Font: Ajuntament de Barcelona
La trobada reuneix més de 160 experts i representants de ciutats europees per debatre sobre polítiques climàtiques i mobilitat sostenible.
Més de 160 experts i representants de ciutats europees i entitats diverses es van reunir el passat 11 de març a Ca l’Alier per participar en la IV Jornada de l’Agenda 2030 de Barcelona. La quarta edició va posar el focus en les polítiques climàtiques de ciutat, en un moment marcat pel creixement del negacionisme climàtic en alguns sectors polítics i socials.
Durant la jornada, presentada per Evelyn Segura, biòloga i divulgadora científica, es van abordar qüestions com la transició energètica, la mobilitat sostenible, la descarbonització, les polítiques de sostenibilitat i el paper de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic.
Un compromís polític amb la sostenibilitat
L’acte es va inaugurar amb la intervenció de Laia Bonet, primera Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge, qui va subratllar la necessitat d’un enfocament global i transversal en les polítiques climàtiques. Bonet va destacar la voluntat de la ciutat de compartir experiències i aprendre de les polítiques en matèria de clima i mobilitat d’altres ciutats europees. “Les ciutats han demostrat la seva voluntat de ser motors de canvi per aconseguir una neutralitat climàtica que guiï la lluita contra el canvi climàtic”, va apuntar Bonet. La tinenta també va destacar que aquesta estratègia a Barcelona s’ha materialitzat amb el Pla Clima, que engloba la transició energètica, la mobilitat i l’adaptació de la ciutat a fenòmens cada vegada més intensos, com és el cas d’episodis de pluges torrencials, onades de calor i sequera. Bonet va aprofitar per recordar dues dades significatives de la ciutat, i és que Barcelona té l’aire més net des que se’n tenen registres i uns índexs de mobilitat sostenible del 80%.
Per la seva banda, el secretari d’Estat de Medi Ambient del Govern espanyol, Hugo Morán, va posar en relleu la gravetat de la crisi climàtica actual, un fet que obliga la Unió Europea a actuar ràpid i donar respostes, ja que els efectes també impacten directament sobre l’economia i la seguretat de la ciutadania: “No hi ha lloc en el planeta que pugui escapar dels impactes del canvi climàtic. Hem de reivindicar les nostres polítiques basades en el coneixement, la ciència, el respecte pels drets civils i la democràcia. I en això es basa la nostra aposta per l’agenda verda”. També va parlar de reptes de futur i el compromís de presentar el Pla d’Adaptació europeu, per reforçar la resiliència d’Europa com a regió, i el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, que comportarà 308.000 milions d’euros.
El transport públic de baixes emissions, una prioritat per a les ciutats
La primera taula rodona va reunir experts de diverses ciutats europees per analitzar com el transport públic pot esdevenir una eina fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. João Vieira, director d’Estratègia, Innovació i Medi Ambient de Carris-Lisboa, va explicar com s’estructura la xarxa d’autobusos a la capital portuguesa i va anunciar la incorporació de 300 nous autobusos de gas natural comprimit per reduir la contaminació. Per la seva banda, Veli Rıdvanoğlu, cap de Desenvolupament de Recerca a IETT Istanbul, va explicar com funciona la xarxa a Istanbul, formada per 10 rutes i amb un registre de 2.144.943 viatges anuals. Com a reptes de futur, des de la capital turca estan treballant en nous models de vehicles que tinguin més capacitat. Al seu torn, Lisa Dipnarine, cap de Desenvolupament de Negoci a TfL London, va apuntar a l’objectiu de tenir una flota de 2.500 autobusos elèctrics l’any vinent, i François Warnier, director de Bus 2025 de la RATP-París, va afirmar que la capital francesa ja ha completat la transició cap a una mobilitat més neta i que el nou repte és l’optimització energètica.
El camí cap a la neutralitat climàtica
A la segona taula rodona es van debatre les accions necessàries per complir amb la missió europea NetZeroCities. Anna Lisa Boni, tinenta d’alcaldia de Fons de Recuperació Europeus, Transició Ecològica i Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Bolonya, va posar en valor les 250 accions implementades per facilitar la transició cap a les energies renovables i enfocades a la ciutadania. Per la seva banda, Mar Jiménez, comissionada d’Afers Europeus de l’Ajuntament de Barcelona, va recordar que les ciutats no només consumeixen energia, sinó que també poden esdevenir productores i impulsar nous models d’autosuficiència energètica, i Ada Ámon, directora executiva de l’Agència del Clima de Budapest, va destacar que les llars representen el 40% del consum energètic i que és fonamental centrar els esforços en aquest sector. Per últim, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va subratllar la importància de l’adaptació com a eina clau per mitigar els efectes del canvi climàtic en les ciutats. També va destacar que cal abordar conjuntament els reptes de finançament, atracció del sector privat, governança multinivell i lluita contra els relats crítics amb les polítiques climàtiques.
Col·laboració per a l’acció climàtica
La tercera taula rodona va posar en relleu la necessitat de cooperació entre diferents actors per avançar en la transició climàtica. Els ponents van destacar experiències de participació ciutadana i col·laboració público-privada que han permès implementar polítiques climàtiques amb més impacte. Magdalena Mlochowska, coordinadora de Green Warsaw, Ajuntament de Varsòvia, va subratllar la importància de l’educació a través de subvencions en centres d’educació lliures, biblioteques, ONG, centres d’educació climàtica i altres entitats. “Cal més implicació cívica i més inversió en educació”, va apuntar. Pel que fa a Barcelona, Laia Bonet, va apuntar a la col·laboració ciutadana i a la importància de canviar hàbits per a millorar la implicació pel que fa a la mobilitat sostenible i al reciclatge. Va repassar accions com els refugis climàtics, la formació especialitzada de gestió climàtica, la millora dels patits de les escoles i l’adaptació climàtica als centres escolars. “Estem adaptant la ciutat al complet”, va afirmar. També va posar en valor la Xarxa Barcelona + Sostenible i els espais de participació ciutadana per abordar el canvi climàtic des de tots els sectors per “escoltar totes les veus, abordar les polítiques dutes a terme, buscar noves fórmules i assegurar una transició justa per a tothom”. “El futur és a les ciutats”, va afegir.
Barcelona premia les millors iniciatives sostenibles
La jornada va concloure amb el lliurament dels Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible. En aquesta tercera edició dels premis es van lliurar onze guardons.
En l’àmbit Persones, es va premiar el projecte ‘Cap dona sense llar’, de l’Associació Centre d’Acollida ASSIS, per la seva tasca en la reinserció de dones en situació de sensellarisme.
En la categoria de Planeta, el guardó va ser per ‘Envaso’, d’ENVASO INNOVA SL, per la seva aposta per eliminar envasos d’un sol ús i promoure l’economia circular, mentre que la menció especial va recaure en el projecte ‘Circular Wool’, de la Fundació Solidança, per la seva proposta d’economia circular, transformant residus tèxtils en recursos valuosos.
En l’àmbit Prosperitat, el premi va ser per ‘RECATUR’, de l’Associació Social Andròmines, per integrar la visió social i ambiental, i fomentar l’economia circular i la inserció sociolaboral. La menció especial va reconèixer la tasca de la Cooperativa Popular de Venedors Ambulants de Barcelona per oferir ocupació digna i inclusiva a persones migrants en situació d’exclusió social.
En l’àmbit Pau, es va premiar el projecte ‘MENTS’ de la Plataforma Educativa A.I.E per la seva capacitat d’impacte transformador.
En la categoria de Partenariats, el guardó va recaure en el Cor Respira Bellvitge, de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, que vincula la música i la salut per millorar la qualitat de vida i els símptomes dels pacients.
Pel que fa als premis de descarbonització, en la modalitat d’empresa es va premiar el projecte de propulsor elèctric sostenible amb alta eficiència, d’ESEA Propulsion. En la modalitat per a entitats sense ànim de lucre, el guardó va ser per a la Comunitat Energètica del Guinardó, de CULTURAL ROCAGUINARDA, SCCL, en reconeixement a un model eficient, escalable, lògic, viable i social.
En la categoria d’estalvi d’aigua, el premi en l’àmbit empresarial va ser per ‘Et Posem Verda’, de l’EspaiQbic arquitectura, SLP i Laboratoris Almirall, per la transversalitat i el potencial de la iniciativa. Per altra banda, en la modalitat per entitats sense ànim de lucre, es va guardonar el projecte ‘Amb l’aigua que recollim, reguem el nostre jardí’, de l’EBM El Petit Príncep per la capacitat d’involucrar tota la comunitat educativa en matèria de sostenibilitat.
