Què passaria si a les seves consultes els professionals de la salut receptessin natura en lloc de medicaments?
Quan penses que necessites desconnectar, relaxar-te i recarregar energies, quin lloc et ve al cap? Molt probablement, la primera imatge que t’apareix és la d’un indret a la muntanya, un camí pel bosc o un racó prop del mar. En definitiva, un espai on connectar amb la natura per desconnectar i renovar-te. Però, tothom té les mateixes possibilitats de tenir accés a la natura? I, si ho fan, quin tipus de natura i de quina qualitat?
Malgrat aquesta part intuïtiva, o de sentit comú, dels beneficis que aporta la natura al nostre benestar, el paper de la natura en la ciutat està encara poc valorat. L'accés a la natura ha passat de ser considerat un luxe a esdevenir un dret fonamental, especialment en entorns urbans densament poblats. Garantir que aquest dret sigui equitatiu per a tothom és un gran repte.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix l'accés a espais verds i naturals com un determinant crucial per a la salut pública. Tanmateix, les ciutats, on viuen més de la meitat de la població mundial, sovint ofereixen poc espai verd accessible, especialment en barris vulnerables. Tot i els esforços per integrar més espais verds a les ciutats, les desigualtats d'accés continuen sent un repte important.
Els barris amb menys recursos solen tenir menys parcs i zones verdes, fet que limita les oportunitats per gaudir dels beneficis de la natura. Aquest problema de desigualtat agreuja les diferències de salut entre les diferents comunitats, ja que les persones amb menys accés a la natura solen patir taxes més altes d'obesitat, estrès i malalties mentals. El dret equitatiu a la natura significa que totes les persones, independentment del seu nivell socioeconòmic, puguin gaudir d'espais naturals propers.
«L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix l'accés a espais verds i naturals com un determinant crucial per a la salut pública»
Però, què passa quan traslladem aquesta idea al context urbà, on els espais verds sovint són limitats? Què passaria si a les seves consultes els professionals de la salut receptessin natura en lloc de medicaments? Qui se'n beneficiaria més? Com pot la natura urbana esdevenir una eina vital per a la salut pública?
A més de ser una mesura de salut pública eficaç, la prescripció de natura també pot ajudar a fomentar el desenvolupament de ciutats més verdes, saludables, sostenibles i resilients davant els efectes del canvi climàtic. Els estudis han demostrat que la proximitat i la qualitat d'aquests espais són determinants per a la seva utilització. Així, la creació i manteniment d'espais verds urbans esdevé un imperatiu tant de justícia social com de salut pública.
Els beneficis de la natura per a la salut física i mental estan àmpliament documentats a la literatura científica. Estar en contacte amb entorns naturals redueix l'estrès, millora l'estat d'ànim, afavoreix la concentració i promou la salut cardiovascular. Però els beneficis del contacte amb la natura van més enllà, impacten positivament en el benestar emocional, la percepció de l'estat de salut general i milloren la interacció i la cohesió social.
En els últims anys hem vist com la pràctica coneguda com a 'prescripció de la natura' s'ha convertit en una eina poderosa per promoure la salut i el benestar de les comunitats. Aquesta pràctica creixent consisteix a utilitzar els entorns naturals com una part activa en la prevenció i tractament de condicions físiques i mentals. Les teràpies basades en la natura són intervencions que utilitzen el contacte amb espais naturals disponibles com a part dels tractaments mèdics.
Aquestes poden incloure activitats tan diverses com els banys de bosc, el senderisme, passejades per parcs o la jardineria comunitària, que s'han mostrat molt efectives per tractar trastorns d'ansietat, depressió i estrès crònic. Aquesta innovació ja s'està implementant en llocs com el Regne Unit i el Canadà. Recentment, un projecte governamental al país britànic ha demostrat l'efectivitat de la 'prescripció social verda' (Green Social Prescribing) per prevenir i tractar malalties mentals, incloent-hi l'ansietat i la depressió.
«Què passaria si a les seves consultes els professionals de la salut receptessin natura en lloc de medicaments?»
La teràpia ha demostrat ser una intervenció relativament rendible, amb un cost molt inferior a altres teràpies tradicionals com la teràpia cognitiva conductual. Els professionals mèdics o serveis comunitaris ofereixen activitats en entorns naturals a persones amb necessitats de salut mental. Les activitats inclouen la jardineria, el treball amb la terra, la conservació de la natura i exercici físic a l'aire lliure, amb resultats molt positius per als participants: infants i poblacions vulnerables de minories ètniques o zones desfavorides.
En l'àmbit més local, a Catalunya, la prescripció de natura està prenent impuls des de les sinergies entre l’atenció primària i la comunitària. Existeix, per exemple, un programa de 'recepta verda', on es recepten immersions guiades a la natura per a persones amb condicions d'estrès, ansietat o depressió que està mostrant impactes positius en la simptomatologia i l'estat emocional de les persones participants. També projectes de recerca amb finançament europeu estan duent a terme estudis per a generar evidència científica que doni suport als beneficis del contacte amb la natura urbana.
Per exemple, l'estudi Resonate estudia com les passejades conscients en entorn urbà costaner milloren la qualitat de vida i redueixen el risc de desenvolupar malalties físiques i mentals, i altres condicions associades. Un altre exemple és el projecte 'Recetas', que explora l'impacte de la prescripció social verda en reduir la soledat no desitjada.
El futur implica garantir un disseny de ciutats que integrin la natura com a part essencial de la vida urbana i com actiu de salut. Per això és imprescindible: reunir professionals de la salut, gestors de natura, governs i comunitats locals per desenvolupar teràpies basades en la natura que siguin adequades per a tothom, incrementar la consciència i l'acceptació d'aquestes dins la societat i el sector salut i garantir-ne un ús generalitzat perquè siguin rendibles i sostenibles. Ha de quedar clar que la natura no és només un recurs estètic, és un element clau per a la salut i, sobretot, per al benestar de les persones.
