[BIOCOMBUSTIBLES] Francesc Castells: 'Cal vigilar els balanços energètics negatius'

Entrevista a Francesc Castells. Catedràtic d'Enginyeria Química i Director del Grup de Recerca AGA (Anàlisi i Gestió Ambiental) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En que es centra la investigació del seu Departament en aquesta matèria? Des de quan treballeu amb els biocombustibles i com ha evolucionat la vostra feina en aquest camp? Al Grup AGA del Departament d'Enginyeria Química de la URV ens dediquem, des de fa dotze anys, a l'avaluació ambiental de processos, inclosos els de la producció de biocombustibles. Hem treballat fa quatre anys en la valoració ambiental de biodièsel fabricat a partir d'olis usats i en els darrers tres anys hem realitzat, juntament amb un equip de la UAB i CIEMAT, l'avaluació de l´ús de dues espècies vegetals Bràssica Carinata, un tipus de colza i pollancre per a la producció directa d'energia per combustió en un projecte amb finançament públic. Després d'aquest projecte treballarem amb altres espècies vegetals, ampliant la gamma de productes energètics, per a estudiar la seva viabilitat i aplicació a Catalunya i Espanya. Pensa que són una alternativa viable als combustibles fòssils? Quins avantatges i inconvenients tenen respecte a aquests? És una de les alternatives als combustibles fòssils però no la única. La solució està en la diversificació de les fonts renovables i en el manteniment de les no renovables amb menys impacte fins que tinguem suficient tecnologia i recursos per a tenir una energia 100% renovable. Presenten l'avantatge de generar menys CO2 d'origen fòssil que és el que contribueix a l'increment de l'efecte hivernacle, de reduir despesa de combustible fòssil, estalviant recursos no renovables, de redistribuir les fonts d'energia i en cas d'utilitzar matèria vegetal autòctona, de disminuir la dependència energètica d'altres països. L'inconvenient principal és que la seva producció a partir de cultius específics requereix quantitats molt grans d'aigua i de sol disponible, bens ambdós escassos. Per altra part, la seva fabricació a partir de les matèries primeres requereix plantes de producció de gran capacitat i que en conseqüència precisa de complexos sistemes de recol·lecció i transport de les matèries primeres. Quina quantitat de biocombustibles creu que seria possible arribar a obtenir amb els actuals models productius? No ho sé. La pregunta es complexa i difícil de respondre perquè depèn de les capacitats de cada territori i de la planificació de la producció agrícola. Cal tenir en compte que la producció de cultius específics ha de competir amb la producció agroalimentària. En tot cas, creu que és possible arribar a cobrir les previsions de la UE (5,8% del combustible total del transport per al 2010)? quines modificacions 'socials, tècniques, legals- s'haurien de donar? A Europa és possible sempre i quan es substitueixin cultius alimentaris per cultius energètics i/o s'importin biocombustibles, doncs la major part de la superfície cultivable Europea està ja utilitzada en una o altra manera. Per tant suposo que caldrà substituir cultius alimentaris per cultius energètics, fer rotació de cultius, aprofitar restes agrícoles, importar... i l'administració haurà d'actuar per a incentivar als sectors implicats, per a que es moguin en aquesta direcció. El biocombustible aconseguit és rendible comercialment? En cas de que no, quines mesures són necessàries perquè ho sigui? La combustió de la matèria vegetal per a la producció d'energia és una pràctica ancestral, que òbviament s'incrementarà en els propers anys. Pel que fa als combustibles líquids, etanol d'origen vegetal i biodièsel, són viables econòmicament i ambiental si es donen les condicions adequades. Entre altres procurar que la matèria primera procedeixi de localitzacions relativament properes a la planta de producció, que per a la producció dels fertilitzants no s'hagi consumit molta energia d'origen fòssil i que el biocombustible produït es consumeixitambé en àrees relativament properes a la planta. Cal vigilar perquè en funció de les condicions de producció de la matèria vegetal i del biocombustible es poden, obtenir balanços negatius en els que l'energia primària consumida sigui superior a la recuperada. Per evitar això cal que a Europa s'implementi un procediment de certificació de sostenibilitat per a biocombustibles de forma a evitar que es produeixin o s'importin productes amb balanç energètic negatiu. Creu que hi ha alguna relació entre els biocombustibles i l'actual augment del preu dels cereals i altres aliments bàsics? És obvi. No cal ser expert en economia per veure que l'increment de la demanda en el mercat internacional genera un augment de preu i les perspectives d'augment generen especulació. És el que ha passat amb el blat de moro a Mèxic i EUA. Els anomenats biocombustibles de segona generació són suficients per no interferir en les necessitats alimentàries globals? O hi segueixen competint per la terra i l'aigua? Ho podrien ser si la producció es planifica adequadament. Qualsevol combustible que es pugui produir a escala industrial a partir de material i/o restes vegetals que no competeixi amb la producció d'aliments es podria considerar en aquest grup. Actualment moltes restes agrícoles es perden i es poden trobar alternatives millors que la combustió. La combustió permet l'obtenció d'energia elèctrica que podem posar a la xarxa com a energia renovable però no es pot acumular. Si aconseguim produir qualsevol tipus de combustible gas, líquid o sòlid d'alt poder calorífic a partir de restes vegetals, es pot acumular i distribuir i utilitzar, sense requerir el consum d'aigua i ús de sol per un cultiu específic. En paral·lel als estudis de viabilitat i millora de biocultius específics per a biocombustibles, cal estudiar també l'aprofitament adequat de restes agrícoles, forestals i altres restes orgàniques disponibles a gran escala, per a la fabricació de biocombustibles de qualsevol tipus. Pensa que les administracions s'han implicat prou a l'hora de promocionar els biocombustibles? Les administracions han de vetllar per a garantir a curt, mig i llarg termini un subministrament energètic equilibrat amb una proporció creixent d'energia renovable. Paral·lelament ha d'incorporar mesures de consum sostenible, privat, públic, i industrial que disminueixi dràsticament el consum energètic. És clar que cal que l'administració intervingui més perquè les lleis del mercat per elles mateixes no disminueixen el consum energètic, ans al contrari. L'increment de l'ús dels biocombustibles és només una petita part de la solució del problema. El gran repte és la reducció dràstica del consum d'energia a tots els nivells.