Font: Ajuntament de Terrassa i Terrassa Digital
Terrassa va acollir el passat 15 de febrer una jornada amb empresaris per presentar els resultats dels dos estudis, realitzats gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, per impulsar l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques en un dels 20 polígons industrials de la ciutat.
Els informes s’han centrat en Can Petit, que està situat al nord-est de la ciutat i ocupa 36 hectàrees de terreny repartides en 25 parcel·les destinades a activitat econòmica. Actualment, agrupa a 182 empreses del sector industrial, terciari i mixt. L’acte, que va reunir a una quarantena de persones, es va celebrar el recentment inaugurat Centre de Serveis de Proximitat a les Empreses, Els Bellots.
La finalitat dels estudis era analitzar, d’una banda, la capacitat que tenen les cobertes de les empreses participants per instal·lar fotovoltaica i produir electricitat per autoconsum compartit, i de l’altra, la figura jurídica més adequada per constituir una comunitat energètica i assessorar, així, a les empreses d’aquest polígon. L’elecció de Can Petit va ser perquè responia a unes característiques urbanístiques que afavorien la instal·lació de fotovoltaiques, com el fet de tenir carrers amples i cobertes de dimensions grans, ben assolellades i més modernes que en altres sectors, i, per tant, amb estructures més robustes i sense fibrociment.
L’acte el va obrir la regidora d’Indústria i d'Empresa, Maise Balcells, donant la benvinguda als assistents, i aportant dades de la situació actual de Terrassa envers l’autoconsum fotovoltaic.
Durant la seva intervenció, va animar als participants a continuar impulsant la transició energètica a la tercera ciutat de Catalunya amb més instal·lacions fotovoltaiques. A continuació, Héctor Loriente de l’empresa Cefiner, va presentar les dades actualitzades on demostrava la viabilitat tècnica i econòmica de col·laborar conjuntament per realitzar aquestes instal·lacions fotovoltaiques, que permetrien l’autoconsum compartit entre empreses, reduint molt significativament les despeses energètiques i generant un teixit empresarial amb un fort potencial.
En aquest estudi es van valorar dues opcions a l’hora de compartir energia fotovoltaica, una exclusiva per a les empreses participants, i l’altre incorporant la ciutadania més propera, fet que encara li dona més viabilitat econòmica i resolt a la vegada la falta de cobertes òptimes en la trama urbana que dificulten enormement la implantació de comunitats energètiques constituïdes per la ciutadania. Per l’advocat expert en el sector elèctric, Jorge Andrey, l’associació és la millor figura jurídica per iniciar aquest projecte atès el baix compromís financer que aquestes empreses volen adquirir d'entrada, i la simplicitat comparativa que aquesta figura té enfront de les altres pel que fa a la seva constitució i manteniment societari. Tot i això, va remarcar que si es volen realitzar amb un major nivell d'ambició altres actuacions, inversions conjuntes o prestacions de serveis energètics des d'un vehicle comú, aquest podria ser un altre, com ara la cooperativa, que també podria presentar avantatges a l'hora d'accedir a ajudes públiques. La manca de transposició del marc jurídic favorable previst a les directives europees fa que aquests vehicles, malauradament, no tinguin encara accés als avantatges reguladors que Europa vol que tinguin davant dels actors més establerts del sector energètic, però no implica que aquestes entitats no puguin ja fer projectes i començar a operar sota els marcs ja desenvolupats, com ara el de l'autoconsum.
Abans de donar pas a un debat final entre les persones assistents, els ponents i els tècnics municipals, Pau Sales, tècnic del Programa de Transició Energètica de l’Ajuntament de Terrassa, va posar de manifest la necessitat de col·laborar entre les empreses creant sinergies que estimulin la simbiosi industrial i implantin un nou model basat en l’economia circular per a poder mantenir l'Àrea d’Urbanisme i Sostenibilitat Programa per la Transició Energètica competitivitat i millorar-ne la resiliència enfront a situacions com les viscudes el passat 2020 amb l’augment de més del 300% del preu de l’energia, i el tancament de nombroses empreses. La sorprenent participació en aquest debat final, així com l’alt coneixement que es desprenia de les qüestions plantejades, van demostrar que la transició energètica i l’energia en general és un sector estratègic per potenciar, ja que pot ser un element fonamental per a assolir el compromís de descarbonització necessari per a fer front a l’emergència climàtica.
Ordenances fiscals a Terrassa
L’Ajuntament de Terrassa va anunciar la voluntat de treballar en un programa per impulsar l’autoconsum compartit, del qual la primera mesura es troba en les recents ordenances fiscals que estableixen una bonificació del 50% de l’IBI durant 5 anys a les propietats que cedeixin o lloguin les seves cobertes per a realitzar aquests tipus d’instal·lacions tan necessàries per a poder fer arribar la transició energètica a totes les llars del municipi.
El proper pas serà la creació d’un banc de cobertes on, propietats i interessats, puguin localitzar i ser assessorats amb diferents models de cessió o lloguer de cobertes. La valoració final per part de l’organització és molt positiva, validant l'interès i necessitat de continuar treballant -amb el lideratge de l’Ajuntament de Terrassa- per crear un mercat de cobertes i detectar, així, persones i empreses interessades a consumir energia fotovoltaica de proximitat, però també per preparar una proposta d'accions que serviran per aconseguir diferents objectius com la necessitat d’activar relacions entre ciutadania i empresa; d’intercanviar informació; d’analitzar barreres i de detectar i generar oportunitats.
Unes actuacions que comptarien amb l’ajut i la col·laboració de la Oficina de Transformació Comunitària del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que també hi era present.
Situació a Terrassa
En aquest moment, Terrassa ocupa el tercer lloc en el rànquing de municipis que té més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, amb un total de 1.381 només per darrere de Sant Cugat del Vallès i Barcelona, segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya. Tanmateix, això només representa un 4% dels edificis de la ciutat i el gruix d’instal·lacions són en habitatges unifamiliars. E
El sector empresarial, principalment l’industrial, està registrant una clara tendència a l’alça. La ciutat compta, en l’actualitat, amb 20 polígons industrials, amb naus que podrien tenir a les seves teulades una quantitat important de mòduls fotovoltaics per generar la seva pròpia energia elèctrica renovable, amb la possibilitat de poder compartir-la amb empreses i amb la ciutadania.
D’aquesta manera, s’impulsaria la creació de mercats energètics locals, de proximitat i renovables, que contribuirien a reduir el cost de la factura elèctrica, a descarbonitzar l’economia productiva i a descentralitzar el sistema elèctric per fer-ho més participatiu.
Documentació:
- Estudi per a l’avaluació del potencial de Comunitat energètica (CE) o autoconsum compartit (AC) en un polígon d’activitats econòmiques de Terrassa (Cefiner). Àrea d’Urbanisme i Sostenibilitat Programa per la Transició Energètica
- Justificació del vehicle jurídic i la figura adequada per a constituir una comunitat energètica a Terrassa (Dauss).
- Proposta d’estatuts de constitució d’una comunitat energètica com a associació (Dauss).
- Presentació de l'avaluació del potencial de l'autoconsum compartit de fotovoltaica al polígon de Can Petit (Hector Loriente).
- Presentació de la vehiculització i constitució de comunitats energètiques a Terrassa (Jorge Andrey).
