Font: Ajuntament de Barcelona
Barcelona ha iniciat els tràmits per elaborar i aprovar una nova ordenança per a l’aprofitament d’aigües grises en edificis de nova construcció i grans rehabilitacions.
Reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres dels habitatges és l’objectiu de la nova ordenança d’aigües grises, que comença la tramitació amb un procés participatiu. S’espera aprovar-la a finals d’aquest any.
Les anomenades aigües grises són les aigües que es generen un cop ens hem dutxat o banyat o utilitzat el safareig del lavabo. Amb un sistema de recollida i tractament adequat, poden reutilitzar-se per a usos com, per exemple, la cisterna del vàter.
El potencial d’estalvi podria arribar fins al 30% de l’aigua potable.
Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Barcelona ha començat la tramitació de la nova ordenança d’aigües grises per a edificis nous i grans rehabilitacions.
Durant la fase de debat del procés participatiu es preveuen diverses sessions amb els agents interessats:
- Persones usuàries: entitats relacionades amb l’habitatge i la sostenibilitat, entitats veïnals, entitats vinculades a l’aigua, clubs esportius i poliesportius públics, hotelers i restauració.
- Agents públics i centres d’investigació: administracions públiques i universitats.
- Agents tècnics: col·legis professionals, instal·ladors, promotors d’habitatges.
- Entitats i persones interessades del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona
- Entitats, diferents col·lectius i sectors implicats en el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
- Ciutadania general que pot participar a través de l’enquesta al decidim.barcelona.
El reaprofitament de les aigües grises pot esdevenir una eina essencial per reduir el consum d’aigua potable en l’àmbit domèstic. Una llar de 4 persones genera uns 200 litres d’aigües grises al dia que, en cas de disposar de sistema de reaprofitament, es podrien usar per omplir les cisternes dels vàters. Cada persona gasta de mitjana uns 35 litres d’aigua cada dia amb descàrregues de la cisterna.
La nova normativa ha de servir per establir els criteris tècnics necessaris per aprofitar les aigües grises amb garantia de qualitat i de forma sostenible. Els estudis previs apunten que aquest aprofitament és rendible en edificis de més de 16 habitatges o que tinguin un consum mínim d’aigua anual de 500 m³. L’ordenança també definirà els sistemes de manteniment i certificació d’aquestes instal·lacions.
Font: Ajuntament de Barcelona
La inversió per instal·lar aquest sistema de reaprofitament és mínima, es recupera ràpidament i permet un estalvi directe de 90 euros l’any per habitatge en edificis de 16 habitatges i de fins a 170 euros l’any per habitatge en edificis amb 50 habitatges, a banda dels beneficis mediambientals directes amb la reducció del consum d’aigua potable.
Barcelona és una ciutat en constant transformació per esdevenir resilient als efectes del canvi climàtic. I la normativa que ara s’inicia n’és un exemple que dona continuïtat al que ja es fa al districte de Gràcia i a l’àmbit del 22@ que amb la seva MPGM ja inclouen l’obligatorietat de desenvolupar aquests sistemes de reaprofitament en els nous edificis.
La nova ordenança d’aigües grises de la ciutat de Barcelona s’emmarca en el Pla de recursos hídrics alternatius de la ciutat de Barcelona (PLARHAB) i el Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 que ja fixava aquest objectiu per convertir Barcelona en una ciutat més preparada davant dels efectes negatius de l’emergència climàtica. En aquest àmbit concret, per fer un ús responsable de l’aigua, un bé escàs especialment en situacions de sequera com la que viu la ciutat actualment.
Font: Ajuntament de Barcelona. Aigües grises a la depuradora d'un edifici.
Impuls de la xarxa d’aigua freàtica
La futura ordenança s’afegeix a l’ampliació i la millora de la xarxa d’aigua freàtica, és a dir, la que s’extreu del subsol. No és aigua potable, però serveix, per exemple, per netejar carrers. Les actuacions a la xarxa permetran augmentar fins al 20% la quantitat d’aigua freàtica disponible.
Algunes d’aquestes actuacions són el nou dipòsit dels entorns dels jardins de Joan Brossa: aportarà uns 50.000 metres cúbics més al sistema de Montjuïc; fins a 10.000 metres cúbics l’any més per al reg i les fonts dels voltants de la Zona Franca amb el nou sistema de distribució per canonada que connectarà el futur dipòsit de Can Batlló; el nou dipòsit al parc de Joan Miró, i es connectarà el parc de les Glòries amb el carrer del Consell de Cent per guanyar 20.000 metres cúbics, el nou pou i millora de la canonada de distribució al sistema del Taulat: 50.000 metres cúbics més i la nova canonada de distribució per travessar la Diagonal, a l’altura de Palau Reial, per abastir la banda de muntanya de l’avinguda: 15.000 metres cúbics més.
