Font: Eldiario.es
El Banc d'Espanya advoca perquè la banca es converteixi en "motor del canvi", en afavorir que arribi finançament a aquelles activitats que contribueixen més a la transformació sostenible de l'economia. Apunta que la solvència de les entitats de crèdit es pot veure afectada per la materialització de riscos físics provocats pel canvi climàtic, com sequeres o inundacions.
El Banc d'Espanya creu que la solvència de les entitats de crèdit es pot veure afectada per la materialització de riscos físics provocats pels efectes directes del canvi climàtic, com sequeres o inundacions, i pels anomenats riscos de transició, l'efecte sobre els acreditats bancaris de les mesures encaminades a transformar de manera sostenible l'economia.
Així ho ha assenyalat la subgovernadora de l'organisme supervisor, Margarita Delgado, durant l'obertura de la jornada 'El paper dels inversors en el model de transició energètica', organitzada per Expansión, en què ha subratllat que el Banc d'Espanya té l'obligació de monitoritzar aquests riscos, així com articular mesures per fomentar que els bancs avaluïn, valorin i mitiguin aquests riscos.
Delgado ha citat com a mesures la recollida d'informació detallada sobre aspectes com la localització física dels actius o les estratègies d'eficiència de les empreses que rebin finançament, i la implementació de proves de resistència al voltant de diferents escenaris de transició ecològica. També s'ha referit al desenvolupament de models macroeconòmics que permetin avaluar el potencial efecte de determinats escenaris de transició en l'economia, i el desenvolupament per part de les entitats de models de risc que contemplin el canvi climàtic.
Segons Delgado, les mesures per afrontar el procés de transició ecològica es troben en una "fase inicial, una mica incipient", en la qual tant el supervisor com els supervisats estan elevant el nivell de coneixement i conscienciació sobre aquest tema.
"Si bé hi ha hagut avenços significatius, hem d'admetre que estem encara construint les metodologies i estructures de governança necessàries per enfrontar-nos a aquest desafiament", ha reconegut.
En aquest sentit, ha explicat que entre els temes que s'estan discutint actualment al Network for Greening the Financial System (NGFS) destaca l'anomenada Avaluació de Risc Ambiental (ERA), que es refereix als mètodes i pràctiques utilitzades per quantificar l'impacte mediambiental en el sector financer.
Ha posat èmfasi en la governança, en ser "essencial" que els supervisors entaulin un diàleg amb les entitats per analitzar com estan tractant els riscos mediambientals.
Riscos ambientals
En concret, ha apuntat que cal verificar que les entitats estan incorporant els riscos ambientals en les seves àrees de responsabilitat, estratègies i anàlisi i seguiment de riscos, i que la informació que es genera internament arriba fins al mateix Consell de l'entitat. Creu que han de poder avaluar com pot afectar al seu model de negoci així com d'integrar-lo dins del seu marc de gana al risc, per al que s'espera que utilitzin anàlisi d'estrès i escenaris hipotètics. També veu important que l'anàlisi d'aquest risc es realitzi contemplant un horitzó de mitjà i llarg termini, superior al que habitualment es fa servir en el mesurament de riscos financers.
Per altra banda, considera que l'avaluació quantitativa dels riscos ambientals s'ha de dur a terme en els propis models de risc de les entitats, tot i que ha matisat que les entitats han estat històricament sotmeses a aquest tipus de risc de transició.
L'anàlisi dels potencials canvis en l'entorn, a fi d'avaluar la possibilitat del fracàs empresarial, és, al seu parer, una part essencial de l'avaluació i gestió de riscos en el sistema financer, amb independència que aquest canvi en l'entorn tingui un origen tecnològic, de comportament del client, regulador o mediambiental.
Si les entitats identifiquen i quantifiquen adequadament en preu i necessitats de capital aquests riscos, millorarien la sensibilitat al risc, contribuint a garantir l'estabilitat del sistema financer en el seu conjunt, segons Delgado.
"Motor del canvi"
A més, creu que indirectament es convertirien en "motor del canvi", en afavorir que arribi finançament a aquelles activitats que contribueixen més a la transformació sostenible de l'economia, alhora que desincentiven aquelles activitats que puguin ser més lesives, a repercutir en el preu del finançament dels costos mediambientals, que fins ara romanien ocults.
La subgovernadora del Banc d'Espanya ha advocat perquè els supervisors avancin en el desenvolupament de models que contemplin els efectes macroeconòmics davant diferents escenaris de transició ecològica, a fi de conèixer els potencials impactes del canvi climàtic en determinats sectors econòmics, indústries o fins i tot empreses, així com en variables de caràcter més agregat, com el creixement o la inflació.
