Quan es teletreballen més dies l'augment de les emissions pel consum energètic a les llars no és prou alt per a superar el cost que suposen les oficines i els trasllats cap a la feina.
Eva Rimbau és professora agregada dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on ha ocupat càrrecs de direcció acadèmica, tant a programes de grau com de màster, i on imparteix docència sobre direcció de persones i responsabilitat social corporativa.
Les seves principals àrees d'especialització són les formes de treball no estàndard, la transformació de la direcció de persones causada per la digitalització i la gestió basada en l'evidència. Com a membre del Digital Business Research Group (DigiBiz) de la UOC, acreditat oficialment com a grup de recerca consolidat (2017-SGR-368), ha participat en projectes de recerca finançats per agències espanyoles i europees, i els seus articles s'han publicat a revistes de rellevància internacional.
Parlem amb ella sobre el teletreball com una eina per mitigar la crisi climàtica, quines són les expectatives en reducció de la petjada de carboni i les transformacions en matèria laboral que es poden produir en els pròxims anys al nostre territori.
Podem afirmar que estem en l'era del teletreball?
No, aquesta és una afirmació exagerada. És cert que hi ha més teletreball que en cap moment fora de pandèmia, però la majoria de les persones ocupades (un 67,1% a Espanya) tenen feines que no es poden fer a distància, i aquelles feines que sí que són teletreballables encara es fan majoritàriament (un 57%) des de les instal·lacions de l'empresa.
S'han consolidat les dades de l'augment de les empreses que ofereix treballar des de casa, com a mínim, un o dos dies a la setmana?
És difícil generalitzar perquè hi ha dos grups de treballadors molt diferenciats. Les persones que teletreballen, segons l'Enquesta Sobre Equipament i Ús de TIC a les llars (INE), ho fan una mitjana de 3,1 dies a la setmana. Però dins d'aquesta mitjana resulta que hi ha una gran diferència entre els que tenen feines que permeten teletreballar totalment, i les que ho permeten només parcialment. Les primeres teletreballen 4,2 dies per setmana, mentre que les segones ho fan només una mitjanada d’1,7 dies a la setmana.
Un estudi recent realitzat als Estats Units ha calculat el canvi cap al treball des de la llar pot reduir la petjada de carboni laboral fins a un 58%. Això sí: s’hauria de fer a temps complet i estendre’s a totes les feines que ho permetin.
És el teletreball una possible solució a la crisi climàtica, pel que fa a l'estalvi d'emissions i energia en mobilitat?
Cal ser prudents. Jo diria que més que una solució és un factor que hi pot ajudar. Hi ha molts altres elements rellevants per poder mitigar la crisi climàtica, a banda de la solució del teletreball.
Quin percentatge d'estalvi pot arribar a representar?
Un estudi recent realitzat als Estats Units ha calculat el canvi cap al treball des de la llar pot reduir la petjada de carboni laboral fins a un 58%. Això sí: s’hauria de fer a temps complet i estendre’s a totes les feines que ho permetin. És important la dada que aquests estalvis baixen molt si es teletreballa només un dia per setmana, fins a ser només del 2%, ja que augmenten els viatges no relacionats amb la feina, l'ús d'energia a casa i la distància recorreguda fins a la feina.
Això sí, tenir diferents punts de teletreball desplegats per les llars dels treballadors també té un cost...
El mateix estudi assenyala que quan es teletreballen més dies l'augment de les emissions pel consum energètic a les llars no és prou alt per a superar el cost que suposen les oficines i els trasllats cap a la feina.
Quan es teletreballen més dies l'augment de les emissions pel consum energètic a les llars no és prou alt per a superar el cost que suposen les oficines i els trasllats cap a la feina.
Quin és el present del teletreball a Catalunya i Espanya i quin és el panorama del futur pròxim?
El present, tal com jo l'entenc, és d'una certa dualitat: hi ha empreses que han entès que el teletreball, que no cal que sigui a temps complet, té avantatges tant en matèria de productivitat com en la satisfacció de les persones treballadores. Aquestes s'estan esforçant per adaptar les seves maneres de treballar, mentre que altres empreses s'hi resisteixen i exigeixen la presencialitat encara que no sigui estrictament necessària.
Crec que les empreses del primer grup aniran aconseguint un avantatge sobre les del segon grup i, de mica en mica, les segones aniran desapareixent o bé oferiran més possibilitats de teletreballar. Però, recordem-ho: les feines teletreballables encara representen menys del 40% del total, una dada que evidencia que mai arribarem a una situació on tothom sigui capaç de treballar des de casa.
