Certament, com ja deia R. B. Stevenson el 2007, "l’educació ambiental té el propòsit revolucionari de transformar els valors que actualment fonamenten la nostra presa de decisions (i que afavoreixen la degradació ambiental i humana) en uns nous valors que donin suport a un planeta sostenible en què totes les persones visquin amb dignitat".
Font: Getty Images
Els dies 25, 26 i 27 de gener està tenint lloc a Barcelona el III Congrés Nacional d´Educació Ambiental (CNEA), organitzat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental, les universitats i les principals administracions catalanes. Els actes coincideixen amb el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, que se celebra cada any el 26 de gener, tot recordant el primer Seminari Internacional d'Educació Ambiental, que va tenir lloc l’any 1975 a Belgrad. En aquell esdeveniment es van establir els principis i objectius de l’educació ambiental, recollits a la Carta de Belgrad, que essencialment queden recollits en la frase: «formar una població conscient de la importància del medi ambient, i que tingui coneixements, aptituds, actituds, motivació i compromís per treballar individualment i col·lectiva en la cerca de solucions per als problemes existents i per prevenir-ne de nous».
El CNEA sempre és una bona ocasió de reflexionar col·lectivament sobre aquesta tasca, que tenim encomanada des de fa gairebé 50 anys i que s’ha fet cada vegada més i més necessària. I trobo que ve especialment a tomb fer-ho en aquests dies, en què acabem de sentir una exconsellera apuntant com a una de les causes del fracàs escolar la inclusió del canvi climàtic, la sostenibilitat, el feminisme o la solidaritat al currículum escolar.
Sap greu que persones significades assenyalin negativament el fet d’integrar en els programes educatius fets rellevants per entendre el món on vivim, com el canvi climàtic, i visions i propostes que constitueixen alternatives positives i constructives per afrontar els reptes socioambientals del nostre present en crisi i per construir una societat més justa en un planeta habitable.
Sap greu, perquè, a més, no és cert –o, si més no, no és generalitzat–, que es facin menys matemàtiques o llengua per incorporar aquests aprenentatges.
"Ja fa anys que, en molts centres, l'educació ambiental per la sostenibilitat està integrada en un enfocament global, que inclou aspectes tan diversos com les relacions amb l’entorn, la bona gestió de l’aigua, l’energia, els residus, l’alimentació i la mobilitat, la transformació dels patis, o l’impuls de la democràcia interna, entenent la participació i l'empoderament de nois i noies com a clau de volta. "
L’educació ambiental per la sostenibilitat no és cap matèria afegida a la graella horària ni consisteix a ensenyar un catecisme ambiental que substitueixi les matemàtiques o entorpeixi la comprensió lectora. El que suposa és configurar contextos escolars en què les bones pràctiques i la cultura compartida afavoreixen la responsabilitat i la presa de decisions de cadascú. Tracta de formar persones conscients d’elles mateixes, del seu entorn i dels límits ambientals, preparades per a clarificar valors i interessos, creatives per a imaginar alternatives, i que se sentin responsables de participar amb els altres en la recerca de camins per a un desenvolupament ecològicament viable, socialment equitatiu i econòmicament eficaç per distribuir riquesa.
Ja fa anys que, en molts centres, l'educació ambiental per la sostenibilitat està integrada en un enfocament global, que inclou aspectes tan diversos com les relacions amb l’entorn, la bona gestió de l’aigua, l’energia, els residus, l’alimentació i la mobilitat, la transformació dels patis, o l’impuls de la democràcia interna, entenent la participació i l'empoderament de nois i noies com a clau de volta.
Certament, com ja deia R. B. Stevenson el 2007, «l’educació ambiental té el propòsit revolucionari de transformar els valors que actualment fonamenten la nostra presa de decisions (i que afavoreixen la degradació ambiental i humana) en uns nous valors que donin suport a un planeta sostenible en què totes les persones visquin amb dignitat. Això contrasta amb el propòsit tradicional de l’escola de conservar l’ordre social present reproduint les normes i els valors que actualment dominen la presa de decisions». En aquest sentit, sí que la introducció de l’educació ambiental a l’escola suposa un desafiament.
"No hi ha cap evidència de què la inclusió a l’escola dels temes que esmentava l’exconsellera -canvi climàtic, sostenibilitat, feminisme, solidaritat- sigui la causa del fracàs escolar. "
Però és que necessitem reinventar maneres de viure! Cal substituir l’educació pensada per a perpetuar un sistema insostenible. I això vol dir trencar inèrcies de tota mena. Fa una mica d’angúnia sentir segons quines diatribes contra la innovació. Què pensaríem si algú culpés la innovació tecnològica d’un hipotètic fracàs industrial? La innovació és sempre necessària, per corregir els possibles errors, per sintonitzar amb l’entorn, per reorientar el rumb quan calgui. L'educació ha d'evolucionar. Avançant des del que ja estem fent, consolidant el que funciona i revisant tot el que sigui necessari.
No hi ha cap evidència de què la inclusió a l’escola dels temes que esmentava l’exconsellera -canvi climàtic, sostenibilitat, feminisme, solidaritat- sigui la causa del fracàs escolar. És possible que manqui informació precisa sobre com s'implementen aquests aprenentatges i de com repercuteixen efectivament a l’educació cívica dels nois i noies. Però, més que res, em sembla que l’exmandatària té la percepció que la introducció de nous temes afegeix càrrega al currículum ja existent i a una escola tensionada per unes expectatives creixents i que això pot portar al fracàs escolar. La sobrecàrrega pot ser un problema. Però, en tot cas, no és un problema nou. Quan anava a l’institut no ens explicaven el codi genètic o la tectònica de plaques, perquè aquests coneixements just s’estaven consolidant; no havíem d’estudiar la caiguda del mur de Berlin, que s’aguantava ben dret; ni tampoc havíem d’aprendre a fer un PowerPoint o a treure profit d’un Excel, pel simple fet que no existien. Contínuament hem anat incorporant temes al currículum, però no he vist mai que es culpés la descoberta de l’ADN o l’aprenentatge de les eines informàtiques del fracàs escolar. Pot ser empipador revisar sovint el currículum, analitzant canvis i establint prioritats, però per bé o per mal, la realitat és dinàmica. I hi ha coses que abans no calia saber, que ara són imprescindibles.
La comprensió del canvi climàtic i les seves implicacions per al planeta, la biodiversitat i les societats humanes han esdevingut crucials. Els problemes associats, com l'augment del nivell del mar, els esdeveniments climàtics extrems i la pèrdua d'hàbitats, tenen un impacte significatiu en la vida quotidiana, en el present i el futur de les noves generacions.
I si és rellevant incloure el canvi climàtic a l’ensenyament, encara ho és més explorar, discutir i experimentar models alternatius a un món insostenible, masclista i individualista.
