Nicolás Olea és catedràtic de la Universitat de Granada, expert en toxicologia i especialista en salut i medi ambient. Exerceix com a metge a l'Hospital Clínic de Granada. Ha publicat investigacions pioneres sobre els disruptors endocrins, aquelles substàncies derivades del plàstic que alteren el nostre organisme. Ha publicat el llibre Libérate de tóxicos: guia per evitar los disruptores endocrinos.
Nicolás Olea és catedràtic de la Universitat de Granada, expert en toxicologia i especialista en salut i medi ambient. Exerceix com a metge a l'Hospital Clínic de Granada. Ha publicat investigacions pioneres sobre els disruptors endocrins, aquelles substàncies derivades del plàstic que alteren el nostre organisme. Ha publicat el llibre Libérate de tóxicos: guia per evitar los disruptores endocrinos.
Quina magnitud té, per a la nostra salut, el vessament de pellets que ha tingut lloc a Galícia?
La primera gran mentida és dir que no sabem si aquests materials són perillosos o no. La segona és posar-los el nom que els correspon. Si alguna cosa tenim clara és que els polímers són multicomponents: poden contenir fins a 600 additius. S'hi incorporen retardants de flama perquè no cremi, antioxidants perquè no grogui, flexibilitzants... El catàleg és ampli. Són additius que porta el polímer més gran, però d'ells no se’n parla quan es defineix un pellet als mitjans de comunicació. Molts, a més, poden ser tòxics.
I la tercera?
Els adherits. S'hi enganxen totes les partícules de combustibles i altres components que acaben adherint-se al plàstic. Un dels principals problemes de la recuperació de materials és que, si han passat pel mar, tornen destrossats. A més dels adherits, hi ha els materials de contaminació bacteriana. Se'ls coneix amb el nom de “plastisfera”, i comprenen tots aquells organismes vius que s'adhereixen al plàstic. Els estudis més representatius mostren que l’entrada de bacteris enganxats als plàstics a través del tub digestiu és el cavall de Troia de la microbiota.
Estem en una situació molt complicada, que en alguns moments sembla fins i tot irreversible.
Cal deixar d'innovar.
“Hem estat seguint durant 23 anys un seguit de nadons. Ho hem mesurat tot, i en totes les mostres obtingudes de les mares s'han acabat trobant compostos químics nocius per al cos humà. No és gens esperançador"”
Hem de quedar-nos on som en moltes esferes, no cal anar més lluny i seguir destruint el planeta.
El tema de Galícia, per exemple, era més que evitable.
Però es va decidir carregar un contenidor amb microplàstics sabent que hi havia un risc de vessament. I aquest només n’és un exemple.
Hem volgut avançar tant que hem acabat creant un món hostil per a les noves generacions.
No hi ha futur, doncs, per als més joves?
Tenim l'estudi més gran de placentes d'Espanya, del qual vaig formar part. Hem estat seguint durant 23 anys un seguit de nadons. Ho hem mesurat tot, i en totes les mostres obtingudes de les mares s'han acabat trobant compostos químics nocius per al cos humà. No és gens esperançador.
Quines són les conseqüències directes que poden tenir aquestes partícules al cos humà?
Des de l’any 2020 estem començant a conèixer-ho de manera més àmplia. Com es comporten els microplàstics a l'epiteli pulmonar, com ho fan al tub digestiu… El que s'estudia és com aquestes partícules, segons la seva grandària, poden passar entre les unions intercel·lulars. La pregunta és, han aconseguit penetrar a través dels nostres teixits? I la resposta és que sí, perquè estan presents tant a la placenta com a la llet humana. Ho van publicar ja l’any 2021 uns investigadors italians, que ho van batejar com la 'plasticcenta'. També s'han observat plàstics a la sang.
Els danys més visibles són produïts, com comentàvem al principi, pels components químics que contenen aquests microplàstics. Ja sigui pel mateix component de polímer (el Bisfenol A, per exemple, que estava als biberons de plàstic dels nadons, va acabar sent considerat molt perillós), o per culpa dels additius (com en el cas dels ftalats, que són els principals protagonistes a la indústria tèxtil).
Aquests últims, a més, tenen molta poca flotabilitat, per la qual cosa es troben, majoritàriament, al fons del mar. I la seva recollida encara es complica molt més.
En moltes de les teves entrevistes parles del risc que suposen els disruptors endocrins. Què són exactament?
Un dels problemes més notables des de fa més de 30 anys és que alguns dels monòmers del plàstic interfereixen amb el sistema hormonal. En els homes afecta principalment la testosterona dels testicles, i en les dones, els andrògens. Hi ha un òrgan que produeix l'hormona i un altre que la rep. Durant aquest procés, en què l'hormona es troba circulant a la sang, és on tenim el problema. El que fan és 'hackejar' aquest missatge: reben més o menys hormones del necessari, segons el cas, i això provoca trastorns en l’organisme.
Va haver-hi un diari nacional que va publicar, quan vam començar a estudiar, sobre el perill dels perfluorats presents als envasos alimentaris. Es tracta de disruptors metabòlics, i estan estretament vinculats a l'obesitat. Un clar exemple és el recobriment impermeable dels gots de cartó.
Hi ha molts compostos que ni tan sols s'han estudiat...
L'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) ha seleccionat fins a 35.000 compostos plàstics presents al mercat que encara no haurien de ser utilitzats, perquè no s'han estudiat. Dels que ja estan avaluats, molts queden prohibits o restringits. Un clar exemple d'això és l'aigua embotellada: s'està demostrant que les ampolles estan plenes de microplàstics, que contenen policarbonat i que són perjudicials per a la salut.
“L'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) ha seleccionat fins a 35.000 compostos plàstics presents al mercat que encara no haurien de ser utilitzats"”
Un dels estudis més representatius en aquesta línia és el que vam publicar el 2020, on relacionàvem la presència de plàstics als cossos dels nens de l'UCI de neonatologia amb l'exposició als elements del seu entorn. Entraven a través de la sonda nasogàstrica, umbilical, les vies plàstiques... l'exposició a plàstics és bestial. Van recollir al voltant de 72 ítems de plàstic al voltant del nen. Ftalats, parabens, bisfenols... hi havia de tot. I també es trobaven a la llet materna que se'ls donava.
Què podem fer per minimitzar l'impacte dels seus efectes?
La millor manera que té un ésser viu de netejar components orgànics persistents és donar a llum aviat, tenir molts descendents i donar-los molta llet materna. I la societat d’avui, per tots els problemes associats que vivim, està anant en la direcció oposada.
Digui’m una solució d’urgència.
Necessitem urgentment una intervenció política en aquest assumpte. Hem d'exigir que s’apliquin les normatives que s’aproven. S'han d'implementar, i cal fer-ho amb duresa. La legislació ha de ser més estricta i realista.
I en l'àmbit d'usuari?
Les vies més importants d'exposició a aquests contaminants són l'alimentació, la cosmètica i el medi ambient. Pel que fa a l'alimentació, hem de prendre consciència i consumir productes de temporada, de proximitat i pagar el preu just per ells. Els nostres avis dedicaven el 50% del seu sou a menjar de la família. Hem de comprar productes frescos, cuinar i, sobretot, ensenyar als nostres fills a consumir bé. Amb aquests consells bàsics eliminem una quantitat enorme d'exposició al plàstic, i els podem aplicar tant en el procés de compra com en la preparació d'aquests mateixos aliments.
En relació amb la cosmètica, el consell més important és el de triar aquelles línies ecològiques que no siguin perjudicials per al cos. I tenir molt clar que el concepte "legal" no és equivalent al de "sa". Finalment, a escala ambiental, el nostre major enemic és l'enorme contaminació atmosfèrica. En aquest aspecte, cal aplicar mesures immediates per poder millorar la qualitat de l'aire. S'ha descobert que el 45% de les partícules contaminants de l'aire provenen de derivats de l'ús del cautxú sintètic. És a dir, dels pneumàtics, que poden contenir fins a 600 components que acaben contaminant fins i tot l'aigua.
