El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aprovat el mes de febrer l'avantprojecte de Ley de Cambio Climático y Transición Energética (LCCTE) que serà el marc normatiu i institucional que faciliti i orienti la descarbonització de l'economia espanyola al 2050 , tal com estableix la UE i el compromís adquirit per mitjà de la signatura de l'Acord de París.
La proposta preten assegurar un marc regulador per a adequar la nostra realitat a les exigències climàtiques i articular una transició justa i equitativa a través d'instruments d'acompanyament als col·lectius més vulnerables; facilitar l'aprofitament d'oportunitats econòmiques i donar estabilitat i predictibilitat per promoure l'acció climàtica a les administracions les empreses i els ciutadans; i incloure programes de treball quiquenales per anticipar i adaptar els nostres sectors i recursos als efectes del canvi climàtic.
Després del tràmit, l'avantprojecte s'ha de sotmetre a informació pública com a informe preceptiu dels ministeris i del Consell d'Estat, i, un cop incorpori les aportacions resultants d'aquest procés, tornarà al Consell de Ministres per a la seva aprovació.
Aquest avantprojecte de llei, que la Comissió Mixta Congrés / Senat per a l'Estudi del Canvi Climàtic va recomanar elaborar al Govern ja l'any 2011, constitueix un marc normatiu que aporta estabilitat i certesa per orientar la descarbonització dels diferents sectors de l'economia espanyola a 2050 i facilitar una transformació gràcies a la qual el país guanyarà en prosperitat, seguretat, generació d'ocupació, innovació, desenvolupament tecnològic i justícia social.
OBJECTIUS PER DONAR CERTESA
L'avantprojecte compta amb dos grans referències temporals per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), introduir energies renovables i ser més eficients en l'ús de l'energia: 2030 i 2050.
Així, per al 2030 la meta és reduir les emissions de GEH en almenys un 20% respecte al 1990; generar el 70% de l'electricitat amb renovables; assegurar que almenys el 35% del consum final d'energia prové de renovables; i millorar l'eficiència energètica en almenys un 35% respecte a un escenari tendencial.
L'esforç de reducció d'emissions que ha de fer Espanya en la pròxima dècada, per situar-se en camí d'assolir la neutralitat en carboni compromesa en 2050, és molt important, ja que en els últims quatre anys ha estat el país de la UE on més han augmentat les emissions. En 2017, per exemple, les emissions van ser un 17,5% superiors a les de 1990. Una reducció del 20% respecte al 1990 a 2030 equival a eliminar del nostre compte d'emissions una de cada tres tones de diòxid de carboni (CO2) .
Pel 2050, i en línia amb l'estratègia de descarbonització de la Unió Europea, les emissions de GEH s'hauran de reduir almenys un 90% respecte al 1990 i el sistema elèctric ha de ser ja 100% renovable.
IMPULS DECIDIT A LES ENERGIES RENOVABLES
L'avantprojecte de Llei dóna un impuls decidit a les energies renovables. Per a això, s'estableix un objectiu anual de capacitat instal·lada, que podrà ser revisat, però que inclou subhastes de renovables d'almenys 3.000 megawatts (MW) a l'any.
A més, el text dóna un mandat al Govern per desenvolupar nous marcs retributius per a la generació renovable, basat en el reconeixement a llarg termini d'un preu fix per l'energia generada i que s'atorgaran mitjançant procediments de concurrència competitiva, en els quals es podrà distingir entre diferents tecnologies de generació.
ELS COMBUSTIBLES A LA TRANSICIÓ
L'avantprojecte recull que l'aplicació de nous beneficis fiscals a productes energètics d'origen fòssil haurà d'estar degudament justificada per motius d'interès social, econòmic o atenent a la inexistència d'alternatives tecnològiques.
En aquest sentit, l'avantprojecte inclou la realització d'un informe sobre el règim fiscal aplicable als productes energètics d'origen fòssil, identificant aquelles ajudes i mesures que afavoreixin el seu ús. Basant-se aquest informe, s'elaborarà una proposta de calendari per a la revisió d'aquestes ajudes i mesures consistents amb els objectius de descarbonització.
Pel que fa a la desinversió en productes energètics d'origen fòssil, l'avantprojecte estableix que en el termini de dos anys des de la seva entrada en vigor s'elabori un estudi de l'estat de la situació i una proposta de calendari perquè l'Administració General de l'Estat i els organismes i entitats que conformen el sector públic estatal es desprenguin de participacions o instruments financers d'empreses o entitats l'activitat mercantil estigui relacionada amb l'extracció, refinat o processament de productes energètics d'origen fòssil.
Així mateix, la proposta normativa preveu el foment de combustibles alternatius, com el gas renovable, el biometà i l'hidrogen i, en el cas del transport aeri, de biocarburants avançats i altres combustibles renovables d'origen no biològic, que han de complir els criteris de sostenibilitat definits per la normativa europea.
A partir de l'entrada en vigor de la llei, no s'atorgaran noves autoritzacions per realitzar activitats d'exploració, permisos d'investigació ni concessions d'explotació d'hidrocarburs ni a terra ni en aigües territorials. Tampoc es podran desenvolupar activitats de fractura hidràulica, "fracking", per a l'explotació d'hidrocarburs. Així mateix, les pròrrogues vigents no podran seguir més enllà del 31 de desembre de 2042.
APOSTA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE
A Espanya, el transport és el responsable de més del 26% de les emissions causants del canvi climàtic, i del 42,1% de les d'òxids de nitrogen, que tenen un efecte molt perniciós per a la salut.
Amb l'objectiu d'avançar cap a sistemes de mobilitat més eficients, segurs i respectuosos amb la salut i el medi ambient, l'avantprojecte estableix que es va a treballar per aconseguir un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO2 el 2050.
En desenvolupament de la ruta de descarbonització pel 2050, els turismes i vehicles comercials lleugers nous, de conformitat amb la normativa comunitària, han de ser vehicles amb emissions de 0gCO2 / km no més tard de l'any 2040, tal com recull l'esborrany d'Estratègia a llarg termini de la UE, presentat per la Comissió Europea el passat desembre.
Per aprofitar les oportunitats que la nova mobilitat brinda al nostre sector de l'automoció, el Govern treballarà per facilitar la seva adaptació a les noves tecnologies i a les demandes dels ciutadans i es posaran en marxa, juntament amb el Ministeri d'Indústria i l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic (IDAE), mesures que facilitin la penetració d'aquests vehicles, com a instruments de suport a la R + d + i en l'àrea de l'automoció, o un pla d'acompanyament a aquest sector. Es crearà també una Taula de la Mobilitat com a òrgan de reflexió i assessorament per a aquest procés, amb la participació de tots els agents implicats.
Paral·lelament, s'elaborarà una "Estratègia de Mobilitat Sostenible, Intermodal i Connectada" que donarà resposta als reptes derivats del previsible creixement de la mobilitat en els propers anys, a les desigualtat a l'hora d'accedir a modes de transport més nets, a la innovació i transformació digital en el transport, i a la necessitat d'una millor planificació i eficiència de les inversions destinades a infraestructures de transport.
En tant gairebé el 70% de les emissions de CO2 es produeixen a les ciutats, l'avantprojecte insta els municipis de més de 50.000 habitants a fomentar la introducció mesures de lluita contra el Canvi climàtic, entre altres, la creació de zones de baixes emissions no més tard de 2023; la posada en marxa de mesures per facilitar els desplaçaments a peu, amb bicicleta o altres mitjans de transport actiu; la millora i ús de la xarxa de transport públic i la seva progressiva electrificació.
Per facilitar el desplegament dels nous vehicles nets les grans instal·lacions de subministrament de combustibles i carburants a vehicles (aquelles que en l'any 2018 tinguin un volum anual agregat de vendes de gasolina i gasoil superior o igual a 5 milions de litres) han de tenir almenys una infraestructura de recàrrega elèctrica de potència igual o superior a 22 kw.
També es preveu que el sector del transport marítim i ports redueixi gradualment les seves emissions, amb un objectiu de zero emissions directes en els ports de competència de l'Estat per a l'any 2050. Per a ells es promourà, entre altres mesures, l'articulació i consolidació de cadenes logístiques sostenibles amb origen o destinació en ports, de manera que es redueixin les emissions.
MOBILITZACIÓ DE RECURSOS
Per tal d'incentivar una economia baixa en carboni i resilient al canvi climàtic s'estableix que almenys el 20% dels pressupostos generals de l'Estat tingui un impacte positiu en la transició cap a un desenvolupament baix en carboni, exceptuant els recursos transferits a les Administracions territorials, així com les despeses que, per la seva pròpia naturalesa, no tenen incidència directa en el canvi climàtic. Aquest objectiu es revisarà a l'alça abans de 2025.
D'altra banda, a partir del 2020, els ingressos procedents de les subhastes de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle seran emprats per al compliment dels objectius en matèria de canvi climàtic i transició energètica, i les lleis de pressupostos generals de l'Estat de cada any podran destinar fins al 30% dels mateixos a mesures d'acompanyament per a la transició justa.
CONTRACTACIÓ PÚBLICA
Els criteris de reducció d'emissions i de petjada de carboni s'incorporaran a la contractació de l'Administració General de l'Estat (AGE) i del conjunt d'organismes i entitats del sector públic estatal. A més, la redacció de projectes, contractes o concessions d'obra que es licitin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei hauran de seguir criteris de consum d'energia gairebé nul, o ús de materials de construcció sostenibles, entre d'altres.
L'AGE i el conjunt d'organismes i entitats del sector públic estatal únicament podran arrendar immobles que tinguin la consideració d'edificació amb consum d'energia gairebé nul d'acord amb la versió vigent en 2020 del Codi Tècnic d'Edificació. Els contractes d'arrendament en vigor que no compleixin aquestes condicions no podran prorrogar més enllà de 2030.
SECTOR FINANCER
Per tal de dur a terme un procés d'aprenentatge que condueixi a identificar i anticipar situacions potencialment arriscades per a l'economia espanyola, les entitats cotitzades, de crèdit, asseguradores i reasseguradores i societats de grans dimensions han d'elaborar un informe anual en què es faci una avaluació de l'impacte financer sobre la seva entitat dels riscos associats al canvi climàtic generats per l'exposició a aquest de la seva activitat.
A més, s'estableix que el Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, elaborin conjuntament, cada dos anys, un informe d'avaluació de riscos per al sistema financer espanyol derivats del canvi climàtic i de les polítiques per combatre-ho. Aquest informe ha de contenir suggeriments per mitigar el risc del sistema financer i serà remès al Congrés dels Diputats.
ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
L'adaptació als impactes del canvi climàtic passa, per primera vegada, a tenir reconeixement en una llei. Com a novetats més rellevants s'estableixen objectius per a fomentar la resiliència i l'adaptació davant del canvi climàtic. Així mateix, s'assenyala que el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic es desenvoluparà mitjançant Programes de Treball que s'aplicaran en períodes de cinc anys i els resultats seran revisats periòdicament. Aquestes revisions es prendran com a referència per preparar les propostes a incloure en el següent programa. El Pla Nacional d'Adaptació també es desenvoluparà mitjançant plans sectorials.
L'avantprojecte de Llei fa un pas més i recull, per primera vegada, la definició d'un sistema d'indicadors d'impactes del canvi climàtic a Espanya i mesures d'adaptació, que faciliti un seguiment i avaluació de les polítiques públiques que es fan en aquesta matèria i la necessitat d'elaborar informes de riscos.
D'altra banda, es treballarà en la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió hidrològica, a la costa, en les infraestructures del transport i en l'ordenació dels usos del sòl. Així mateix, es preveuen mesures per a la protecció de la biodiversitat i els seus hàbitats enfront del canvi climàtic i disposicions relatives a la política forestal i desenvolupament rural.
EDUCACIÓ I INNOVACIÓ
L'avantprojecte de Llei pretén promoure la implicació de la societat espanyola en les respostes davant el canvi climàtic, reforçant el coneixement, la capacitació en els nous nínxols de treball del futur i la responsabilitat social enfront del mateix.
Amb aquesta finalitat el Ministeri d'Educació i Formació Professional revisarà els diferents itineraris formatius i d'habilitació professional. El text contempla l'elaboració d'un Pla de Formació per a impulsar l'ocupació en els sectors que seran motors de creixement econòmic en la transició cap a un desenvolupament baix en carboni.
La investigació, desenvolupament i innovació en matèria de lluita contra el canvi climàtic i transició energètica s'inclourà entre les prioritats dels successius instruments de planificació estatals en l'àmbit de la investigació, la ciència i la tecnologia.
MARC ESTRATÈGIC
El Marc estratègic d'Energia i Clima compta amb altres dos pilars fonamentals per assegurar una transició ordenada i solidària, que també ha rebut llum verda del Consell de Ministres, es tracta del primer esborrany del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), 2021 -2030 i de l'Estratègia de Transició Justa.
L'esborrany del primer PNIEC (2021-2030), que ha estat enviat avui a la Comissió Europea, és l'eina de planificació estratègica nacional que integra la política d'energia i clima, i reflecteix la contribució d'Espanya a la consecució dels objectius establerts en el si de la Unió Europea. També recull els esforços que han de fer tots els sectors a 2030 (energètic, industrial, transport, agricultura, residencial, residus, així com les aportacions dels embornals naturals).
L'Estratègia de Transició Justa optimitzarà les oportunitats d'ocupació perquè cap territori ni treballador es vegi afectat per la transició cap a un desenvolupament baix en carboni.
