Font: RTVE i Cristina Yuste EFE
Cada any es consumeixen 32.800 milions de cigarrets a Espanya, un 15% de els filtres acaba a les platges. Triguen una dècada a degradar-se, i inclouen compostos com acetona, amoníac, arsènic, poloni o elements radioactius.
A Espanya es consumeixen prop de 90 milions de cigarrets al dia, el que representa més de 32.800 milions de deixalles de filtres a l'any, un residu que triga una dècada a degradar-se i del qual un 15% acaba a les platges desacreditant la seva bona fama com destinació turística.
Si el càlcul s'estén a tot el món i a espais a l'aire lliure més enllà de les platges, la xifra s'eleva a sis bilions de cigarretes, de les quals 4,5 bilions acaben a la natura. I és en el filtre dels cigars on, segons un informe del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme, s'acumula una gran part dels components nocius del tabac, que a més s'alliberen en contacte amb l'aigua.
Parlem d'acetona, amoníac o naftalina, compostos presents en alguns productes de neteja de la llar, però també d'arsènic, poloni, metanol, dissolvents industrials o elements radioactius. El que ve a cridar l'atenció, segons l'ONG SEO / BirdLife , sobre el fet que, a més de la toxicitat sobre l'ésser humà, les burilles suposen un greu i incòmode problema ambiental en platges, oceans i mars, però també com a desencadenant d'incendis forestals.
Un estudi de l' Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) assenyala que la major part dels residus que s'acumulen a la sorra de les platges són plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%). A més, en el seu informe de 2017, l'ONG Ocean Conservancy va assegurar que les burilles representen el 13% del total de deixalles recollides en la seva campanya mundial.
Campanya #desentierralacolilla
La plataforma valenciana de "crowfunding" per a projectes mediambientals La Teua Terra ha llançat la campanya #desentierralacolilla, que durant tot el mes d'agost tractarà de combatre els efectes d'aquestes substàncies tòxiques. Es tracta d'una acció de sensibilització i educació que anima els banyistes a denunciar l'estat de les seves costes mitjançant l'enviament de fotografies de burilles enterrades a la sorra i informa als fumadors dels perills de fumar per a la salut i per a l'entorn.
La plataforma recorda que, "tot i que s'intentin enterrar a la sorra, la majoria de les burilles acaben al mar, el que suposa una greu amenaça per a la biodiversitat i contamina la cadena alimentària". En aquest sentit, SEO / BirdLife recorda que les burilles contenen substàncies com cadmi, arsènic, quitrà o toluè que, en entrar en contacte amb l'aigua, ocasionen efectes devastadors en la naturalesa i enverinen mol·luscs, peixos, rèptils i aus.
De fet, afirma, cada burilla pot contaminar entre 8 i 10 litres d'aigua de la mar i fins a 50 litres si es tracta d'aigua dolça, i la seva ingesta pot ser una causa de mortalitat directa en aus i cetacis . Per Sara Güemes, de l'entitat sense ànim de lucre Ecoembes, prohibir els filtres no biodegradables pot ser una primera solució, encara que és l'educació la manera més efectiva de lluitar contra "un gest tan quotidià però tan incívic com és tirar una burilla".
Ha apuntat a la col·locació de senyals i cendrers en espais públics, fomentar l'ús de cendrers portàtils i incrementar les sancions com algunes de les mesures, perquè "l'efecte que una simple burilla produeix en el medi ambient és devastador".
'No més burilles'
Aquest estiu se succeeixen de nou les iniciatives en nombrosos punts del litoral, com el moviment 'No més burilles', que, amb el suport d'entitats ecologistes, ha reunit voluntaris en la recollida de burilles a les platges de Barcelona.
En un altre punt neuràlgic de sol i platja, la Comunitat Valenciana, el grup Compromís ha presentat una proposta perquè el Parlament regional insti el Consell a crear una Xarxa de Platges sense Fum , "amb vocació educativa i no sancionadora", com ja va fer en el seu dia la Xunta de Galícia, a la Rede Galega de Praias sin Fumo es van adherir 46 arenals de 27 municipis.