Font: MITECO
El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat el Reial Decret que actualitza el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC 2023-2030).
El Govern d'Espanya aprova l'actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2023-2030, eix de l'oportunitat econòmica, social i ambiental d'Espanya, per la seva contribució a la modernització i la transformació del model productiu
El nou document és resultat del gran avenç registrat en la implementació de l'Agenda Verda del Govern d'Espanya els darrers anys i de l'increment de l'ambició europea a l'hora de materialitzar una transició ecològica que potenciï la competitivitat, modernitzi el teixit productiu, creï nous ecosistemes industrials i de serveis –amb ocupació nova i de qualitat–, alhora que augmenti la cohesió territorial, combati l'escalfament global, millori els ecosistemes i la salut de les persones, i reforci l'autonomia estratègica.
Espanya és el primer gran país europeu on la generació elèctrica renovable ha cobert més del 50% de la demanda, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) està mobilitzant uns 70.000 milions d'euros d'inversió pública, dels quals un 39,7% es destinen a transició ecològica, i el país se situa entre els principals receptors globals de projectes de nova planta –greenfield– i és el primer de la UE.
Així, doncs, l'actualització del PNIEC 2023 acompanya la societat amb un marc de certesa i anticipació al voltant de la transició energètica que permet maximitzar els efectes positius i prevenir, minimitzar i compensar els impactes del canvi de model mitjançant les polítiques de transició justa.
UNA AGENDA CLIMÀTICA I ENERGÈTICA EUROPEA MÉS AMBICIOSA
Quan la Comissió Europea va avaluar el PNIEC 2021-2030 va considerar que, a més de ser-ne un exemple, era una “sòlida base” per a la recuperació econòmica després de l'impacte de la Covid-19. El PNIEC 2023 es basa en els mateixos fonaments tècnics i analítics, i en models robusts, i incorpora la més gran ambició climàtica de la UE , l'impuls a la transició ecològica del PRTR i altres avenços a nivell nacional, així com el canvi geopolític derivat de la guerra a Ucraïna (REPowerEU).
L´actualització del PNIEC incorpora recomanacions de la Comissió i més de 12.000 aportacions de diferents administracions, sectors econòmics, ONG i societat civil en general, que han participat en un ampli procés d´audiència pública. El document també s'ha adaptat al context més recent, com ara els avenços regulatoris aconseguits durant la Presidència Espanyola de la UE, ia la Declaració Ambiental Estratègica.
El PNIEC 2023 augmenta el nombre de polítiques i mesures previstes des de les 78 del PNIEC original fins a les 110 actuals . Amb l'objectiu d'assolir un benefici social, econòmic i ambiental més gran, el document incorpora, per primera vegada, actuacions específiques en ferrocarril, aviació i navegació, repte demogràfic, millora de la integració de renovables amb el medi ambient i territori, ciberseguretat, mercats locals electricitat, perspectiva de gènere i mercats de capacitat, anàlisi del cicle de vida dels edificis, entre d'altres.
REFORÇ DELS OBJECTIUS CLIMÀTICS I ENERGÈTICS
El primer PNIEC plantejava una reducció del 23% de les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle per al 2030 respecte al 1990, i aquesta actualització del 2023 augmenta l'ambició en nou punts més, fins al 32%; també incrementa el pes de les renovables fins al 48% del consum final d'energia –aconseguint un 81% de l'electricitat– i en millora l'eficiència energètica fins al 43%.
L'actualització incrementa també l'electrificació de l'economia, que arribarà al 35% , enfront del 32% que preveia el document original, cosa que afavorirà, alhora, un augment de la demanda elèctrica. Aquesta, impulsada per les noves demandes, com les industrials o la producció d'hidrogen renovable, creixerà un 34% respecte del 2019, amb un increment molt notable sobre les previsions del primer PNIEC, que situava aquest creixement en un 5%.
COMPARATIVA D'OBJECTIUS I RESULTATS: PNIEC 2021-2030 I PNIEC 2023-2030
IMPULS A LES ENERGIES RENOVABLES I L'EMMAGATZEMATGE
Una de les principals actuacions del PNIEC 2023 és l'impuls a les renovables i a l'emmagatzematge i la gestió de la demanda per millorar-ne la integració. Per a l'any 2030, s'espera tenir instal·lats 62 GW d'eòlica –on s'inclouen 3 GW d'eòlica offshore–, 76 GW de fotovoltaica –incloent-hi 19 GW d'autoconsum–, a més d'1,4 GW de biomassa i 22,5 GW d'emmagatzematge, considerant també l'aportació de la solar termoelèctrica.
PARC DE GENERACIÓ A L'ESCENARI PNIEC 2023-2030 (MW)
A més, s'ha incrementat l'ambició d'objectius com ara rehabilitar 1,38 milions d'habitatges, davant d'1,2 milions, o disposar d'un parc de vehicles elèctrics de 5,5 milions . També s'han introduït metes noves, en coherència amb les europees, com assolir 12 GW d'electrolitzadors per produir hidrogen verd i 19 GW d'autoconsum.
Un dels principals avenços és l'augment de la independència energètica. El PNIEC 2023 preveu un augment en la producció d'energia autòctona, arribant al 50% del total, enfront del 27% del 2019, cosa que proporcionarà un estalvi de 86.750 milions d'euros en importacions de combustibles fòssils durant tot el període.
CREIXEMENT ECONÒMIC I REDISTRIBUCIÓ
El PNIEC 2023 estima que es mobilitzarà una inversió total de 308.000 milions d'euros fins al 2030 , dels quals un 82% serà privada i un 18% serà pública (un 13% de fons europeus). El 37% es destinarà a energies renovables, el 28% a estalvi i eficiència, el 17% a xarxes energètiques i el 17% a l'electrificació de l'economia.
Es calcula que el PIB creixi un 3,2% en relació amb l'escenari tendencial i es creïn 363.000 i 560.000 llocs de treball el 2025 i el 2030, respectivament, gràcies, entre altres factors, al paper rellevant que jugarà la reindustrialització. La generació d'ocupació, que es reparteix per tots els sectors econòmics, tindrà una incidència especial en indústria, energia o construcció.
IMPACTE SOCIOECONÒMIC
A més, la integració de renovables i l'increment de l'eficiència energètica redundaran en menors costos per a llars i empreses: la despesa energètica mitjana de les famílies equivalia al 7,8% del pressupost el 2019, i gràcies a les mesures del PNIEC 23 baixarà fins a un 5,7% al final de la dècada, segons els escenaris de preus estudiats per la Comissió; el benefici serà més gran per a les llars amb menors ingressos, que veuran incrementada la seva renda bruta disponible en més proporció.
A les aportacions positives en termes econòmics, s'hi afegeixen altres beneficis addicionals , com ara la disminució de les emissions de contaminants atmosfèrics, com les partícules o els òxids nitrosos, que millorarà notablement la qualitat de l'aire. Les morts prematures associades a la contaminació atmosfèrica es redueixen aproximadament la meitat amb relació al 2019.
El PNIEC 2023 ha incorporat mesures transversals que integren les sinergies amb altres documents de planificació o estratègies en matèria de medi ambient, com ara el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic, el Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, la Planificació Hidrològica, el Repte demogràfic o igualtat de gènere, consolidant i potenciant la materialització de l'agenda verda del Govern.
En definitiva, l'actualització del PNIEC 2023-2030 eleva l'ambició climàtica i la capacitat d'Espanya per captar les oportunitats de la transició ecològica en matèria d'ocupació, activitat econòmica, competitivitat, salut pública i benestar alhora que protegeix el medi ambient i combat l'escalfament global.