L'any 2023, en aquestes dates, el nivell de l’embassament vorejava el 25% de la seva capacitat. Enguany, a les portes de l’estiu, la Llosa del Cavall ha pujat tan sols tres dècimes i es troba al 27,83%, un nivell que fa inviable la reobertura de les activitats aquàtiques.
Estat del pantà el passat 29 de juny de 2024 | Cedida
A la primavera de 2022, les dues petites empreses de caiacs que operaven a l’embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès, encaraven la temporada amb gran preocupació. La situació era crítica. Després de dos hiverns amb escasses nevades i precipitacions, l’embassament estava al 34% de la seva capacitat. Amb una sortida d’aigua de 2.364 litres per segon i una entrada de 912, procedents del riu Cardener i del riu Valls, es preveia que el nivell de l’embassament continuaria baixant i que les activitats aquàtiques s’haurien d’aturar completament.
Cada setmana, els propietaris avançaven les seves canoes una mica més endins fins a arribar a la vora de l’aigua, però el fang i la lenta gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per proporcionar embarcaments que garantissin unes condicions mínimes per als seus clients, van fer impossible la continuïtat. Com a resultat, els dos empresaris es van veure forçats a acabar la temporada abans del previst, i aquell va ser l’últim estiu que van prestar serveis.
Les dues petites empreses, gestionades per gent de la zona, rebien uns 25.000 visitants durant els mesos d’estiu, dels quals un 80% eren escoles i turistes que venien expressament per fer l’activitat. Aquest flux de visitants també tenia un impacte en l’economia del nucli urbà més proper, Sant Llorenç de Morunys, on els visitants dinaven, passejaven o pernoctaven. L’estiu següent, el del 2023, el nivell de l’embassament vorejava el 25% de la seva capacitat, i enguany, a les portes de l’estiu, la Llosa del Cavall ha pujat tan sols tres dècimes i es troba al 27,83%, un nivell que fa inviable la reobertura de les activitats aquàtiques.
«Quan arriba el bon temps, molta gent demana per anar-se a banyar al pantà o fer caiac. És una proposta de turisme que es troba molt a faltar», afirma Vilalta
Segons expliquen els comerciants de Sant Llorenç de Morunys, el primer estiu van notar els efectes de la sequera, ja que l’embassament era un gran atractiu tant per les activitats aquàtiques com per banyar-se i gaudir d’un dia vora l’aigua. Però aquell estiu també va estar condicionat per la tornada a la normalitat dels vols internacionals després de dos anys de restriccions per la pandèmia, que havia fet que el turisme local arribés a màxims històrics. Així doncs, segons apunta Montse Vilalta, tècnica de turisme de la Vall de Lord, la combinació de la sequera i la reactivació dels viatges internacionals va causar una davallada progressiva en el nombre de visitants.
«Quan arriba el bon temps, molta gent demana per anar-se a banyar al pantà o fer caiac. És una proposta de turisme que es troba molt a faltar», afirma Vilalta. «Tot i així, l’activitat més demandada és el senderisme i crec que és la línia per la qual s'ha de continuar apostant i promovent».
Els canvis meteorològics i geogràfics estan obligant el municipi a dibuixar nous plans estratègics. Des de l’alcaldia de Sant Llorenç de Morunys lamenten la pèrdua de les activitats aquàtiques, “perdre un servei sempre és una llàstima” i esperen en un futur poder mantenir i millorar-les. Però ara el seu enfocament i esforços estan a promoure propostes turístiques amb un impacte més durador i que no depenguin del clima. «Hem de combatre els efectes del canvi climàtic reforçant altres activitats que també tenen un gran potencial com són el senderisme, la cultura, les particularitats geològiques del territori o el patrimoni», afirma Francesc Riu, alcalde de Sant Llorenç de Morunys.
Aquesta és la direcció en què treballen conjuntament amb els municipis que conformen la Vall de Lord - La Coma i La Pedra i Guixers - així com amb altres pobles del Solsonès i comarques veïnes. “Per compensar les pèrdues, ens estem coordinant amb altres pobles del Pirineu per aprendre i potenciar els recursos i indrets de casa nostra”, conclou l'alcalde.
Turisme climàtic
Un factor que juga a favor d’aquestes noves estratègies és l’arribada de visitants que busquen passar els estius en llocs amb temperatures més fresques que a la costa o a l’interior de Catalunya. De fet, aquesta tendència ja es comença a notar. Els últims estius han registrat rècords de calor, fet que està convertint el Prepirineu i el Pirineu en refugis climàtics durant els mesos més calorosos.
Tres anys després des dels primers indicadors de sequera extrema, el paisatge de la Llosa del Cavall ha canviat per complet. El que abans era terra àrida ara és vegetació salvatge.
El turisme és, sens dubte, una font d’ingressos essencial per als municipis de muntanya. Tot i això, subratllen la importància de tenir una estratègia ben definida, acompanyada d’infraestructures i serveis que garanteixin un turisme sostenible i de qualitat per al territori.
Tres anys després des dels primers indicadors de sequera extrema, el paisatge de la Llosa del Cavall ha canviat per complet. El que abans era terra àrida ara és vegetació salvatge. El riu Cardener i el riu Valls continuen transportant aigua cap al pantà amb un ritme que malgrat que sigui llunyà del que solia ser anys anteriors, segueix omplint un dels embassaments més afectats per la sequera a Catalunya on, de moment, entra més aigua de la que surt.
