Economia sostenible, quan els municipis fan més via que el G-8

S’hi van aplegar un centenar de persones, en representació de diversos àmbits de la política, el món de l’empresa i la societat. Van intervenir Jordi Pietx, delegat de la delegació d’ECOEMBES de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, Joan Vila, President de la Comissió d’Energia de PIMEC, Valentí Junyent, alcalde de Manresa i diputat delegat d’espais naturals i medi ambient i Josep Maria Tost, alcalde de Riudecanyes i Director de l’Agència de Residus de Catalunya. El periodista Eduard Berraondo va presentar i moderar l'acte.

Joan Vila va considerar que “estem molt lluny d’una Catalunya sostenible i no fem prou encara”. Va afegir que la globalització ha fet perdre poder adquisitiu al món, el ciutadà difícilment podrà recuperar poder adquisitiu i que caldrà reduir costos. En l'àmbit concret de l'energia va argumentar que reduir l’equació energètica vol dir canviar també de Regulador energètic. “Si no el canviem no ens en sortirem”. En els darrers quinze anys “l’administració espanyola ha legislat i actuat de forma descarada a favor de les companyies elèctriques i en contra del consumidor”.

Com a propostes de solució va afirmar que la qüestió de la sostenibilitat és un tema d’actitud i no d’inversions. Els ajuntaments poden canviar les bombetes per Leds, però també poden fer més. Per exemple, que en cada edifici municipal hi hagi una recollida diària de la lectura d’energia i aigua: si no hi ha recollida de dades no es poden gestionar, si no es poden gestionar, no es poden millorar; o tmbé nomenar un responsable energètic en cada ajuntament que ha de poder anar donant passos petits (tancar els botons de la llum, la calefacció oberta i les finestres obertes) i després es poden fer coses més sofisticades com ara canviar tecnologies i assumir LED, fotovoltaiques, pellets de biomassa, etc. També es pot comprar electricitat verda i certificada, exigint al comercialitzador que així sigui. “Que tots tinguem electricitat verda és un problema de voluntat”, digué. Vila va explicar algunes experiències exitoses de La Garrotxa, on els alcaldes i els empresaris van a la una. Per exemple, l’escola comarcal de FP va posar en marxa un projecte de 120.000 euros però que recuperava 30.000 euros en energia cada any. A Olot estan a punt d’engegar una “xarxa espavilada”, lligada a la “locomotora energètica” (quatre empreses i una administració s’han associat i fan pedagogia, arrossegant altres empreses i ajuntaments amb la idea de l’estalvi).

Jordi Pietx va reconèixer que “tenim un problema amb els residus. La societat està en una situació creixent de consum de recursos en què l’ús de materials de consum és creixent i cal millorar els resultats de recollida selectiva”. Tot i així, “en tot aquest context tenim moltíssim a fer. Que l’economia local i la societat civil pot fer moltes coses encara”. Caldria deixar de parlar de residus i començar a parlar de “recursos secundaris” que obligatòriament “han de reintegrar-se al circuit productiu”, tenen valor, tenen un preu i es poden re-emprar.

La feina d’Ecoembes és clara: estar al costat dels municipis per millorar la recollida selectiva proporcionant els famosos contenidors blau, verd, groc, etc. “Com més materials hi van a parar, més recursos ingressa el municipi”, diu. Cada ciutadà que es comprometi, està contribuint a augmentar els recursos econòmics del municipi. I anima als alcaldes a donar-ho a conèixer, a explicar-ho en la web i en les publicacions. A Ecoembes hi ha en marxa diversos projectes d’innovació i de millora (bars, restaurants, societat civil, informadors locals...) i tot per a augmentar la recollida de recursos. Aquesta setmana s’ha celebrat un congrés internacional a Girona on hi ha participat 450 persones compartint experiències, avança, i diu que en parlarà més endavant.

Josep Maria Tost adverteix que els municipis poden ser realment molt més àgils que els grans organismes. El món municipal català es troba, també en els residus, en un moment clau. Cal agrair la feina feta des de 1993. Aleshores es reciclava un 1,4% dels residus, i ara és un 40%. Als anys noranta hi havia un problema sanitari causat per 2.000 punts il·legals d’abocament. Aleshores, amb una aposta política, el Govern va entendre que calia sanejar els espais i les aigües. Com a conseqüència, el país ha canviat. Ja s’han invertit mil milions d’euros en recursos ara hi ha ordre. “El que era un problema sanitari als noranta, ara és una oportunitat de negoci”. Els municipis han de pensar en un nou paradigma de utilització i no de possessió, hauran de facilitar espais de reparació o fer que les deixalleries serveixin per a educar la ciutadania.

És moment de parlar de recursos circulars, dins del nou paradigma de l’economia circular. Les institucions estan treballant per a aplicar tecnologia i millorar eficiències de recollida. Alguns exemples d’això seran que la brossa deixi de ser anònima, prestar serveis de proximitat, fixar educadors a peus de carrer i generar pagament per generació de residus. “Les ciutats internacionals saben que qui recicla ha de ser bonificat i el que sigui mal ciutadà paga més”. Com a govern li demanarem al mon local que surti de la comoditat. Tost va afirmar que hi ha un risc a que “els nostres descendents diguin en el futur que quan l’avi era alcalde i va poder canviar les coses ho va fer, o no ho va fer”. “Ara les ciutats estan netes i sense rates perquè van canviar en el passat. Ara és moment de canviar per al futur”, va ampliar. Va agrair el pacte i el diàleg amb els alcaldes i alcaldesses. “L’estratègia catalana de diàleg és la bona”. I altres actors també son molt importants, com ara Ecoembes i Ecovidrio. “Tenim un país que està bé però volem que sigui el millor en quotes de neteja ambiental. Sense els alcaldes no serà possible”.

Valentí Junyent va explicar que la Diputació de Barcelona té un paper actiu amb els 315 municipis de la demarcació i que ja treballen per a incidir en l’economia sostenible. Junyent va destacar que l’economia sostenible té 5 aspectes amb importància per als municipis: La gestió dels residus municipals (dient que la brossa haurà de deixar de ser anònima); el cicle local de l’aigua (diu que a Catalunya hi ha un 97% d’aigua que es depura, però que hi ha pèrdues en el camí des de les plantes de processament fins a les llars); les compres ambientalment correctes de l’electricitat; la dinamització de l’economia local i el foment d’activitats de reutilització; i l’eficiència energètica (promovent un major ús de la biomassa) en el marc de les polítiques de canvi climàtic. “Hi ha gent molt conscienciada amb el problema de l’escalfament i cal aconseguir que es comprometin més aquelles persones que encara no contribueixen prou”. A aquests elements més clàssics cal afegir noves polítques locals més innovadores que inclouran elements com l'economia circular, la resiliència i la transició energètica.

Rellevància de l’educació ambiental, l’aspecte generacional i els canvis d'hàbits

La segona part de l'acta es va centrar en un debat obert sobre diversos aspectes d'interès.

Josep Maria Tost va explicar que hi ha una franja de persones, entre 25 i 35 anys, “que reciclen poc”. És una generació filla del popular “Capità Enciam” de TV3 de 1994, que no està motivada. “I ens preocupa. No és un tema estètic, és un tema de necessitat vital”. Les darreres campanyes que han fet tenen a veure amb això, per a passar a involucrar aquestes famílies.

Exemples de com poden ser les ciutats del futur per a acollir els canvis necessaris: illes de contenidors complertes, reciclatge de la fracció orgànica, tecnologia amb contenidors individualitzats, amb targeta i porta per porta, bosses amb codis de barres “No cal inventar res, només adoptar-ho”. Hi haurà aplicacions intel·ligents que et permetran llançar les escombraries de forma controlada i individualitzada. “Segons un escandall, pagaràs”

Va afegir que cal fer una nova llei de residus amb la vista fixada en 2017 o 2018. Va advertir que hi haurà una nova directiva europea d’economia circular, on ajuntaments hauran de reciclar el 30% dels residus al 2020.  

Jordi Pietx va incidir en què reciclar és qüestió de consciència, però també és un tema de treballar a peu de ciutadà i a peu de contenidor. Explica que l’AMB ha portat a terme una campanya que ha implicat a 150 persones i que durant 6 mesos han treballat en la conscienciació urbana. Cal acostar-se al ciutadà. Però reconeix que hi ha límits: “cal acabar obligant-los. Posar la brossa allà on correspongui haurà de ser obligatori”. I el pagament per generació hi pot ajudar.

L'ecodisseny és un tema clau. Tota la jerarquia de gestió de residus, des de la fase de prevenció fins a la recuperació és important. “Treballen amb sectors com empaquetat, menjars de col·lectivitats, etc. per a fer “clusters””. I va informar que la propera primavera s’inicia el projecte “The circular lab” que serà un laboratori experimental de camp, centrat a la ciutat de Logronyo on es voldrà millorar el cicle de l’envàs.

En un àmbit més relacionat amb l'energia i l'aprofitament de recursos energètics com la biomassa, Valentí Junyent va explicar que el concepte de “gestió del bosc” és nou i que se’n parla de forma creixent. Els municipis tenen boscos moltes vegades públics que cuiden. Aquesta és una manera de cuidar el bosc, evitant risc d’incendis i treure-n partit. “Però, de nou, la implicació ve de baix a dalt”. I que la clau es entendre que la sostenibilitat no és el problema sinó l’oportunitat per a resoldre problemes. 

Va concloure que l'economia sostenible no és només un tema de finançament, és un tema d’actituds i de diàleg. S’ha de multar però també premiar els que ho fan millor. L’educació ambiental s’està treballant bé a les escoles i el món de l’empresa, i el món local, a partir de les decisions de compra, s’està implicant en el canvi.

Es va cloure el debat principal amb un torn d’intervencions del públic.