La sequera és un fenomen natural que també impacta sobre l’entorn natural. I les espècies més afectades són les que depenen íntimament del medi aquàtic i les que no poden fugir en cerca d’àrees amb millors condicions.
És a dir, nombroses aus, amfibis, peixos, invertebrats aquàtics, plantes i fongs. Com han vist alterada la seva vida aquests organismes?
Catalunya va entrar en la fase d’emergència per la llarga sequera el passat mes de febrer. La declaració d’aquesta fase va coincidir amb el moment en què les reserves de les conques internes del país es van situar per sota del 16 %. L’entrada en aquesta nova fase va suposar l’aplicació d’un seguit de mesures per reduir l’ús de l’aigua que han afectat la majoria de la població de Catalunya. No es pot negar, doncs, que la sequera està tenint un impacte notable per a la ciutadania i per a diversos sectors econòmics, entre els quals destaquen l’agricultura, la ramaderia i el turisme.
Però cal tenir en compte que la sequera és un fenomen natural que també impacta sobre l’entorn natural. I les espècies més afectades són les que depenen íntimament del medi aquàtic i les que no poden fugir en cerca d’àrees amb millors condicions. És a dir, nombroses aus, amfibis, peixos, invertebrats aquàtics, plantes i fongs. Com han vist alterada la seva vida aquests organismes?
El buidatge que va patir Sau durant el març de l’any passat va obligar a retirar els peixos que hi havia a l’embassament. Això es va fer perquè l’aigua restant es podia veure afectada pels sediments amb molt poc oxigen del fons i provocar la mort dels peixos. Si els peixos morien i es podrien, contaminarien l’escassa aigua de l’embassament i no es podria aprofitar per al consum humà. Per altra banda, va permetre la retirada d’espècies exòtiques invasores com el luciperca (Sander lucioperca) o el silur (Silurus glanis).
Una retirada del lloc on habitaven és el mateix que han patit els exemplars de madrilleta roja (Achondrostoma arcasii) que vivien als Estanys de Basturs, un espai situat al Pallars Jussà que està inclòs dins del Pla d'Espais Interès Natural de Catalunya. En aquest cas, els peixos van ser traslladats al Centre Ictiològic del Delta de l'Ebre a l’espera de tornar a ser reubicats.
La retirada dels peixos autòctons i la reubicació en altres zones és un primer exemple dels problemes que pateixen els organismes aquàtics en un context de sequera com l’actual. Però no és l’únic.
"Al Llobregat, per exemple, s’han realitzat rescats d’exemplars de crancs autòctons i de nàiades per evitar la seva mortalitat. Es tracta de dues espècies amb un paper ecològic molt important als nostres rius i que es troben en perill d’extinció”
Molts cops s’observen capgrossos i granotetes a les fonts properes a zones urbanes o a les situades en espais naturals. A causa de la sequera, entre altres fenòmens, moltes fonts han deixat de rajar. Un estudi recent del Projecte Fonts, coordinat per l’Institut Català d’Història Natural i el CREAF, mostra que quasi la meitat de les 31 fonts estudiades s’han assecat en els últims deu anys. Un procés que posa en risc a les espècies que depenen d’aquests espais, com molts amfibis i crustacis d’aigua dolça.
Aquests petits hàbitats actuen com a oasis humits per a nombroses espècies, com el tòtil (Alytes obstetricans) o la salamandra (Salamandra salamandra), així com altres animals que s’hi acosten per beure i hidratar-se, com cérvols o ocells.
Però això no només passa en espais humanitzats sinó, com en el cas dels Estanys de Basturs, també en hàbitats naturals. I afecta moltíssimes espècies. Al Llobregat, per exemple, s’han realitzat rescats d’exemplars de crancs autòctons (Austropotamobius pallipes) i de nàiades (Unio mancus) per evitar la seva mortalitat. Es tracta de dues espècies amb un paper ecològic molt important als nostres rius i que es troben en perill d’extinció.
Els ratpenats aquàtics (Myotis capaccinii i Myotis daubentonii) també han vist la seva activitat reduïda degut a la manca d’aigua als rius, tal com mostren els resultats del Cens Simultani de Ratpenats d'Aigua, una iniciativa coordinada pel Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Com que depenen dels insectes aquàtics que habiten a la superfície de l’aigua, aquestes espècies de ratpenats tenen menys espais on caçar i menys menjar amb el que alimentar-se degut a la sequera.
Per a molts ocells, la desaparició de masses d’aigua també suposa un problema durant la migració o en la cerca de zones on hibernar. Les poblacions hivernals als Aiguamolls de l’Empordà, per exemple, s’han desplomat per la manca d’aigua, sobretot a la reserva integral dels Estanys, totalment seca.
Però no només els animals més lligats als ambients humits i aquàtics estan patint. L’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS) i l’Observatori Urbà de Papallones (uBMS) han observat un descens en l’abundància de papallones en espais urbans degut a la manca de vegetació, que no creix per la sequera. Com que no tenen aliment, les papallones no poden sobreviure i les seves poblacions es veuen afectades.
La manca d’aigua sobre la vegetació
Precisament les plantes són uns dels éssers vius que més pateixen la sequera. La falta de mobilitat ha fomentat uns mecanismes adaptatius que les permeten sobreviure en ambients àrids, sobretot en zones de clima mediterrani com és Catalunya. Ja sigui amb fulles més fines per reduir la superfície d’evaporació, fulles gruixudes per emmagatzemar aigua o la caiguda de les mateixes fulles, entre altres adaptacions, les plantes mediterrànies tenen una capacitat més elevada de sobreviure a les sequeres.
"Les plantes són uns dels éssers vius que més pateixen la sequera. La falta de mobilitat ha fomentat uns mecanismes adaptatius que les permeten sobreviure en ambients àrids, sobretot en zones de clima mediterrani com és Catalunya”
Però tenen un límit i aquest ha arribat en molts casos. Cada cop és més habitual observar pinedes de color marró. Un exemple es mostra a l’àrea de Sant Climent de Llobregat, on es calcula que hi ha unes 500 hectàrees afectades, sobretot de pi blanc (Pinus halepensis), així com d’alzina (Quercus ilex).
El problema és que, a diferència de les espècies caducifòlies, que canvien de color i perden les fulles, quan les espècies de fulla perenne es tornen marrons significa que els exemplars han mort. L’informe DeBosCat 2022 va registrar més de 30.000 hectàrees de bosc afectades per la sequera i la calor extrema. Aquest informe, impulsat per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinat entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, va mostrar un augment de 10.000 hectàrees de superfície afectada entre 2021 i 2022.
Al mateix temps, la sequera i la presència de tants arbres afectats o morts implica un augment en el risc d’incendi dels boscos catalans. Tot i ser un fenomen present i habitual a la regió mediterrània, els incendis accentuats per la sequera i el canvi climàtic mostren un comportament molt més destructiu i tenen un impacte devastador sobre unes zones ja debilitades. I no només per a les plantes, sinó també pels animals que hi viuen.
A més, la llarga situació d’escassetat d’aigua en la qual ens trobem també pot provocar un canvi en els paisatges: on ara hi ha bosc pot ser que en un futur tinguem un hàbitat semidesèrtic. Aquesta és una de les amenaces a les quals fa front la zona del Parc Natural del Garraf, segons indicaven membres del Servei de Gestió Forestal de la Generalitat fa uns dies.
Els boscos, però, no són les úniques zones afectades per la sequera. A part de les àrees urbanes, amb l’agreujant de la reducció del rec, les praderies i els matollars també sofreixen els efectes de la manca d’aigua. Tal com ha descobert un estudi amb participació del CREAF, les sequeres més intenses redueixen la capacitat d’absorbir CO2 i el creixement de les plantes d’aquests hàbitats. D’aquesta manera disminueix la seva contribució a minimitzar el canvi climàtic.
Com pot evolucionar la situació sobre la biodiversitat en un futur?
La recuperació d’espais humits i la regeneració artificial d’aigua de basses i fonts són algunes de les mesures que s’estan prenent per ajudar les espècies animals a sobreviure durant aquest període. A l’Alt Empordà, per exemple, s’està treballant per preservar les basses temporals de la Serra de l’Albera i omplir amb aigua regenerada algunes zones del Cap de Creus.
Si no comença a ploure d’una manera abundant i perllongada, ni aquest tipus de mesures tindran efecte. Al contrari, els impactes aniran a més i no es podran ni mantenir els cabals mínims ecològics que estan definits per llei, amb resultats catastròfics per a la fauna i la flora.
