25 anys de Txernòbil

Ucraïna ha commemorat aquest dimarts 26 d'abril el 25è aniversari del pitjor accident nuclear del món, a la planta nuclear de Txernòbil, mentre el Japó intenta controlar la crisi a la planta de Fukushima. Agències i mitjans de tot el món se'n fan ressò.  "Milions de persones van ser exposades a la radiació i centenars de milers hagueren d'abandonar les seves llars. Les conseqüències d'aquest accident encara es poden sentir al territori d'Ucraïna, de Rússia i altres països" ha dit avui el president rus, Dmitri Medvédev.

Medvédev i el seu col·lega ucraïnès, Víctor Ianukóvitx, han rendit avui tribut a les víctimes directes de l'accident i als "likvidátor" (liquidadors) que van morir per l'alta exposició a la radiació nuclear durant les tasques de desactivació de la central.

El pitjor accident del món
El 26 d'abril de 1986, el reactor número 4 de la planta de Txernòbil, que aleshores era a la Unió Soviètica, va explotar després que un test de seguretat anés malament. A part de les que van morir directament per l'explosió, milers de persones han mort per malalties causades per la radioactivitat, com el càncer. El passat 11 de març, un altre accident nuclear a Fukushima (Japó) i qualificat de la mateixa intensitat per l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, planteja de nou les velles preguntes sobre les implicacions de l'energia nuclear.

A dos quarts d'una de la matinada del 26 d'abril del 1986, i mentre es feia una prova de seguretat que simulava un tall de suministrament elèctric per comprovar si es mantenia prou corrent fins la connexió dels generadors d'emergència, es va produir una explosió en el reactor número 4 de la planta atòmica de Txernòbil.  L'accident, fins avui qualificat com el pitjor del món, posava de manifest un defecte en el disseny de la central, que es desestabilitzava quan havia de treballar a baixa potència.

Els anomenats "likvidator", més de 500.000 persones, es van encarregar d'apagar l'incendi i desactivar la central, van construir un túnel per on evacuar l'aigua de la piscina de refrigeració que hi havia sota el reactor avariat. Això va evitar una explosió d'hidrogen que hauria provocat la destrucció dels altres tres reactors de la central.  La majoria d'aquestes persones van morir per l'elevada exposició a la radicació nuclear.

Txernòbil està encara pendent de la construcció d'un nou sarcòfag que cobreixi el reactor explossionat, i que s'ha de substituir, una tasca que segons el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, estarà enllestida el 2015, i que hauria de garantir la seguretat ecològica de la zona durant un segle. Per a la construcció del sarcòfag, que costa 740 milions d'euros, s'ha recaptat 550 milions d'euros.

Respecte a l'acceptació de les nuclears en aquells països, en declaracions a Efe, el primer ministre ucraïnès, Nikolai Azarov, ha assegurat que "renunciar a les tecnologies nuclears és com prohibir els ordinadors".

No obstant, segons una enquesta divulgada la setmana passada, gairebé un 70 per cent dels ucraïnesos és contrari a la construcció de noves centrals nuclears i un 39,4 per cent considera que les actuals plantes són perilloses.