Siddharth Kara, autor de Cobalto rojo: el Congo se desangra para que tú te conectes (Capitán Swing, 2023). Aquest treball l’ha dut a ser finalista del Premi Pulitzer de no-ficció 2024 i un dels autors més venuts del New York Times. És també autor de diversos títols sobre l’esclavitud moderna: Tràfic de sexe: dintre el negoci de l'esclavitud moderna (2009), Treball forçat: la lluita contra l'esclavitud al sud-est asiàtic (2021) i Esclavitud moderna: una perspectiva global (2017).
Siddharth Kara, finalista del Premi Pulitzer de no-ficció 2024 / Cedida
Al Congo hi ha una carrera a contrarellotge per extreure tot el cobalt possible el més ràpid possible, essencial per a quasi totes les bateries de dispositius electrònics i cotxes elèctrics que avui dia es fabriquen. Aquesta extracció a marxes forçades té lloc a les províncies mineres de Haut-Katanga i Lualaba on l'escriptor i investigador Siddharth Kara, autor de Cobalto rojo: el Congo se desangra para que tú te conectes (Capitán Swing, 2023), ha viatjat per documentar la nova forma d'esclavitud que pateixen els congolesos.
El llibre exposa el funcionament d’aquestes mines i la violació dels drets humans dels seus treballadors, incloent-hi infants, remunerats amb un o dos euros al dia en condicions tòxiques i perilloses. Una cadena tacada de sang i de falses promeses per part de les empreses tecnològiques.
Aquest treball l’ha dut a ser finalista del Premi Pulitzer de no-ficció 2024 i un dels autors més venuts del New York Times. És també autor de diversos títols sobre l’esclavitud moderna: Tràfic de sexe: dintre el negoci de l'esclavitud moderna (2009), Treball forçat: la lluita contra l'esclavitud al sud-est asiàtic (2021) i Esclavitud moderna: una perspectiva global (2017).
Amb la traducció de Cobalto rojo a deu idiomes, ara les veus del Congo s'escolten arreu del món, generant el canvi social que l'autor buscava.
Al començament del llibre afirmes que al Congo no hi ha cap cadena de subministrament de cobalt neta. Ha millorat la situació en aquests últims dos anys?
Només ha empitjorat. Hi ha més patiment humà, més treball infantil i més destrucció ambiental perquè la demanda de cobalt continua augmentant, així com els beneficis de les empreses tecnològiques, uns beneficis que ofeguen al poble congolès.
Com pot l'economia global transitar cap a un paradigma més sostenible?
La cobdícia és la causa de tota aquesta violència que resulta en el menyspreu de la gent del sud global. No hauria de ser així, però l'ordre econòmic global continua tractant a la gent d'Àfrica com en l’era colonial. La transició cap a una economia verda és important, però no podem salvar la nostra part del planeta destruint la seva, com tampoc podem deixar una Terra més verda als nostres fills sacrificant les vides dels seus fills, i això és el que està passant.
Com revertim aquesta situació?
És crucial comprendre que aquestes cadenes de subministrament no van sorgir del no-res; les van crear les empreses tecnològiques per satisfer les seves necessitats. Per tant, és la seva cadena, ells la posseeixen, i han d'acceptar la responsabilitat que comporta i tractar amb respecte i dignitat les persones que excaven la matèria primera.
Però sobretot han de complir amb les promeses que amb tanta fermesa proclamen. Des dels seus despatxos asseguren que no vulneren ni violen els drets humans i que la mineria es fa de manera sostenible amb auditories.
Un grup de persones carrega sacs de cobalt en una mina al Congo / Kahtryn Hough
Com a expert en esclavitud moderna, creus que el sistema econòmic pot fugir aquest tipus d'esclavitud?
El sistema capitalista sempre ha depès de la força laboral i de l'esclavitud per obtenir beneficis, però no és perquè sigui necessari per al seu funcionament sinó que és pura avarícia.
En un moment de la història, les persones amb poder posseïen esclaus i no volien renunciar a aquell sistema que els portava grans beneficis. Però va haver-hi líders morals que van construir un moviment, van desafiar la legitimitat i van assenyalar la repugnància de l'explotació dels esclaus. El sistema es va acabar, almenys sobre el paper. Tot i això, l'esclavitud i l'explotació han continuat trobant maneres de propagar-se dins de l'economia global. Una vegada més, necessitem grans líders morals per abordar aquestes injustícies i corregir-les. La feina mai no estarà acabada, però sempre hi haurà progrés. I aquí és on ens trobem, identificant injustícies i intentant corregir-les.
Quins obstacles et vas trobar en realitzar la teva investigació sobre el terreny?
Treballar en aquestes províncies mineres del sud-est del Congo va ser molt desafiant perquè estan fortament protegides i militaritzades. Hi ha molts diners en joc, i tots aquests actors armats estan allà per evitar que la gent descobreixi el que succeeix. Va requerir molt de temps i nombrosos viatges per construir la confiança i les relacions necessàries amb les comunitats per accedir a les zones mineres i veure amb els meus propis ulls què estava passant i encara hi ha moltes històries per explicar a les quals jo no vaig poder arribar.
Parlar amb les comunitats locals va ser un altre repte, ja que les seves vivències són molt dures. Molts han perdut als seus fills en enfonsaments de túnels. Les empreses no volen que el món sàpiga la veritat. Volen que el món pensi que tot està bé, que la mineria es fa de manera sostenible i que es protegeixen els drets humans i la dignitat humana perquè actualitzem el nostre telèfon cada any i comprem els seus cotxes elèctrics. Però la veritat és completament una altra.
Després d'un any des de la publicació del llibre, com valores el seu impacte?
Ha superat les meves expectatives. He rebut milers i milers de correus electrònics i missatges de lectors de tot el món que després de llegir-lo gairebé sempre la primera frase que em diuen és: "No en tenia ni idea. No puc creure que això estigui passant." Així que, l'objectiu del llibre s'ha complert i continuarà fent-ho.
Pel que fa al sector empresarial, has presenciat un canvi?
El tindrà, estem a les primeres etapes del canvi social. No es pot abordar la injustícia sense saber que existeix un problema. Això és el que el Cobalto rojo i altres treballs periodístics estan aconseguint, crear una nova consciència que s'estén arreu del món i que inevitablement portarà a una segona fase que és l'acció, on nous actors emergiran per corregir aquesta injustícia. Serà en aquest moment quan les empreses hauran d'acceptar responsabilitats i rendir comptes de la violència que estan causant al cor d'Àfrica.
Què poden fer els ciutadans per contribuir a l'erradicació d'aquest patiment?
És crucial reflexionar sobre els hàbits de consum. Molts de nosaltres hem estat involuntàriament còmplices de la violació dels drets humans del poble del Congo. No hem de sucumbir a la pressió constant de les empreses tecnològiques que ens insten a actualitzar els dispositius cada vegada que surt una nova versió amb millores insignificants. La seva prioritat és el benefici econòmic, no el benestar dels habitants del Congo. Optar per productes recarregables i duradors és també una alternativa per minimitzar la nostra participació en aquesta cadena d'injustícia i sang. En tot aquest procés, la informació és clau.
Per acabar, tornem al Congo. Com han rebut la publicació del llibre els protagonistes d’aquesta història?
Ha significat molt per a les comunitats locals perquè durant anys han estat cridant al buit. Ara senten que hi ha gent escoltant, i quan saps que algú sent el teu dolor, ho canvia tot. Això és el més important ara mateix. Aconseguir un impacte significatiu sobre el terreny trigarà temps perquè no és una qüestió senzilla. La publicació d'un llibre no pot resoldre el problema, caldran esforços i intervencions sobre el terreny.
La mala governança al Congo també és part del problema. La història de cleptocràcia i corrupció, des de la seva independència, ha contribuït al patiment i al saqueig dels recursos del país. Tot i que s'estan fent passos cap a una major transparència en el govern i el sector miner, encara hi ha molta feina per fer.
En el llibre parlo també amb congolesos sobre el seu govern. Molts recorden al primer ministre Patrice Lumumba, anticolonialista i nacionalista, que volia que els recursos del Congo beneficiessin primer al seu poble. Però Bèlgica, els Estats Units, les Nacions Unides i els interessos neocolonials, van conspirar per treure'l, assassinar-lo i posar un dictador al seu lloc que mantingués els minerals fluint cap a Occident. L'herència postcolonial ha fet que cap líder vulgui presentar-se amb una plataforma de nacionalisme un fet que fa que la bona governança del país sigui un repte en majúscules.
