Font: Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
“Accelerar la implementació de les polítiques locals, amb centralitat i transversalitat i amb el protagonisme de la ciutadania davant la realitat de la crisi climàtica”. Aquest és el compromís que es desprèn de la ‘Declaració de Vilanova i la Geltrú per l’ambició climàtica’, que s’ha fet pública durant la celebració de la 24a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Els membres de l’organisme constaten la realitat de la crisi climàtica contrastada per episodis cada cop més habituals de sequeres, onades de calor, malalties exòtiques o escassetat de recursos. Amb aquesta declaració volen deixar pales els “riscos greus del retardisme climàtic” i la conveniència d’actuar amb “ambició climàtica” i “accelerar la implementació de polítiques locals” en aquest àmbit.
A la declaració, que l’Assemblea insta a aprovar als respectius plens municipals dels membres de la Xarxa, l’associació es fa ressò dels reptes nous, com són garantir canvis efectius en la mitigació i l’adaptació, i avançar en la transició energètica mitjançant fórmules innovadores com ara les comunitats energètiques. Un altre dels reptes és progressar també en els diversos àmbits de l’acció municipal com ara la renaturalització de les ciutats, la qualitat de l’aire, l’economia circular, l’educació ambiental o la gestió de la sequera.
#AraMateix arrenca la 24a #AssembleaXarxa amb Juan Luis Ruiz López, alcalde de Vilanova i la Geltrú, que dona la benvinguda a les persones assistents a l'Auditori Eduard Toldrà de #VNG
— Xarxa Sostenibilitat (@XarxaSost) March 7, 2024
Obrim fil pic.twitter.com/KQDOEms0sC
La Xarxa: un espai referent i de trobada de l’administració local en matèria de sostenibilitat
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Va ser creada l’any 1997 i compta amb 327 ens locals adherits, incloses les quatre diputacions catalanes i la presència, com a membre observador, de la Generalitat de Catalunya, de tal manera que ha esdevingut l'espai referent i de trobada de l'administració local a Catalunya en matèria de sostenibilitat.
Representants d’ens locals dels municipis associats, entre alcaldes, regidors i tècnics, s’han reunit avui a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú durant la 24a assemblea general de la Xarxa, òrgan de decisió de l’associació.
Es tracta de l’assemblea que iniciarà el mandat i que ha servit per presentar el nou Pla estratègic 2024-2027, on es marquen els objectius i els compromisos que ja s’exposen a la declaració aprovada avui.
En relació amb aquests objectius estratègics, s’ha aprovat la creació de grups i espais de treball centrats en els àmbits de la transició energètica; l’adaptació i la naturalització; la mobilitat, la qualitat acústica i de l’aire; l’educació ecosocial i l’economia circular i residus.
A l’assemblea també s’ha aprovat el nomenament del diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, com a nou president de la Xarxa, en substitució de Xesco Gomar.
El nou president de la Xarxa, després de donar les gràcies al lideratge de Gomar, ha fet referència a l’episodi de sequera que pateix Catalunya dins un context global d’emergència climàtica i de crisi de biodiversitat que “ens demana actuar de forma immediata i urgent”.
Foto: Marc Serra, nou president de la Xarxa.
“Els propers quatre anys de mandat són clau per a agafar embranzida, responsabilitzar-nos de la situació i no caure en el retardisme climàtic”, ha assenyalat Serra, qui ha reclamat a les entitats supramunicipals més suport i més eines per al món local per implantar mesures contra el canvi climàtic: “les polítiques hídriques es fan abans de la sequera, tal com les polítiques forestals es fan abans de l’incendi”, ha dit.
La regidora d’Emergència Climàtica i Espais Naturals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Iolanda Sánchez, ha fet referència també al repte de la sequera que “haurà de comportar solucions més globals, més enllà dels que els nostres municipis podríem proposar”.
La jornada ha inclòs una entrevista en format podcast amb l’ambientòleg i divulgador científic Andreu Escrivà i una dinàmica participativa per tal de recollir les aportacions de les persones representants sobre les temàtiques de més interès en l’àmbit de la sostenibilitat.
Finalment, els participants a l’assemblea de la Xarxa s’han traslladat a la Platja Llarga, un espai que va quedar en desús molt de temps, esdevenint un abocador, i que amb el treball del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament, ha anat recuperant els seus valors ambientals i la seva funció de corredor biològic, especialment en les migracions d’ocells entre el Delta de l’Ebre i del Llobregat.
