13/02/2004 - 00:00
Guardes de reserva de fauna, agents rurals del Berguedà i tècnics del Parc Natural del Cadí-Moixeró han detectat la presència a la zona d'un llop (Canis lupus), per primer cop des de principis del segle passat. Tota una sorpresa, ja que les poblacions estables de llop es van extingir a Catalunya fa uns 100 anys, tot i que l'últim exemplar es va matar fa 70 anys. Amb aquesta notícia, confirmada fa uns dies pel mateix conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, sobre el mateix terreny, es tanca un període d'una certa incertesa a la zona del Cadí, des de que es van trobar les primeres petjades al voltant del Aigüestortes la passada tardor.
El llop detectat al Cadí-Moixeró és un exemplar divagant procedent dels Apenins italians, i que ha arribat a Catalunya a través del corredor que formen els Alps marítims francesos. El Departament reconeix que si ha estat detectat un exemplar, no es pot descartar que n'arribin més i que, tenint en compte les bones condicions de qualitat de l'hàbitat als Pirineus, en un futur s'hi pugui arribar a formar una població reproductora.
L'arribada del llop és, naturalment, una bona notícia pel que fa a la diversitat, i mostra, a més, l'impacte que tenen les polítiques de preservació de l'entorn i la progressiva habilitació de corredors biològics arreu d'Europa. Tanmateix, tot i que no es pot parlar encara d'una població de llops consolidada, la notícia s'ha vist amb una certa inquietud per part dels pastors de la zona, que temen els efectes sobre els ramats dels hàbits carnivors i agressius d'aquests animals. De moment, ja s'ha previst una assistència ràpida als ramaders per estudiar els sistemes de prevenció i compensació dels danys que el llop pugui produir.
Des del moment que es va confirmar la presència d'un llop al Cadí-Moixeró, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una sèrie d'actuacions adreçades a fer-ne un seguiment exhaustiu. Hi ha en aquests moments una Comissió específica que estableix un operatiu de detecció d'aquest o d'altres exemplars per fer-ne un seguiment mitjançant una xarxa d'itineraris (petjades i excrements), combinat amb tècniques de diagnosi molecular.
La Comissió Tècnica del Llop manté un intercanvi fluid d'informació i es coordina amb l'Administració francesa, i també amb la resta de l'Estat. L'arribada d'algun llop a la serra de Madres i Carlit, a França, i la importància d'aquest fet, motiva la coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb els tècnics francesos, celebrant-se reunions de forma regular.
Al mateix temps, alguns tècnics del Departament i guardes de reserva de fauna s'han desplaçat a Castella-Lleó i a França, per tal d'iniciar un aprenentatge suficient i una formació específica en la detecció de rastres d'aquesta espècie.
La troballa
Segons informa el Departament, durant la tardor de 2003, els guardes de la reserva de fauna i els agents rurals de la comarca van prendre mostres d'unes ovelles mortes, presumptament per l'atac d'algun gos salvatge, i de femtes trobades a prop de les restes. A fi de determinar l'origen dels atacs, el Departament de Medi Ambient va enviar dues mostres al Servei de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En un dels casos, es va confirmar que es tractava d'un gos, però, en el segon, es va certificar amb sorpresa que l'origen era un llop. Davant d'aquests resultats, es van comparar les dades amb resultats obtinguts en casos similars amb llops de França. La conclusió va ser que aquest animal prové de França, cosa que confirmava les sospites i els indicis recollits en anys anteriors.
Els anys 20 i 30 es van detectar un parell d'exemplars divagants cap als Ports de Tortosa. Aquesta arribada de llops errants des dels nuclis reproductors és habitual, i també s'ha donat, per exemple, als Ports de Morella i de Beseit, ja en l'àrea de Castelló, ara fa uns 15-20 anys. Normalment, són mascles joves en dispersió que poden arribar a recórrer desenes de quilòmetres en una sola nit.
