Font: CCMA
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha detectat 25.000 llars que són grans consumidors d'aigua amb més de 200 litres diaris per persona. Això suposa el doble que la mitjana en àmbit domèstic de l'AMB, de 103 litres per persona i dia.
Una radiografia de l'AMB apunta que incompleixen els topalls de consum per pèrdues en la xarxa, però sovint també perquè disposen de piscines o instal·lacions limitades per l'episodi de sequera.
Malgrat els múltiples missatges de l'administració i les entitats ecologistes al voltant de la manca de recursos hídrics i l'episodi de sequera, sembla que part de la població no acaba de ser conscient de l'excés de despesa d'aigua als domicilis.
Ho corrobora un estudi liderat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha detectat 25.000 llars "grans consumidores d'aigua", amb més de 200 litres diaris per persona. Aquest consum en l'àmbit domèstic duplica les recomanacions de 103 litres per persona i dia.
Paral·lelament, però, la mateixa mostra ha detectat que hi ha tres municipis metropolitans que incompleixen els límits globals de consum marcats per la situació d'excepcionalitat per sequera: Cervelló, la Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat.
L'incompliment es deu, sobretot, a pèrdues i mancances en la xarxa de distribució d'aigua, una altra realitat que ja va admetre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
Turistes i cases unifamiliars amb piscina
Les dades de l'AMB també constaten que el consum d'aigua del turisme a Barcelona també dobla la mitjana de consum domèstic ciutadà. D'acord amb les dades recopilades, el consum per pernoctació és de 197 litres, gairebé un 50% més. Els establiments on es consumeix menys aigua són els hotels d'una estrella (136,9), mentre que on se'n consumeix més és als de cinc. L'estudi ha inclòs 60 establiments hotelers de Barcelona i ha sumat també dades anteriors de consum mitjà per allotjaments d'ús turístic.
Alhora, mentre que la mitjana de consum a la llar a tot el sector metropolità barceloní és de 103 litres per persona i dia hi ha més de 25.000 llars, on viuen entre un i tres usuaris, superen els 600 litres diaris. S'estima que, en aquestes llars se superen els 200 litres. Més concisament, d'aquestes 25.000 llars, gairebé 13.000 són a Barcelona. I, concretament, un 22% estan concentrades al districte de Sarrià - Sant Gervasi.
A banda de la capital catalana, els municipis amb un percentatge més alt de consums domèstics --per damunt dels 200 litres per persona i dia-- són Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Begues o Castelldefels, en aquest ordre.
La causa d'aquest excés de consum i la correlació amb els grans consumidors domèstics sol ser la tipologia d'habitatge.
"Segurament són cases unifamiliars amb jardí o piscina i que no estan tenint una bona pràctica o fent els hàbits correctes"
És la conclusió que ha fet explícita Eloi Badia, vicepresident en funcions d'Ecologia de l'AMB segons les dades obtingudes que, simultàniament proporcionen les adreces d'aquestes llars, que, per part de l'administració rebran una comunicació juntament amb el pròxim rebut de l'aigua.
A la comunicació, se'ls informarà de l'elevat consum d'aigua i se'ls suggerirà un canvi de tram si la situació que consta no es correspon amb la real i, per exemple, hi viuen més de tres persones.
Consum irregular entre els municipis que reclamen més inversions
Les dades publicades per l'AMB també analitzen el consum global dels municipis, que inclou tant el domèstic com el que genera l'activitat econòmica. Aquest últim, sovint està relacionat amb l'activitat comercial o industrial i sí que té establerts límits marcats per la situació d'excepcionalitat de la sequera.
Segons aquests llindars, mentre que el límit de consum d'aigua marcat per l'ACA en aquest context és de 230 litres per habitant i dia (lpd), tant Cervelló (263 lpd) com la Palma de Cervelló (254 lpd) i Corbera de Llobregat (232 lpd) han superat aquests topalls el maig passat. En aquests municipis es detecten importants mancances en la xarxa de distribució d'aigua. "Majoritàriament, ens trobem amb pèrdues del 40 o del 50% del flux," ha explicat Badia.
Per això, Badia creu que cal impulsar plans d'inversió i presentar-se a les línies de subvencions que farà la Generalitat. A més, coincideix que el teixit urbanístic predominant en els tres municipis del Baix Llobregat són cases unifamiliars i hi ha molts quilòmetres de xarxa d'aigua que superen els 30 o els 50 anys d'antiguitat. El dèficit en el rendiment hidràulic és molt elevat, del 41,9% a Cervelló, el 53% a la Palma de Cervelló i del 51% a Corbera de Llobregat. A Barcelona ciutat, per exemple, el rendiment és de més del 85%.
Segons declaracions que recull La Vanguardia, “La nostra xarxa és antiga i està en mal estat”, reconeix l’alcalde en funcions de Cervelló, José Ignacio Aparicio. Des de final del 2019 aquesta localitat del Baix Llobregat disposa d’una planificació per millorar el seu sistema de subministrament d’aigua. Requereix una inversió d’aproximadament dotze milions d’euros fins al 2044. Però encara no han començat. Hi ha diversos problemes. “Municipis com el nostre no poden emprendre inversions així”, lamenta l’alcalde. Cervelló té 9.307 habitants i un pressupost de 12,5 milions anuals, que com tots els comptes municipals van molt més enllà de les inversions i inclouen el personal, els serveis... “Com a Ajuntament hem fet actuacions puntuals i estem fent estudis sobre regeneració d’aigua”, comenta Aparicio. Però no poden abordar tots sols les inversions estructurals. En el cas de Cervelló hi ha un altre escull. El contracte de gestió del servei amb Sorea es va acabar i actualment estan en una situació de pròrroga forçosa. Aparicio explica que la nova licitació està encallada perquè ara “la competència és de l’ AMB”. “ Necessitem una nova licitació o que el servei passi a l’empresa mixta metropolitana”, afegeix l’alcalde en funcions, que lamenta que s’han “perdut quatre anys” des que a la seva localitat disposen de l’estudi que és el full de ruta de les actuacions per solucionar un problema que es va allargant.
A Corbera de Llobregat la situació és molt semblant. “Tenim una xarxa en mal estat, feta amb materials obsolets”, descriu Lola Salmerón, regidor de Medi Ambient i Serveis Públics en funcions. Corbera té unes 30 urbanitzacions. Salmerón recorda que algunes es van dur a terme en moments de “creixement descontrolat”, cosa que encara dificulta més les coses perquè “aproximadament la meitat no estan recepcionades” i no depenen directament del Consistori. Calcula que el cost d’arreglar la situació de les fuites en una d’aquestes urbanitzacions pot arribar als 1,5 milions d’euros. Tot i que diu que s’han pres “seriosament” el problema, difícilment l’administració local d’un municipi de 15.210 habitants podrà abordar-lo tota sola. No tenen prou recursos.
Els d'aquestes poblacions són, en contraposició, consums molt allunyats dels més baixos, registrats a Santa Coloma de Gramenet (126), Badia del Vallès (131) i l'Hospitalet de Llobregat (140). En conjunt, el consum mitjà global de l'AMB és de 165 litres per persona i dia, superior a la recomanada i també segons les dades del maig.
