Combatre la desinformació climàtica

Per segon any consecutiu, Verificat i el CREAF irrompen a les classes de secundària de Barcelona per desmuntar les informacions falses sobre la crisi climàtica que circulen, especialment, a les xarxes socials. Desfake Clima, nom del projecte comú, forma els adolescents a les aules perquè aprenguin a identificar fonts fiables en informació climàtica i a detectar i desmuntar les narratives negacionistes. Des de l’inici del projecte, el curs 2023-2024, Desfake Clima ha arribat a una desena d’escoles i, enguany, ho farà a una desena més, formant un total de vint grups educatius de la capital catalana.

“L’objectiu de Desfake Clima és treballar la problemàtica de la desinformació sobre el canvi climàtic amb els estudiants d’una manera propera, per això fem servir exemples reals que trobem a les xarxes socials”, apunta Carla Villares, formadora i coordinadora del projecte Desfake de Verificat. Villares explica que fan servir dues vies per aconseguir-ho: “D’una banda, amb les eines i estratègies de l’alfabetització mediàtica i que defensem des de Verificat i, de l’altra, gràcies a l’expertesa que aporta la xarxa d’investigadores del canvi climàtic”.

"Comptar amb investigadores científiques de diversos àmbits vinculats a l'emergència climàtica ens permet apropar la recerca a l'alumnat i fer-ho, a més, amb una perspectiva de gènere. Cadascuna parla d'una temàtica diferent, però totes permeten plasmar la importància de l'evidència científica en un món cada cop més ple de desinformacions i notícies falses. Des del CREAF tenim un compromís ferm per fer aquest vincle entre les escoles i la ciència", explica Gerard Gaya, tècnic de comunicació i formador del CREAF al projecte Desfake Clima.

Xarxa d’expertes en canvi climàtic

Un dels punts forts del projecte és la xarxa d’expertes en algun dels àmbits que estudia el canvi climàtic -des de l’ús de renovables, fins a l’estat de salut dels sòls agrícoles- que treballa braç a braç amb els instituts. Durant el projecte, cadascuna d’elles apadrina un centre i hi explica en profunditat la seva àrea de coneixement. Una experiència que ajuda l’alumnat a desmentir mites i desinformació de cada temàtica per, finalment, preparar un contingut de qualitat per a TikTok, que representa el treball final del projecte. Alhora, aquest contacte directe amb les investigadores ajuda a incentivar vocacions científiques entre l’alumnat i dona visibilitat al paper de la dona en la ciència.

“Investigar temes actuals que apareixen a les xarxes socials i parlar-ne directament a les escoles permet l’alumnat treballar amb eines que fan servir en el seu dia a dia, sentint-se còmodes i aprenent nous usos i punts de vista”, reflexiona Melodia Tamayo, ambientòloga, tècnica de suport del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic i una de les investigadores de la xarxa d’expertes de Desfake Clima. “El projecte té la capacitat de mostrar la crua realitat de l’emergència climàtica, però també les mesures i accions que poden abocar esperança per mitigar els seus efectes”, apunta, i conclou: “Desfake Clima pot despertar en l’alumnat curiositat i indignació davant les injustícies i falsedats que envolten la crisi climàtica, però també un pensament autocrític i de reflexió sobre els seus hàbits i pràctiques diàries”.

Per a Laura Esbrí, investigadora del GAMA Team a la Universitat de Barcelona, les aules són “espais ideals on els docents poden aprofitar els seus coneixements i experiència per ensenyar a detectar com algunes notícies o informacions que circulen sovint no tenen base científica o una veracitat sòlida”. Projectes com Desfake Clima, considera, “fomenten un pensament crític i proporciona els alumnes eines per identificar fonts fiables, aprofitant un esdeveniment que ha despertat el seu interès”.

L’experiència dels centres

"L’alumnat del cicle és majoritàriament adult i encara que sembli que poden diferenciar les notícies falses de les vertaderes, a vegades dubtem de nosaltres mateixos i no ens molestem a verificar-les", admet Albert Bach, docent a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona, que enguany ha decidit participar de l’experiència. “El format atractiu i de qualitat dels materials i la possibilitat d’accedir a nous recursos que, a més, estan vinculats a un centre de recerca de referència com el CREAF, ens ha motivat a sumar-nos-hi”, argumenta la també professora del centre Marina Garcia Larrey.

L’Institut Montserrat Roig és un dels centres que va participar de la iniciativa durant el curs 2023-2024. Els seus alumnes van optar per verificar una notícia sobre el desgel de la banquisa àrtica, investigant sobre l’origen de la informació i oferint eines per identificar si es tracta de desinformació a través d’un vídeo dissenyar per a TikTok i Instagram.

El projecte compta amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla Clima aprovat el 2023.