Amb un clima més càlid les erugues tenen una supervivència més alta, perquè no passen el fred dur de la tardor que els acaba matant. Així, acaben sent una superpoblació i esdevenen un problema per als boscos i per a la gestió que n’ha de fer l’Administració.
Eruga processionària del pi | Jose Antona (Getty)
Dos mesos enrere vam tancar la temporada en què l’eruga de la processionària campa pel bosc. Aquesta coneguda eruga peluda comença a baixar entre el març i abril dels pins cap a terra formant fileres per enterrar-se i transformar-se en una crisàlide. I des de llavors fins ara a l’estiu ha sortit l’arna adulta. No obstant això, aquest any 2024, de nou, ens hem trobat que poques erugues han fet la seva desfilada a l’abril com tocaria, només les que viuen en les zones més fredes. La major part han avançat la temporada, fins i tot, al febrer. Què ho fa? L’augment de temperatures. Les erugues que noten les temperatures suaus baixen dels pins abans d’hora i alteren el seu calendari natural.
Tot i que pot semblar anecdòtic que el calendari de la processionària s’alteri, la realitat és que té greus conseqüències per als nostres boscos. En primer lloc, que les temperatures siguin tan altes en anys consecutius afavoreix que les erugues facin el seu cicle de vida any rere any i no en anys alterns com feien abans. La processionària com a espècie té uns pics de pujada de població, que poden durar entre dos o tres anys, i després la mateixa població es regula amb els depredadors i fa un pic de baixada.
Així, van apareixent temporades de pujada i de baixada que es van autoregulant. El problema és que amb el canvi climàtic pot ser que estigui descontrolant una mica aquests cicles pujants i baixants», explica Mireia Banqué, investigadora del CREAF. En conseqüència, els pins, que són el seu aliment, es defolien també cada any i no tenen temps de recuperar-se. I això els pot portar a la mort de manera directa o indirecta, perquè són més vulnerables a les plagues i malalties forestals.
«Els mètodes menys invasius –feromones o eliminació de bosses– difícilment arribaran a posar fi a la plaga de manera estable i els més invasius no són recomanables, perquè afecten altres insectes i animals del bosc»
En segon lloc, amb un clima més càlid les erugues tenen una supervivència més alta, perquè no passen el fred dur de la tardor que els acaba matant. Així, acaben sent una superpoblació i esdevenen un problema per als boscos i per a la gestió que n’ha de fer l’Administració, com està passant actualment.
Per això, tot i que la processionària sigui una espècie autòctona que té els seus depredadors naturals, com les puputs i les mallerengues, ja podem dir que és una plaga als boscos de Catalunya. I un cop ens trobem en aquesta situació, que els nostres boscos fa anys que pateixen els efectes reiterats de la processionària, és difícil que puguem fer-ne un control real.
Els mètodes menys invasius –feromones, eliminació de bosses, etc.– difícilment arribaran a posar fi a la plaga de manera estable i els més invasius no són recomanables, perquè afecten altres insectes i animals del bosc, com passa amb les fumigacions amb bacteris. No es tracta de mètodes selectius i s’ha de tenir present.
Al punt de mira
Per fer seguiment de l’evolució de la plaga, fa uns anys que el CREAF té en marxa un projecte de col·laboració ciutadana anomenat Alerta Forestal. Es tracta d’una iniciativa de ciència ciutadana que recull les fotografies que envien els voluntaris i voluntàries de boscos afectats per processionària i n’elabora un mapa de seguiment cada any. Així, aquesta informació pot ajudar als científics i científiques a fer-ne els estudis pertinents. Aquest mateix projecte també recull altres afectacions dels boscos, com les ventades, les nevades, les defoliacions de l’eruga del boix i la sequera. Aquestes dues últimes són les que concentren més observacions, juntament amb la processionària, cada any i fan visible, doncs, que són problemàtiques habituals al nostre país.
Hem de ser conscients que el canvi en el calendari de les processons no és únic en el món natural; hem observat aquest any moltíssimes plantes com malves, roselles i alguns fruiters que han florit cap al febrer o inicis de març. Les orenetes ja no marquen el calendari dels pagesos i les pluges cada cop estan més descontrolades. Tot plegat són símptomes que ens recorden constantment que el temps de l’acció per mitigar els efectes del canvi climàtic és ara (o mai).