Al País Valencià hi ha una de les primeres comunitats energètiques d’Europa. Es troba a Crevillent, població de vora 30.000 habitants a la comarca del Baix Vinalopó.
Font: Getty Images
L’impost al Sol va sortir el 9 d’octubre del 2015 i es va pondre el mateix dia del 2018. Va ser una sort que aquest peatge il·luminés -o més aviat, enfosquís- el paisatge de les energies renovables a l’estat espanyol només durant tres anys. Tot i això, ja va provocar prou retard en la implantació de renovables, a causa de l’important entrebanc que significava.
Recordem-ho de forma breu. Conegut com a impost al sol, i denominat de forma oficial Càrrec Transitori per Energia Consumida, va ser instaurat pel govern de Patit Popular presidit per Mariano Rajoy. L’objectiu era gravar els sistemes de producció fotovoltaica a partir de certa potència instal·lada o si hi havia bateries d’emmagatzematge, però també gravar la potència consumida que s’hagués generat amb les plaques solars. També impedia l’ús d’instal·lacions compartides i la compensació pels excedents abocats a la xarxa.
Va ser un obstacle per a tothom, però per als particulars que es volien apuntar a l’autoconsum i obtenir certs beneficis o descomptes per l’excedent no consumit ho devia ser encara més. La implantació de les energies renovables ha estat plena de dificultats durant anys. Als particulars, en certs moments, se’ls ha tractat més com a petits empresaris o comerciants amb afany de lucre que com a ciutadans conscienciats o que simplement volien beneficis econòmics, però que, en tot cas, feien una aportació a la generació renovable. Per això, la quantitat de papers i de tràmits devia descoratjar més d’un i de dos. No era la forma de promoure una necessitat com és la promoció d’energies renovables.
Afortunadament, les coses han canviat molt. Però voler fer una instal·lació d’energia fotovoltaica –la de petits aerogeneradors sembla encara més complicada tècnicament– no deixa de presentar dificultats per a persones totalment alienes al món empresarial o de l’administració. D’entrada, cal buscar entre les nombroses empreses que ofereixen el servei, i no sempre és fàcil esbrinar quina és la més convenint si tenim en compte diversos factors. D’altra banda, calen tràmits per registrar la instal·lació. I tot i que això ho sol fer la mateixa empesa, el procés s'acostuma a dilatar en el temps. Després cal fer els tràmits amb la companyia elèctrica o triar la que ens ofereixi millors condicions per al nostre cas, cosa tampoc sempre fàcil d’esbrinar. Finalment, si es tracta d’una comunitat de veïns i no d’un particular, la connexió final a la xarxa per vendre l’excedent també es pot dilatar.
" Als particulars, en certs moments, se’ls ha tractat més com a petits empresaris o comerciants amb afany de lucre que com a ciutadans conscienciats o que simplement volien beneficis econòmics, però que, en tot cas, feien una aportació a la generació renovable. "
Vist tot això, les comunitats energètiques semblen una bona solució, si bé no necessària per a tothom, força positiva per a molts ciutadans, però també per a empreses o entitats. Una comunitat energètica pot ser un edifici, barri o localitat on diferents domicilis comparteixen l’energia que generen en una xarxa tancada. Però a part dels beneficis que ara exposarem, això facilita la feina i els tràmits, empodera els ciutadans, permet cedir energia a altres ciutadans o a institucions i entitats i ajuda a divulgar els beneficis de les energies renovables. Són, així, una eina ambiental però també social.
La Comissió Europea promou aquestes comunitats, que, afirma, permeten accions col·lectives i dirigides pels ciutadans per donar suport a la transició cap a energia neta. Així es promou la generació i l’ús a escala local i augmenta l’eficiència, factures menors, contribuir a lluitar contra la pobresa energètica i promoure llocs de treball verds. Entre altres coses, ofereix facilitat de gestió i augmenta la capacitat de negociació amb altres agents del mercat.
Les directives europees estableixen dues definicions de comunitats energètiques. Una és la de Comunitat d’energies renovables. Es tracta d’una entitat jurídica basada en la participació oberta i voluntària de socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables i amb la finalitat de proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on opera. No poden tenir l’objectiu d’obtenir guanys financers.
L’altra figura, molt semblant, és la comunitat ciutadana d’energia. En aquest cas, es tracta d’una entitat jurídica que participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als membres o socis. Sembla, doncs, que té una capacitat d’activitats una mica més àmplia.
A la Unió Europea hi ha més de 9.000 comunitats energètiques. Una és la de Cornellà de Terri, població de 2.400 habitants la comarca del Pla de l’Estany, que dona servei a disset habitatges familiars, però també a tres equipaments municipals: dos edificis de l’Escola La Vall de Terri, on estan instal·lades les plaques, i l’Ajuntament. La iniciativa forma part del projecte Smart Energy Communities, que s’està desenvolupant conjuntament amb els municipis de la Cellera de Ter, Amer i Rupià.
"A la Unió Europea hi ha més de 9.000 comunitats energètiques. Una és la de Cornellà de Terri, població de 2.400 habitants la comarca del Pla de l’Estany"
La instal·lació es va posar en marxa l’estiu del 2021. Els responsables municipals van acompanyar les persones participants en tot el procés de contractació del servei d’autoproducció amb compensació d’excedents amb les seves respectives empreses comercialitzadores, sense exigir cap canvi de companyia. Després de la prova pilot, l’agost del 2022 es va obrir el període de sol·licituds per passar a formar part de la comunitat energètica municipal. Aquí veiem tres beneficis: l’estalvi, que ja se suposa que es produeix, l’ajut en els tràmits i l’aportació a edificis públics.
Al País Valencià hi ha una de les primeres comunitats energètiques d’Europa. Es troba a Crevillent, població de vora 30.000 habitants a la comarca del Baix Vinalopó. El municipi és membre de la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís, nascuda fa al voltant d’un segle, com altres grups, per afavorir que l’electricitat arribés al màxim de poblacions i usuaris i en aquest cas, concretament, al sector de les catifes. Uns cent anys després, la cooperativa s’adapta als nous temps i a través del grup Enercoop va promoure una comunitat energètica.
Les plaques s’instal·len en cobertes d’espais públics municipals, com ara poliesportius o museus. En total tenen 15.000 metres quadrats. L’any passat ja donava servei a unes 2.400 persones, però calculen que a finals del 2024 la quantitat es multiplicarà per cinc o sis. L’objectiu és que abans de finals de la dècada Crevillent sigui independent energèticament.
"Les comunitats energètiques, doncs, aporten diversos beneficis, tant a particulars concrets com a la societat en general. Una comunitat pot cedir excedent, per exemple, a entitats públiques amb pocs mitjans o fins i tot a habitatges de persones amb risc de pobresa energètica"
A més, els usuaris no fan cap inversió inicial, perquè l’assumeix la cooperativa i hi ha ajuts europeus. També s’han instal·lat dues pantalles gegants exteriors que ofereixen informació sobre la producció elèctrica, però també altra informació institucional, cultural, esportiva i social. Són els anomenats MUPIs (Mobiliari Urbà com a Punt d’Informació). Entre altres coses, l’ajuntament diu que això acosta la informació sobre renovables als ciutadans, però també substituirà els cartells de paper que sovint embruten les parets.
Les comunitats energètiques, doncs, aporten diversos beneficis, tant a particulars concrets com a la societat en general. Una comunitat pot cedir excedent, per exemple, a entitats públiques amb pocs mitjans o fins i tot a habitatges de persones amb risc de pobresa energètica. Però sovint, encara que ho facin tècnics, triar entre les opcions per a una comunitat no és fàcil. El grup de recerca Suscape de la Universitat Rovira i Virgili ha elaborat un model matemàtic capaç de configurar la comunitat energètica idònia. El model s’ha descrit al volum 358 de la revista Applied Energy.
Té en compte variables que descriuen les característiques meteorològiques de l’entorn, el consum elèctric dels usuaris i el cost econòmic de la tecnologia necessària i el seu impacte ambiental. A partir d’aquestes dades, dimensiona i configura l’equilibri òptim d’energia solar fotovoltaica, eòlica i capacitat d’emmagatzematge per minimitzar l’impacte econòmic i ambiental de l’equipament. Per això darrer, prioritza la instal·lació a teulades i cobertes i no en terrenys.
Els investigadors han provat el model simulant la configuració d’una comunitat energètica al barri Nou Eixample Nord de Tarragona. La prova va conduir a dues solucions. La configuració més rendible econòmicament tenia una alta potència instal·lada d’energia solar fotovoltaica, amb presència de dispositius eòlics de dimensions reduïdes i sense capacitat d’emmagatzematge.
En canvi, la de menor impacte ambiental preveia un equilibri entre fonts solars fotovoltaiques, eòliques de dimensions reduïdes i capacitat d’emmagatzematge. A més, els autors varen constatar que els generadors eòlics de dimensions reduïdes són una font d’energia renovable amb un gran potencial per millorar l’autoconsum. Aquests ajuts tècnics són un element més per ajudar a l’establiment de comunitats energètiques, i així promoure la implantació de renovables que vagi estretament lligada a propòsits ambientals, econòmics i socials.
