Josep Canals és ecòleg amb una llarga experiència en gestió urbana i sostenibilitat. Actualment, és el secretari general de MedCities des del juny del 2019, una associació de ciutats mediterrànies amb seu a Barcelona per crear sinergies de governança local i sostenible.
Josep Canals, ecòleg i secretari general de MedCities | Cedida
Josep Canals, ecòleg per militància, té una llarga experiència en gestió urbana i sostenibilitat. Llicenciat en Biologia, amb un Postgrau en Gestió del Territori per a la Protecció del Paisatge i del Medi Ambient, i un Màster Professional en Estudis Territorials i Urbanístics, ha estat assessor en polítiques ambientals i urbanístiques a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i al Parlament de Catalunya entre 2003 i 2007.
També ha exercit com a assessor d’espai públic, urbanisme i gestió de residus per a l’alcalde de Bogotà (Colòmbia) del 2012 al 2016, i per a l’alcalde de Sabadell del 2017 al 2019. Ha col·laborat amb ONU-Hàbitat a l’Amèrica Llatina, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. Actualment, és el secretari general de MedCities des del juny del 2019, una associació de ciutats mediterrànies amb seu a Barcelona per crear sinergies de governança local i sostenible.
Què és MedCities?
Ho podríem definir com una xarxa d’ajuntaments de tot el Mediterrani que va néixer arran d’un programa de les Nacions Unides (ONU) per ajudar les ciutats mediterrànies a compartir coneixement i experiències. Després de 33 anys d’existència, s’ha convertit en una organització molt pragmàtica: es reuneixen i esdevenen una porta d’entrada a projectes europeus, especialment per al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. L’organització es finança a través de projectes: hi ha 12 professionals establerts a Barcelona, on és la seu central, que busquen oportunitats de finançament, principalment en convocatòries de la Unió Europea, competint amb ajuntaments, governs estatals i altres institucions locals.
També són un referent en matèria de renaturalització de ciutats?
Correcte. Una de les tasques que fem, relacionada amb els refugis climàtics, és la renaturalització de ciutats. Un exemple concret és el de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual tenim un projecte anual de ciutats verdes. Estem treballant en el projecte HERA conjuntament amb Jordània, el Líban i Palestina, que consisteix a ajudar a planificar els espais verds de les grans ciutats d'aquests països, amb l'objectiu de millorar el confort en zones amb estrès hídric i altes temperatures.
I pel que fa als refugis climàtics?
En l'àmbit local, hem deixat una gran empremta a la xarxa metropolitana barcelonina. A Jordània, per exemple, hem ajudat a crear molts més parcs verds, i han estat casos d’èxit rotund. S’hi han desplaçat tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, que han trobat l’encaix per aplicar algunes de les eines d’aquí. MedCities, perquè s’entengui, actua com a pont entre els refugis climàtics d’aquí i el d’altres ciutats del Mediterrani. Detectem l’oferta i la demanda i les posen en comú, observant quines iniciatives poden ensenyar coses, quines són exitoses i quines es poden replicar arreu.
El verd urbà és una àrea en la qual hem començat a treballar fa poc, però l’interès està creixent cada vegada més, i és aquí on s’ha detectat la vital importància de treballar en la creació de refugis climàtics a moltes de les ciutats de la conca mediterrània.
«L’interès en el verd urbà està creixent cada vegada més. És aquí on hem detectat la vital importància de treballar en la creació de refugis climàtics a moltes de les ciutats de la conca mediterrània»
Barcelona és un referent al sud d’Europa en renaturalització urbana?
A la conca mediterrània, segur. No he sentit a parlar massa de llocs tan potents com la nostra ciutat. És un gran valor, tant a escala pràctica com comunicativa. Barcelona exporta pràctiques a altres punts del Mediterrani, té una força increïble i el contribuent català està ajudant de forma directa a què tot això sigui possible, ajudant ciutadans i ciutadanes d’altres ciutats a proveir-se de tots aquests beneficis.
I també se’n beneficia d’això, la capital catalana, o només exporta coneixement i tecnologia a altres ciutats?
En el cas de la renaturalització, cada vegada ens demanen més consells des d’altres països europeus. Busquem que la relació sigui bilateral, tot i que sovint tendeix a ser de nord a sud per motius històrics. També és molt interessant observar els processos polítics a l’Orient Mitjà, la participació i el disseny dels projectes o la implicació de diverses institucions i ONGs locals, per exemple. És un aprenentatge molt positiu també per a nosaltres, ja que tenim molt a aprendre de la seva forma d’implementar metodologies i organitzar-se.
Expliqui’m algun cas més d’èxit destacable.
A Betlem, per posar-te un altre exemple, hi ha un carrer principal on abans no hi havia absolutament res i vam decidir replantar una gran quantitat d'arbres, que han canviat per complet l'escenari. A més, també hi vam deixar els plànols per poder renaturalitzar la ciutat en els pròxims deu o quinze anys, amb una reflexió estratègica sobre com s'hauria d'introduir verd urbà a llarg termini. Per fer-ho possible, s'estan duent a terme diverses proves pilot, algunes de les quals consisteixen a implementar eines de recuperació d’aigua i la creació de nous dipòsits, que serviran per poder proveir tots aquests projectes de reverdiment.
Altres exemples inclouen sistemes d’atenció a immigrants a Tànger o el pla estratègic de la ciutat de Tunis. Aquest darrer es basa en la col·laboració entre la capital de Tunísia, Barcelona i MedCities. S’està elaborant una reflexió estratègica sobre cap a on ha d’evolucionar la ciutat, involucrant la ciutadania des del primer minut, i també l’elaboració d'un pla metropolità de residus adequat i sostenible.
