05/02/2007 - 00:00
Caixa de Catalunya ha publicat un monogràfic, coordinat per Javier Martín Vide, en el qual analitza els aspectes econòmics del canvi climàtic a l'estat espanyol, tot posant una especial en la relació entre emissions i activitat econòmica, i en el seu repartiment entre els principals sectors i agents econòmics. El transport per carretera i els serveis són els sectors responsables d'un major increment d'emissions de CO2 a l'atmosfera en el període analitzat (1986-2003), mentre que el sector industrial ha reduït el seu pes relatiu, segons l'estudi de Caixa Catalunya. L'informe constata que hi ha un clar paral·lelisme entre el creixement de l'activitat (amb un creixement mitjà anual acumulatiu en el període del 3,3 per cent) i les emissions (4,3 per cent).
'Els impactes del canvi climàtic antròpic no es redueixen, ni es reduiran, a l'esfera ambiental o del sistema natural, en què l'elevació del nivell del mar és ja, per exemple, una de les conseqüències més inquietants. Els impactes a l'esfera socioeconòmica seran, amb gran probabilitat, greus i molt visibles. Tot estudi que analitzi i identifiqui les causes de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el cas d'Espanya, com en el d'altres països, i dels sectors econòmics principalment implicats, i que pugui perfilar els efectes del canvi climàtic en la societat i en les seves activitats econòmiques tindrà en si un gran valor', explica Martín Vide.
El sector del transport, assenyalat com a clau, ha passat del 29 per cent de les emissions totals (51.970 milers de tones) l'any 1986 al 35,8 per cent el 2003, amb emissions de 111.646 milers de tones, un 115 per cent més que l'any 1986. Un 90% d'aquest increment s'explica per l'augment de les emissions en el transport de carretera. El seu pes en el total d'emissions el 2003 va ser del 30,7 per cent (22,6 per cent l'any 1986), molt superior al del transport aeri, la navegació interna i de ferrocarril.
Aquesta descomposició de l'origen de les emissions es basa en una anàlisi prèvia de l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. El major coneixement dels canvis del clima a escala global ha permès millorar l'atribució de probabilitats als diferents nivells d'escalfament i als seus potencials impactes sobre la naturalesa i la societat. 'L'estudi glossa els més importants, després de recopilar un conjunt d'indicis directes en l'atmosfera que sustenten la idea que, efectivament, estem enfront d'un procés de canvi climàtic', s'assenyala en l'informe.
Pel que fa a la indústria, les coses són força diferents. Aquest sector passa de ser el principal emissor, amb el 43,7 per cent el 1986, al 35,8 per cent. D'altra banda, les emissions del sector del comerç i els serveis van créixer un 152 per cent entre 1996 i 2003 i arriben a un pes relatiu del 30 per cent.
Segons l'estudi, el sector agrícola és l'únic les emissions totals del qual directes van decréixer al llarg del període, i amb això, el seu pes en el total es va situar en el 2,9 per cent en 2003.
En les conclusions, força pessimistes, s'assenyala que 'no hi ha hagut canvis profunds, tant des de la perspectiva de l'eficiència energètica com de l'estructura productiva' i que això 'fa difícil imaginar transformacions en profunditat que accelerin l'evolució cap a una desconnexió forta de les emissions respecte a l'activitat productiva. Per aquest motiu no es poden esperar millores substancials a curt termini'. Es recomana, això si, que s'abordi 'un canvi substancial en el model de transport, responsable de més del 60% del consum dels productes petroliers a Espanya', una opció que es presenta com la 'via més raonable'.
L'estudi conclou que l'estat espanyol 'és, per la seva situació geogràfica, un dels països d'Europa que es veuran més afectats pel canvi climàtic i on els impactes negatius previsibles seran molt superiors als positius. Es destaquen els costos que es produiran en termes d'una menor disponibilitat d'aigua, erosió i inundació de zones costaneres, majors incendis forestals, alteració d'ecosistemes i pèrdua d'hàbitats, a més d'importants impactes negatius sobre el sector turístic.
Finalment, els autors defensen un canvi de model: 'cal plantejar-se fins a quin punt té sentit la insistència en un creixement material que genera una afluència sostinguda de mercaderies, la major part de vegades impulsada per un consumisme desmesurat, que poc té a veure amb el benestar i condueix a uns efectes
les seqüeles dels quals posen en dubte els èxits futurs del mateix creixement'.
Podeu descarregar l'informe, aquí.
