[CRÒNIQUES DES DE BALI 2] Ban Ki-moon: 'El canvi climàtic és el què defineix el nostre temps'

Aquesta tarda, a la Nusa Dua (Bali), hi ha hagut l'acte paral·lel a la Conferencia del Canvi Climàtric segurament de més magnitud. S'ha fet una presentació del darrer Informe del Desenvolupament Humà (IDH) (la presentació oficial del qual ja es va fer fa no gaire dies) amb una taula del més alt nivel. L'acte l'ha obert el sr. Ad Melkert, vice-secretari general de les Nacions Unides i administrador del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, qui segurament ha fet el crit d'alerta més fort quan ha parlat de que 'la situació és desesperada i postposar la presa de decisions pot dur a un punt sense retorn.' Per fer front al canvi climàtic, Melkert ha parlat de la necessitat d'un lideratge clar, que l'ha situat en la persona de Ban Ki-moon, Secretari General de les Nacions Unides, qui també era a la taula. Citant a Ki-moon, Melkert ha dit que 'el canvi climàtic més que ser el tema del 2007, és la qüestió que defineix el nostre temps'. Tot seguit, ha pres la paraula el mateix Ban Ki-moon, qui a lloat l'esforç anual de treure un informe com l'IDH. Ki-moon ha dit que l'informe d'enguany pot ajudar a entendre l'amenaça que representa el canvi climàtic per a la humanitat. Ha recordat que en moments crítics com després de la 2a guerra mundial es va poder arribar a grans acords com la Declaració dels Drets Humans, i que la situació actual afecta la llibertat, la justicia i la pau. En les seves paraules 'si creiem en la pau i la seguretat i som apassionats dels drets humans, el canvi climàtic ha de ser la nostra prioritat'. Tot seguit ha pres la paurala Kevin Watkins, redactor en cap de l'IDH, qui ha entrat una mica més a fons en l'informe que, com ha dit, s'ha basat en la feina feta pel Panell Intergovernmental sobre el Canvi Climàtic (IPPC, per les sigles angleses). Segons ell, el canvi climàtic és la principal amenança sobre la humanitat, especialment per als pobres del món, els que viuen als barris marginals de les grans ciutats o en entorns rurals deprimits i 'aquesta gent no té gaire esperances' en les seves paraules. Watkins s'ha mostrat esperançat pels resultats de la conferència i ha dit ser dels que prefereix veure el got mig ple. Tot i això, ha destacat que s'han de marcar objectius molt ambiciosos amb objectius concrets a curt i llarg termini, perquè 'no es pot errar el tret i les conseqüències afecten a tothom'. Ho exemplificat dient que afecta l'economia (rics) i els objectius del Mil·lenni (pobres). A continuació, Sir Nicolas Stern, autor de 'The Economics of Climate Change', s'ha centrat més en les accions que s'han d'emprendre per actuar. Per això, ha parlat breument de les transferències econòmiques, de la necessitat de la reforma del mercat de carboni perquè no quedi encorsetat i ha subratllat que els ajuts privats hi poden ajudar significativament. Ha remarcat que els rics estan gastant molts diners en adaptar-se al canvi climàtic, molt més del que signifiquen les ajudes per als Objectius del Mil·lenni. Stern ha tancat dient 'ara hi ha una gran oportunitat, però un fracàs, no sabem on pot portar i seria un fracàs ètic i moral històric'. Darrera seu, Achim Steiner, director del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que ha destacat que és la primera vegada que l'IDH està cosignat per un altre organisme de les Nacions Unides. En referencia a l'informe, Steiner ha dit que 'com passava en edicions anteriors, no tothom està d'acord amb el que diu, però aquest no és un document pactat'. També ha remarcat que encara en falten molts de debats incòmodes (en referencia a la pel·lícula d'Al Gore), 'però si volem viure en una comunitat en pau, el canvi climàtic és el tema central i el sistema de les Nacions Unides ha d'actuar amb coherencia'. La següent a prendre la paraula ha estat Halima Tayo Alao, ministra de Medi Ambient de Nigèria, que amb una breu intervenció ha dit que Àfrica està compromesa amb el canvi climàtic, però els efectes sobre qüestions com la seguretat alimentària Àfrica les pateix amb més intensitat. 'A l'Àfrica continuarem fent tot el que podem per fer front al canvi climàtic i cumplir el protocol' ha conclòs. El següent ha estat, Martin Khor, director Third World Network, una important ONG dels països del sud amb seu central a Malàisia. Khor ha destacat que hem de fer front una doble crisi: l'ambiental i la del desenvolupament. Ha demanat que hi hagi una transferencia real de tecnologia i de finançament, per crear la confiança necessària en el sud. Ha dir que els països en desenvolupament tenen poca capacitat de gestió i no és només una qüestió de la tecnología. 'Canviar els sistemes energètics o aillar cases és un repte enorme' ha dir Khor 'Els països del sud han de ser relisents i han de ser econòmicament forts; s'han fet passos en el camp de la salut, malgrat no siguin els millors, s'han fet; també es poden fer en aquest camp'. Ha tancat l'acte Monique Barbut, Directora Executiva del Fons Global pel Medi Ambient (GEF, per les sigles angleses), qui ha destacat que la solidaritat és més que una qüestió moral, és una qüestió d'efectivitat. Per això, cal la transferencia de tecnologies netes, amb un incetiu als països en desenvolupament per fer front al canvi climàtic des d'un marc multilateral, per això cal pensar en nous incentius i opcions innovadores. Ha tancat mostrant el seu desacord a la creació de nous fons en una clara alusió al fons que s'acaba de crear per ajudar als països més desafavorits a l'adaptació a les conseqüències del canvi climàtic.