La contaminació de l'aire és una de les principals causes de malalties cròniques i mortalitat prematura a Europa. Cada any, unes 240.000 persones moren prematurament a causa de l'exposició als contaminants atmosfèrics.
Per fer front a aquest problema, el Consell de la Unió Europea ha adoptat una nova Directiva sobre la qualitat de l'aire, amb l'objectiu principal de millorar la salut pública i el medi ambient, i assolir la “contaminació zero” per al 2050.
Dues bicicletes passejant pel Parc Fluvial del Besòs. Foto: Ceci Fimia (Ajuntament de Barcelona)
Article publicat amb permís del Blog del Pla Estratègic Metropolitana de Barcelona (PEMB)
Un pas per a la salut
La Directiva de la qualitat de l'aire (2024/2881/CE) es caracteritza per l'establiment de nous límits de contaminants en l'horitzó 2030 apropant-se, però sense arribar-hi, als estàndards que proposa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquests límits entraran en vigor el 2030, amb la possibilitat de sol·licitar ajornaments, i les autoritats europees en faran revisions periòdiques cada cinc anys, seguint les últimes dades científiques.
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona la contaminació de l'aire provoca més de 3.000 morts anuals
Els contaminants més perillosos per a la salut humana, com l'NO2, l'O3 i el PM2,5, entre d'altres, tenen impactes que van des de malalties cardiovasculars i respiratòries fins a problemes neurològics. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, la contaminació de l'aire provoca més de tres mil morts anuals i té greus conseqüències en la salut de la població, com parts prematurs i nadons amb baix pes entre d'altres. Aquesta realitat subratlla la necessitat d'actuar amb més determinació per protegir la salut de la ciutadania, i especialment de les persones més vulnerables, tal com ho indica la Directiva.
Vista general de la ronda de Dalt. Foto: Mariona Gil (Ajuntament de Barcelona)
La mobilitat sostenible: la clau de la transformació
El trànsit rodat continua sent una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica. Per això, la nova Directiva representa una aposta ferma per transformar radicalment la mobilitat urbana. En aquest context, les zones de baixes emissions (ZBE) es configuren com una eina clau i una de les mesures de mobilitat més eficaç per reduir la contaminació. Aquestes zones restringeixen l'accés de vehicles altament contaminants a les àrees urbanes i promouen alternatives de mobilitat més sostenibles.
Les Zones de Baixes Emisions són una eina clau
A Catalunya, les ZBE ja són una realitat en diverses àrees urbanes com per exemple Barcelona, L'Hospitalet del Llobregat, Sant Adrià del Besòs o Sant Cugat del Vallès, mentre que altres municipis metropolitans i de la resta del país estan en el procés de delimitació de les seves pròpies ZBE (consultar el mapa a continuació). No obstant això, la seva implantació acumula retards en molts municipis catalans. Segons la Llei estatal 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, i l'Acord per la qualitat de l'aire de Catalunya, aquestes zones havien d'estar operatives abans del 2023 en municipis amb més de 50.000 habitants o en aquells amb més de 20.000 que superen els límits de contaminants regulats. A més, la normativa catalana fixa el 2025 com a termini perquè tots els municipis amb més de 20.000 habitants disposin d'una ZBE. Tot i això, hi ha municipis que encara no han implementat aquestes zones, i l'objectiu sembla encara lluny d'assolir-se.
Font: Nació Digital ('Desobediència legal: només 7 de les 23 grans ciutats. catalanes tenen una zona de baixes emissions”, juliol de 2024).
Nota:
- Granollers ja té la seva en funcionament - ZBE activada en fase de proves (des. 2024)
- Gavà i Barberà del Vallès, ja tenen les seves ZBE actives (no surten al mapa perquè són de menys de 50.000 habitants)
D'altra banda, persisteixen reptes importants com la necessitat d'una coordinació efectiva entre administracions en un marc supramunicipal i l'assoliment de l'extensió de les ZBE al conjunt de la regió metropolitana. La implantació d'aquestes zones busca accelerar la transició cap a una mobilitat més neta i saludable, però exigeix un equilibri entre les necessitats socials, econòmiques i mediambientals.
Cal repensar el model urbà: fomentar espais verds, reduir la depedència del vehicle privat i promoure una ciutat centrada en les persones
Aquest canvi de paradigma també implica repensar el model urbà: fomentar espais verds, reduir la dependència del vehicle privat i promoure una ciutat centrada en les persones. Així mateix, i tal com menciona la Directiva, cal promoure altres iniciatives com xarxes de carrils bici segurs, la descarbonització del transport públic, la incorporació de la tarificació a la congestió i la creació de centres intermodals, entre d'altres mesures que es presenten com elements clau per reduir els nivells de contaminació i millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
La tecnologia i la disposició de dades
Un altre avenç important de la nova Directiva és la creació d'un sistema de seguiment i modelització de la qualitat de l'aire més rigorós. Gràcies a una xarxa ampliada d'estacions de monitoratge i eines de modelització, serà possible detectar riscos d'incompliment abans que es materialitzin. Aquesta informació permetrà dissenyar plans d'acció més eficients i personalitzats, ajudant els governs a prendre decisions informades i a reaccionar amb rapidesa.
L'RMB i el Compromís Metropolità 2030
La nova Directiva europea sobre la qualitat de l'aire s'alinea amb els objectius del nou pla estratègic per a la ciutat dels 5 milions, el Compromís Metropolità 2030, especialment amb la missió ‘Mobilitat sostenible i segura'. Aquesta missió pretén assolir una reducció de la mobilitat més contaminant, una millora en l'eficiència dels desplaçaments, una millor connectivitat entre els territoris, una minimització dels efectes negatius de la mobilitat en la salut, una reducció dels impactes ambientals i una major eficiència del sistema de transport. En suma, un model metropolità de mobilitat que sigui sostenible i just, que garanteixi el dret a la mobilitat i fomenti la cohesió social arreu del territori.
A més, la Directiva té una relació directa amb les mesures estratègiques de la missió. En aquest sentit, cal destacar la mesura “Coordinació de les zones de baixes emissions en el conjunt de la regió metropolitana i assoliment de la seva extensió a tot el territori” que, tal com s'ha descrit anteriorment, serà un pas clau per lluitar contra la contaminació atmosfèrica a l'RMB.
Conclusió: un futur més saludable i net per a Europa i Catalunya
La nova Directiva europea sobre la qualitat de l'aire és molt més que un conjunt de mesures, és un compromís amb la salut i el benestar de les futures generacions, així com un benefici per al nostre medi ambient i l'economia europea. La implementació de límits més estrictes, el seguiment més acurat de la qualitat de l'aire, i mesures com les zones de baixes emissions són avenços importants que milloraran la vida de milions de ciutadans i ciutadanes a Europa.
A la regió metropolitana de Barcelona, la implementació de les noves mesures serà un repte, però també una oportunitat per aconseguir una millora substancial de la qualitat de l'aire. Amb el compromís europeu de reduir la contaminació atmosfèrica, l'RMB pot liderar el camí cap a un futur més net i saludable per a tothom, millorant la vida de les persones.
Bibliografia:
- Contaminació i salut. Dades de l'Àrea Metropolitana de Barcelona - AMB
- Acord per la qualitat de l'aire de Catalunya - Generalitat de Catalunya
- Diari Ara: 'Les zones de baixes emissions, un compromís metropolità amb la salut dels ciutadans'. Article de Judit Monclús
