’un 30% de l’energia total necessària, com a màxim. Això en un escenari de màxima eficiència i d’economia estable, d’economia de no creixement.
Les comunitats energètiques són part de la solució. Són un pessic prou gran d’un futur sector elèctric sostenible per a facilitar el seu desenvolupament ràpid i massiu. Les administracions ho han de facilitar amb normatives àgils.
