Acord històric contra la pobresa energètica

La Generalitat i les administracions locals han signat amb la companyia Endesa els acords per condonar el deute que acumulen milers de famílies vulnerables i per regular com fer front a la pobresa energètica. Amb aquests acords s’aconsegueix defensar els drets de les persones en situació de vulnerabilitat, protegir-les de cara al futur, i oferir seguretat jurídica als ens locals.

Amb els dos convenis signats, i que serviran de model per negociar amb la resta d’empreses subministradores de gas i electricitat, les administracions i les companyies es coresponsabilitzen de la despesa social que suposa la pobresa energètica per protegir les persones vulnerables.

Endesa assumeix el 100% del deute acumulat de les famílies vulnerables entre els anys 2015 i 2018. Pel que fa al deute dels anys 2019 i 2020, el 50% l’assumirà Endesa i l’altre 50% les administracions signants.

La signatura d’aquest acord i del protocol de col·laboració entre les administracions públiques i Endesa comportarà la cancel·lació total del deute acumulat a 31 de desembre de 2020 per les persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial. Concretament l’acord condona el deute acumulat de 35.000 famílies vulnerables entre 2015 i 2020, així com el conveni per regular el cost de la pobresa energètica que es generi a partir de l’1 de gener de 2021, que la companyia assumirà en un 50%. La part corresponent a les administracions l’assumiran la Generalitat (75%) i les administracions supralocals (25%). El pagament d’aquest 50% del deute de 2019 i 2020 corresponent a l’Administració el realitzarà la Generalitat en tres abonaments d’igual quantia a Endesa al llarg dels propers dos anys i mig. A partir de l’1 de gener de 2021 l’empresa subministradora es farà càrrec del 50% del deute generat en el futur per pobresa energètica.

La part corresponent a les administracions l’assumiran la Generalitat (75%) i les administracions supralocals (25%).

En el cas de la Província de Barcelona, el 50% públic serà assumit en un 25% per la Generalitat de Catalunya i l’altre 25% per l’Ajuntament de Barcelona, pel que fa als seus ciutadans; per l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa al deute generat per la ciutadania dels municipis que formen part d’aquesta Institució; i per la Diputació de Barcelona per a la resta de municipis de la província. En concret, la Diputació de Barcelona assumirà el 25% del deute de la ciutadania vulnerable de 275 municipis per un import d’1.701.839 euros.

Prèviament, les administracions públiques hauran de verificar la informació i documentació facilitada per Endesa, per comprovar la vigència del deute i que, efectivament, les persones i famílies es troben en situació de risc d’exclusió residencial d’acord amb la Llei 24/2015. Les administracions es comprometen a verificar les dades del deute abans del 31 de maig de 2021.

L’acord s’ha treballat i negociat a través la Taula per abordar la pobresa energètica, formada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el Departament d’Empresa i Coneixement, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

L’acord suposa la regulació, per primera vegada, de l’aplicació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que impedeix la interrupció dels subministraments energètics a les famílies vulnerables. Gràcies a aquesta llei, s’han impedit 63.000 talls elèctrics a famílies vulnerables a Catalunya, un pas necessari per defensar els drets més bàsics i la seguretat de milers de famílies. Però calia un conveni regulador de l’Administració amb les empreses subministradores per cancel·lar el deute generat des de l’aprovació de la llei i fins al 31 de desembre de 2020 i per regular la despesa generada per les situacions de pobresa energètica a partir de l’1 de gener de 2021.

A més, la voluntat de les administracions i les entitats socials és la d’abordar, de manera integral, la gestió de la pobresa energètica a Catalunya. Per això, el conveni també indica que la Generalitat impulsarà un pla específic, amb la participació de tots els agents implicats, i especialment les administracions locals i el tercer sector social, per millorar el coneixement del fenomen i prevenir les situacions de la pobresa energètica, així com per establir programes i accions d’intervenció social, de consum i d’habitatge per millorar la situació de les llars afectades i evitar la cronificació de les situacions de pobresa energètica.

Declaracions

Per part de la Generalitat, han signat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. En nom de l’Ajuntament de Barcelona, la quarta tinent d’alcalde, Laura Pérez. Per part de la Diputació de Barcelona, la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, Lluïsa Moret. De la Diputació de Tarragona, la seva presidenta, Noemí Llauradó. De la Diputació de Girona, el president, Miquel Noguer, i de la Diputació de Lleida, el president, Joan Talarn. També han signat Hector Luis Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB; Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; i Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança sobre Pobresa Energètica.

El conseller Chakir el Homrani ha destacat que es tracta d’un acord històric: “Hem aconseguit que 35.518 famílies vulnerables no hagin de pagar el deute acumulat des del 2015 i no siguin portades als tribunals. Ha estat un objectiu de legislatura per aquest Govern i pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies aconseguir aquesta solució no només mirant al passat, sinó també al futur: en l'actual context social i laboral marcat per la COVID19, és encara més important haver arribat a aquest acord històric”.

Així, la signatura dels acords d’avui “dona seguretat jurídica a les famílies i als ajuntaments, i corresponsabilitat a administracions i Endesa per fer front a noves situacions de pobresa energètica”, ha explicat. “És el que dóna sentit als més de dos anys de treball conjunt entre totes les administracions. És un bon acord i posa les persones al centre de l'acció política i fa que les administracions puguem protegir millor els ciutadans”, ha afegit El Homrani.

El conseller d’Afers Socials ha posat en valor que, “amb els nous acords, evitem que les empreses puguin reclamar aquests diners a famílies i ajuntaments, com hem vist que ha passat, una pràctica que considerem abusiva. És una primera passa i servirà de model per signar acords similars per la resta de companyies”.

El conseller Tremosa ha expressat la seva satisfacció per l’acord, ja que, ha assegurat, “la qualitat d'una societat es mesura en com aquesta tracta la seva gent més vulnerable, i en aquest àmbit avui fem un gran salt endavant”. El conseller ha remarcat que avui “Catalunya lidera una solució” a la pobresa energètica, perquè “no només hem resolt un problema, eixugant el deute històric, sinó que també hem sentat un precedent de certesa i de seguretat jurídica per afrontar la pobresa energètica en el futur”.

El conseller ha agraït a totes les parts la voluntat per assolir l’acord, que es feia “més urgent” degut a l’impacte que està generant la Covid-19. També ha afirmat que els convenis serviran de “precedent per a altres companyies” i permetran “desjudicialitzar” aquestes situacions. “En el cas català, ja sabem que desjudicialitzar, en molts àmbit de la vida política, seria una solució”, ha assegurat. Finalment, Tremosa ha volgut mostrar el seu agraiment al secretari d'Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, per la seva labor en la negociació de l'acord, que s’ha “accelerat i culminat” al final d’aquesta legislatura.

En el seu parlament, la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha qualificat l’acord de "necessari i transcendent" i ha destacat que "explicita la voluntat d’actuar amb decisió a favor dels drets de tota la ciutadania, sense exclusions de cap mena. I els subministraments bàsics formen part d’aquests drets".

Moret ha remarcat que "el municipalisme no ha fallat. Els últims quatre anys, per exemple, la Diputació de Barcelona ha destinat 2 milions d’euros a la lluita contra la pobresa energètica, tant amb ajuts directes com amb mesures preventives". "Per això -ha afegit- hem de continuar treballant per garantir que les famílies tinguin les necessitats bàsiques cobertes".

Tanmateix, des de la Diputació de Barcelona es continua treballant per ampliar els programes i projectes dirigits a millorar l’eficiència energètica de les llars més vulnerables, l’empoderament de les famílies per donar a conèixer els seus drets en la normativa energètica i les accions proactives de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

"Estem convençuts que aquest acord aportarà una millora en la qualitat de vida de les famílies més vulnerables dels nostres pobles i ciutats i alhora contribuirà en avançar en la cohesió i la sostenibilitat social dels nostres territoris", ha reblat la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, Lluïsa Moret.

A més del suport econòmic, la Diputació de Barcelona ofereix als ens locals de la província el programa “Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica”, que va començar a gestar-se el 2016 i que té per objectiu millorar l'eficiència energètica de les llars en situació de pobresa energètica, reduir les despeses dels subministraments —electricitat, aigua i gas o altres combustibles— i millorar la qualitat de vida de les persones beneficiàries. Les intervencions comencen amb la visita a les llars i la detecció de necessitats mitjançant auditories energètiques, i inclouen les tramitacions necessàries per reduir el consum i reduir l’import de les factures, la instal·lació de material de baix cost i un procés de sensibilització i formació a les famílies. En les dues edicions del programa de 2018 i 2019 s’han dut a terme prop de 3.000 auditories.

Acord sobre la condonació del deute de les famílies en situació de risc d’exclusió residencial

La signatura d’aquest acord i del protocol de col·laboració entre les administracions públiques i Endesa comportarà la cancel·lació total del deute acumulat a 31 de desembre de 2020 per les persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial.

Endesa assumirà íntegrament el deute contret per aquestes persones i famílies vulnerables des de l’inici de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 (el 6 d’agost de 2015) fins al 31 de desembre de 2018.

Pel que fa al deute dels anys 2019 i 2020, el 50% l’assumirà Endesa i l’altre 50% les administracions signants. La part corresponent a les administracions l’assumiran la Generalitat (75%) i les administracions supralocals (25%).

El pagament d’aquest 50% del deute de 2019 i 2020 corresponent a l’Administració el realitzarà la Generalitat en tres abonaments d’igual quantia a Endesa al llarg dels propers dos anys i mig.

Prèviament, les administracions públiques hauran de verificar la informació i documentació facilitada per Endesa, per comprovar la vigència del deute i que, efectivament, les persones i famílies es troben en situació de risc d’exclusió residencial d’acord amb la Llei 24/2015. Les administracions es comprometen a verificar les dades del deute abans del 31 de maig de 2021.

Segons les dades aportades fins al moment per Endesa, es tractaria d’aproximadament 35.000 famílies en situació de vulnerabilitat social, que suposen un deute acumulat entre 2015 i 2020 de 38.793.524 euros. D’aquesta quantia, el deute generat amb factures corresponents als anys 2019 i 2020 ascendeix a 21.316.964 euros.
 

Conveni regulador del deute de pobresa energètica a partir de l’1 de gener de 2021

La Generalitat i Endesa també han signat el Conveni sobre concertació de mesures de suport a unitats familiars en situació de pobresa energètica relacionada amb subministraments de gas, electricitat, i l’eficiència energètica, que regula per primera vegada l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquest conveni tindrà efecte a 1 de gener de 2021.

La finalitat d’aquest segon acord és garantir el subministrament de serveis bàsics, gas i electricitat a les persones físiques i unitats familiars en situació de pobresa energètica i risc d'exclusió residencial. En aquesta línia, l'empresa subministradora es compromet a dur a terme actuacions i mesures per afrontar l'emergència en aquest àmbit, tenint en compte la normativa europea, l’estatal i l'aprovada per la Generalitat de Catalunya.

Així, d’acord amb aquest conveni, les companyies subministradores d’energia elèctrica i de gas es corresponsabilitzaran de les despeses derivades de l’abordatge, prevenció i intervenció en la pobresa energètica.

La Generalitat crearà un Fons d’Atenció Solidària finançat com a mínim en un 50% per les companyies subministradores i com a màxim en un 50% per la Generalitat.

A futur s’acordarà un conveni interadministratiu que establirà repartir la part corresponent a les administracions en un 75% la Generalitat i un 25% les administracions locals, que rebran el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per fer front a aquesta quantitat a través del contracte programa de suport a les polítiques socials dels ens locals. El motiu que es faci aquest repartiment és la necessitat de participació dels serveis socials dels ens locals per tenir uns sistema de coresponsabilitat en el control de la despesa que permeti arribar a totes les famílies que ho necessitin i evitar, al mateix temps, un creixement injustificat de la despesa.

La Generalitat també constituirà un òrgan gestor d’aquest fons, que serà també l’encarregat de la comunicació amb les empreses subministradores, per tal que pugui determinar, coordinar i gestionar els ajuts per a les persones acreditades com a vulnerables o en risc d’exclusió residencial.

Per tal que s’apliqui el principi de precaució establert per la Llei 24/2015, el conveni recull que quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en situació de risc d'exclusió residencial. En aquest cas, s'ha de garantir el subministrament i s'han d'aplicar els ajuts necessaris establerts per la llei i per aquest conveni per tal de no generar un deute a la persona o família.

L'abast del conveni és complementari a qualsevol altre ajut, descompte o subvenció que les famílies puguin rebre per part d'altres administracions públiques o entitats privades, especialment els previstos en la normativa reguladora del bo social.

Segons el document, la companyia subministradora també es compromet a garantir el dret d’accés d’urgència al subministrament bàsic d’electricitat o gas mitjançant la instal·lació d’un comptador temporal a les famílies vulnerables que disposin del certificat d’empadronament vigent i d’un informe dels serveis socials municipals. Aquest contracte tindrà caràcter temporal i extraordinari, i estarà fonamentat en l’existència de motius d’urgència social, en la garantia de la seguretat a l’habitatge, i en la protecció de la salut de les persones que hi viuen.

El contracte es mantindrà per la companyia subministradora mentre la persona sol·licitant de la instal·lació provisional mantingui el seu domicili a l’habitatge i es trobi en situació de risc d’exclusió residencial.

El conveni regula altres compromisos de les empreses subministradores, com per exemple:

• Realitzar una promoció activa del bo social i adaptar-lo a la situació socioeconòmica de Catalunya.
• Oferir a les persones en risc d'exclusió residencial un servei de qualitat que asseguri el compliment de la llei i l'adaptació del servei a les seves necessitats i capacitats:
  • Dur a terme auditories energètiques gratuïtes per tal de millorar l'eficiència energètica de les llars de les persones vulnerables.
  • Oferir informació a l'usuari completa i entenedora sobre el seu consum i potència.
  • Facilitar els tràmits i contacte directe amb l'empresa mitjançant la creació d'una finestreta única i gratuïta que permeti respondre a incidències de facturació, canvi de potència i de contractació, problemes de manca de subministrament o canvi de titularitat del contracte de subministrament per poder accedir als ajuts corresponents.
• Facilitar la informació a les administracions competents en serveis socials i en matèria de consum que permeti un coneixement global de la xarxa d'electricitat i de gas, i de les famílies que poden veure's afectades per situació de pobresa energètica.
• Evitar tota nova acció de reclamació via jurídica o mitjançant altres procediments de recobrament del deute a les persones que estiguin protegides per la llei i cobertes per aquest conveni.

A més, la voluntat de les administracions i les entitats socials és la d’abordar, de manera integral, la gestió de la pobresa energètica a Catalunya. Per això, el conveni també indica que la Generalitat impulsarà un pla específic, amb la participació de tots els agents implicats, i especialment les administracions locals i el tercer sector social, per millorar el coneixement del fenomen i prevenir les situacions de la pobresa energètica, així com per establir programes i accions d’intervenció social, de consum i d’habitatge per millorar la situació de les llars afectades i evitar la cronificació de les situacions de pobresa energètica.

La Llei 24/2015 és fruït d’una iniciativa legislativa popular aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 2015 i és de les més avançades del món quant a la lluita contra la pobresa energètica. Segons la llei, qualsevol tall a una llar amb persones vulnerables d’acord amb l’informe d’exclusió residencial és un tall indegut sancionable.