Barcelona assumeix el repte de les zero emissions el 2030

Les grans ciutats són conscients del seu protagonisme en la lluita contra el canvi climàtic, una batalla urgent que exigeix mesures concretes. Sense esperar que s’apliquin els grans acords internacionals, com el firmat a París el 2015 –ara debilitat per la retirada dels Estats Units–, 12 grans metròpolis van subscriure ahir a la capital francesa el compromís d’alliberar els seus carrers d’energies fòssils en l’horitzó del 2030. Barcelona n’és una i l’alcaldessa Ada Colau va destacar l’obligació d’impulsar una «resposta immediata» enfront de la contaminació que «amenaça» la vida i la salut dels ciutadans.

Entre els objectius de la declaració de París figura, igualment, la compra d’autobusos nets a partir del 2025 i aconseguir que una gran part de les ciutats es converteixin en zones de zero emissions el 2030. El full de ruta per aconseguir-ho contempla dissenyar polítiques d’urbanisme que tinguin en compte els ciutadans, augmentar les zones de vianants, els carrils bici o fomentar el transport públic i compartit.

Així mateix, es vol reduir el nombre de cotxes més contaminants, iniciant d’aquesta manera una transició per retirar els que usen combustibles fòssils, i es col·laborarà amb proveïdors, operadors i empreses per accelerar la transició cap a l’ús de vehicles nets. Els progressos en el compliment d’aquests objectius es publicaran cada dos anys. «Mentre els estats assumeixen grans compromisos que triguen molt a portar-se a la pràctica, si és que ho aconsegueixen, les ciutats no podem esperar», va subratllar Colau.

Peatges, bicis, zones de vianants, cotxes elèctrics...

Peatges urbans a Londres per entrar amb el cotxe a la capital britànica, fer la meitat dels desplaçaments en bicicleta a Copenhaguen, el 100% dels cotxes elèctrics a Oxford, tancament de pàrquings a Oslo, àrees de vianants gegants a Brussel·les… Cada capital lluita com pot contra la contaminació causada pel transport.

A la danesa Copenhaguen, la meta és aconseguir la neutralitat del carboni en vuit anys invertint 134 milions d’euros en megaautopistes per a bicicletes i dissuadint els que estiguin temptats d’agafar el cotxe tancant aparcaments, la mateixa mesura adoptada per Oslo, que prohibirà els cotxes al centre de la capital noruega el 2019.

Altres posen l’accent en el cotxe elèctric. És el cas d’Oxford, primera ciutat britànica que vetarà qualsevol vehicle contaminant abans del 2035 i abaixarà el preu dels elèctrics per aparcar. La ciutat invertirà vuit milions d’euros a adaptar les seves infraestructures al model verd. A Bèlgica, Brussel·les aposta per estendre les zones de vianants i prohibir els vehicles dièsel de més de 10 anys a partir del 2018.

Hamburg crearà una xarxa verda sense cotxes que cobrirà el 40% de la ciutat alemanya d’aquí al 2035. Berlín, la capital del país, té una zona urbana de 88 quilò-
metres baixa en emissions. A l’holandesa Amsterdam, l’horitzó perquè tots els cotxes siguin nets és el 2030 i els dièsel ja estan prohibits en una ciutat on els carrers del centre són gairebé tots de vianants i els habitants que vulguin aparcar al seu barri han de pagar fins a 600 euros a l’any per la seva targeta.

EL TRÀNSIT, PRIMER CULPABLE

A les grans ciutats, un terç de les emissions responsables de l’escalfament climàtic procedeixen dels transports. El trànsit rodat és per tant la font principal de la pol·lució de l’aire i genera un quart de les partícules fines a nivell mundial. El fenomen de la congestió vial creix al mateix ritme a què ho fan les urbs i un estudi dut a terme als Estats Units, França, Alemanya i el Regne Unit mostra que els embussos comporten un cost econòmic pròxim a l’1% del PIB.

«Això frena la nostra economia per la pèrdua de temps i de productivitat, malmet la nostra salut i degrada el medi ambient i la qualitat de l’aire», assenyalen els firmants de la declaració de París. Les últimes dades de les conseqüències de la contaminació en la salut assenyalen que hi ha a l’any 4,5 milions de morts prematures i que augmenta la incidència de malalties com l’asma, sobretot en la població infantil.

DIÈSEL PROHIBIT EL 2024

Per fer front a aquests reptes, l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat triplicar l’espai del carril bici, augmentar els espais verds (un metre quadrat per ciutadà), reduir l’ús del cotxe privat i recuperar espais lliures de trànsit amb les superilles. París, que lliura una verdadera croada contra la contaminació del transport, s’ha proposat impedir la circulació de vehicles dièsel el 2024 seguint la pauta marcada a tot França pel ministeri d’Ecologia.

Londres i Milà encara van més lluny i han creat un peatge urbà per descongestionar el centre de la ciutat. La capital britànica ha decidit fins i tot aplicar una taxa, a partir d’ahir, a tots els cotxes que no respectin la norma d’emissions permeses, ja siguin de dièsel o de gasolina.

Colau va recordar que l’u de desembre entrarà en vigor el veto a la circulació dels vehicles més contaminants quan hi hagi pics de pol·lució, una prohibició que es generalitzarà a partir del 2020. «Es tracta de fer un calendari realista però, a curt termini, han d’anar desapareixent de les nostres ciutats. Si no, serà impossible respirar de forma saludable», va afirmar.

AMBICIÓ POLÍTICA

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, amfitriona de la trobada que va reunir durant dos dies a la capital francesa alcaldes i representants empresarials de la xarxa C40 contra el canvi climàtic, va subratllar davant la premsa l’«ambició» dels objectius per aconseguir que les ciutats siguin «més verdes, sanes i pròsperes». I va agrair en especial la presència de Colau a París en un moment «complicat», va dir, per a Catalunya.

Juntament amb Hidalgo i Colau, van segellar el compromís els alcaldes de Londres, Copenhaguen, Vancouver, Milà, Quito, Auckland, Ciutat del Cap, Seattle, Mèxic i Los Angeles. L’alcalde d’aquesta última ciutat, Eric Garcetti, va ressaltar la mobilització de les ciutats nors-americans després del rebuig del president Donald Trump a l’acord de París: «Avui, més de 382 ciutats governades per demòcrates o republicans han dit que aplicaran l’acord del clima de París. Això representa una població de 77 milions de nord-americans».