Les jornades EFUF sobre boscos urbans van celebrar el seu 20è aniversari a Barcelona i van analitzar l'estat de la infraestructura verda a Europa. Més de 150 ponents provinents de 19 països van compartir experiències d'èxit i visions de futur en els tres dies que va durar el congrés.
El Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans (EFUF) celebra aquest any el 20è aniversari a la metròpolis de Barcelona. Es tracta d'un congrés obert a investigadors i professionals de l'àmbit internacional interessats a reflexionar sobre les vores del bosc urbà com uns espais d'oportunitat per connectar i vertebrar el territori. Aquesta edició ha estat promoguda per l'AMB i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Entre el 30 de maig i el 2 de juny, la cita ha aplegat més de 150 experts, entre els quals hi ha arquitectes, urbanistes, ambientòlegs i professionals provinents de 19 països d'arreu del món.
Ramon Torra, gerent de l'AMB, ha destacat en la benvinguda als assistents que "la metròpolis de Barcelona és un espai en què els boscos urbans i la infraestructura verda prenen molta importància. Cal que els ciutadans s'adonin que, tot i que pugui no semblar-ho, més del 50% dels espais del territori metropolità són verds, o si més no lliures o amb algun grau de protecció. Aquest fet ja és un símbol d'identitat de la nostra ciutat de ciutats".
En aquest sentit, la Barcelona metropolitana disposa d'una infraestructura verda d'una gran riquesa ambiental i social formada per més de 60 hàbitats diferents i on viuen més de 5.300 espècies, repartides en diferents tipologies d'espais: els rius (Llobregat i Besòs), el sistema de parcs naturals (Collserola, Garraf i serra de Marina), 32 km de platges metropolitanes, la xarxa de parcs metropolitans, els parcs urbans i altres verds integrats a la ciutat com els carrers, les places, els balcons o les cobertes enjardinades.
Joan Pino, professor d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, ha explicat en la conferència d'obertura que "es tracta especialment de concentrar-se a protegir els espais naturals limítrofs, els de la perifèria, que són els que reben més pressió amb el desenvolupament de les ciutats".
Ramon Torra i Clive Davies. Font:AMB
Un paradigma canviant
Les ciutats han iniciat, al segle XXI, un canvi de mentalitat, i han abandonat la idea de ciutat central i perifèria per passar a concebre la metròpolis com un mosaic territorial d'espais, corredors i fluxos. En aquest nou sistema, la infraestructura verda ha agafat el paper d'estructurar el territori que resta protagonisme de les grans infraestructures del transport. Així mateix, els denominats "espais de vora" han deixat de ser línies administratives per convertir-se en espais estratègics per a l'ecologia, el lleure i la producció.
Segons Clive Davies, expert en infraestructures verdes i membre de l'EFUF, "en els 20 anys que fa que se celebra l'EFUF, la importància del bosc urbà ha estat incorporada pels governants en la seva manera d'actuar i legislar. Malgrat això, el cicle de crisi que estem passant ha fet que les administracions inverteixin menys recursos en el desenvolupament de la infraestructura verda. Per tant, amb trobades com aquesta treballem per trobar solucions efectives a un cost reduït".
Al llarg de les nombroses ponències del congrés, s'han abordat temes com la connectivitat ecològica, la compatibilitat dels serveis ecosistèmics, la biodiversitat i les pertorbacions, i també temes com el vessant social de la gestió forestal o la planificació de les vores amb relació a la nova cultura del lleure.
Al web de l'EFUF 2017 es poden descarregar diversos recursos, com el resum de totes les conferències de les jornades, així com explorar l'Atles EFUF, un recurs que situa sobre un mapa d'abast mundial una multitud de projectes en curs relacionats amb les temàtiques del congrés.
