Font: Govern.cat
El conseller Calvet ha explicat el procés de participació ciutadana que ha encetat el Govern català davant la primera Cimera catalana d'acció climàtica. El titular de Territori ho ha exposat durant la COP25 que es celebra a Madrid.
El Govern català aprofita la seva participació en diversos actes de la COP25 per explicar les polítiques ambientals que està duent a terme, especialment des que el 2017 es va aprovar la Llei del canvi climàtic. I participa en les reunions i actes de les organitzacions internacionals a les quals pertany com l’Under2 Coalition o Regions4, que reivindiquen el paper actiu que tenen els governs subnacionals en les polítiques ambientals que es duen a terme a nivell mundial.
El conseller Damià Calvet ha defensat, en el marc dels actes de la COP25, la necessitat de corresponsabilitat entre la ciutadania i les administracions davant l’emergència climàtica. Calvet ha explicat el procés de participació ciutadana que el Govern ha engegat recentment a través de reunions amb diversos sectors socials, econòmics, acadèmics i polítics per a què cadascun d’ells proposi i assumeixi compromisos des del seu àmbit en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Un procés de participació que culminarà el pròxim 17 de gener amb la primera Cimera catalana d’acció climàtica.
El conseller així ho ha exposat durant l’Assemblea anual d’Under2 Coalition, la coalició internacional de governs subnacionals de la qual Catalunya n’és promotora i membre: “El Govern està duent a terme àmplies reunions de consulta per instar la societat a superar els requisits legals i a prendre compromisos addicionals, perquè ara hem d’aconseguir compromisos factibles, quantificats i atrevits”. La intenció del Govern, ha prosseguit, és “presentar un full de ruta conjunt a curt i mitjà termini que permeti complir les polítiques climàtiques” i que es presentarà a la cimera catalana. I és que la resposta a l’emergència climàtica “ens obliga a cadascun de nosaltres; els objectius ambiciosos requereixen la determinació i el compromís de tothom, inclosa la societat civil, els sectors econòmics i tots els nivells de govern” ha dit Calvet.
Més enllà d’aquest procés d’implicació de la societat, el conseller ha explicat les polítiques que l’administració catalana ha estat desenvolupant des que el 2017 es va aprovar la Llei del canvi climàtic com la creació de l’impost sobre CO2 per a vehicles a motor o el fons climàtic. També ha explicat el decret aprovat recentment per eliminar les barreres legislatives i administratives en la implantació de les energies eòlica i fotovoltaica. Projectes que tots ells seran una realitat l’any 2020.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha anunciat també en el marc dels actes de la Cimera del Clima de Madrid COP25, que Catalunya presentarà el proper 17 de gener el seu full de ruta comú en matèria climàtica, en el marc de la Cimera Catalana d’Acció Climàtica. Durant la seva intervenció en la sessió sobre “Adaptació al canvi climàtic i gestió de risc en un context de governança multinivell”, la secretària ha recordat “l’esforç que està duent a terme el Govern català a l’hora de posar sobre la taula compromisos factibles, quantificats i valents que contribueixin a la lluita contra l’emergència climàtica”. En aquest sentit, ha incidit en les “reunions amb diferents àmbits i sectors econòmics, socials, polítics i acadèmics afectats”, a qui el Govern ha demanat “que vagin més enllà dels requisits legals i s’hi comprometin” després que el passat mes de maig el Govern declarés l’emergència climàtica.
Precisament, aquesta declaració “ens ha obligat a revisar i reprogramar les accions del Govern en el camp de la transició energètica, la descarbonització de la mobilitat i l’impuls de l’economia circular”. En l’àmbit de l’adaptació al canvi climàtic, el Govern s’ha fixat com a prioritats “adoptar mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació dels ecosistemes, d’una banda, i mesures destinades a reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i als quals aquesta transició pugui afectar en major mesura, de l’altra. Volem afavorir una transició justa.” Així mateix, ha recordat que el Govern és un dels signants del Pacte per a l’Adaptació al Canvi Climàtic, una xarxa catalana d’administracions, empreses, entitats i altres organitzacions compromeses a implementar accions que ajudin a augmentar la resiliència dels territoris i les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen.
També ha anunciat que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs d’elaboració de la nova Estratègia d’Adaptació 2021-2028 que s’adoptarà a finals de l’any vinent.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha compartit l'experiència del Govern de Catalunya en relació amb l'adaptació al canvi climàtic i la gestió del risc. Així, ha recordat l’aprovació el 2017 de la Llei de canvi climàtic, amb un ampli consens, la qual cosa ha suposat “un punt d’inflexió i una resposta ambiciosa al repte del canvi climàtic que estableix la neutralitat del carboni i un model de producció d’electricitat totalment renovable per al 2050”. Des de la seva aprovació, ha dit, gran part dels nostres esforços s’han dedicat a “desenvolupar i aplicar les disposicions legals establertes, en particular, un impost sobre el CO2 per a vehicles a motor, un Fons climàtic, el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic i la Taula Social sobre el Canvi Climàtic”.
Finalment ha insistit que “la resposta a l’emergència climàtica requereix de la determinació i el compromís de tothom, inclosa la societat civil, els sectors econòmics i tots els nivells de govern, també local”.
El Govern destinarà 40 milions d'euros addicionals per a fer millors polítiques ambientals i climàtiques, l'any vinent
El conseller Damià Calvet ha anunciat que l’any vinent el Govern català destinarà 40 milions d’euros addicionals per a polítiques de canvi climàtic, un pressupost que servirà “tant per a accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic com per a accions de preservació del medi natural i de la biodiversitat”. Així ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet en finalitzar l’Assemblea de Regions4 que s’ha celebrat en el marc de la COP25.
“Seran 40 milions d’euros que s’afegeixen al pressupost que ja tenim de forma ordinària al pressupost per a polítiques ambientals i que són una bona notícia per al clima a nivell de Catalunya però també a nivell planetari” ha indicat el conseller, qui ha afegit que “aquesta quantitat augmentarà progressivament fins als 150 milions. Necessitem més acció climàtica i més ràpida i aquesta partida addicional ens ho permetrà fer”. El conseller ha posat en valor el fet que aquests diners “provenen d’uns impostos ambientals finalistes” resultat de la política de fiscalitat ambiental que el Govern du a terme davant l’emergència climàtica.
Segons ha especificat el conseller, 20 milions es destinaran al fons climàtic per emprendre mesures de mitigació i d’adaptació com poden ser “ajuts per a la transició energètica, la descarbonització de la mobilitat -amb més i millor transport públic i amb ajuts a l’ambientalització de flotes- i per incentivar l’economia circular”. Una comissió definirà el destí d’aquest pressupost. I els 20 milions restants es destinaran al medi natural i a la biodiversitat “per preservar i projectar els nostres espais naturals i millorar la gestió dels nostres parcs naturals”, ha conclòs el conseller.
El conseller Calvet ha valorat positivament “l’anunci de la Comissió Europea d’una agenda ambiciosa en acció climàtica i la intenció de fer un pacte pel clima a nivell europeu” així com també l’anunci que “el Banc Europeu d’Inversions invertirà en accions que desenvolupin projectes d’acció climàtica, en un fons de transició just o en un fons de compensació; i tot això s’ha de desenvolupar els pròxims 100 dies”.
“Ser aquí a la COP25 i compartir amb governs subnacionals del món xarxes de treball conjunt ens permetrà adaptar les polítiques catalanes al nous vectors que incorpora la Comissió Europea” segons el titular del DTES. De fet, ha detallat que a la primera Cimera catalana d’acció climàtica que es farà el gener, s’hi incorporaran els elements que s’estan debatent aquests dies a la cimera mundial “per poder anar més enllà”.
Foto. Generalitat de Catalunya. El conseller Calvet i la secretaria Marta Subirà han participat a l’Assemblea general de Regions4, de la qual Catalunya n’és membre i promotora, que ha debatut l’estratègia a seguir els pròxims anys
Bilateral amb la ministra de medi ambient d’Escòcia
D’altra banda, el conseller Calvet i la secretaria de Medi Ambient, Marta Subirà, s’han reunit amb la ministra de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Reforma del Territori del Govern d’Escòcia, Roseanna Cunningham, amb qui han intercanviat experiències sobre el procés de participació ciutadana que el Govern escocès també està duent a terme a través d’una assemblea de ciutadans pel canvi climàtic. D’altra banda, han compartit les polítiques de gestió davant la pèrdua de biodiversitat especialment sobre les espècies amenaçades; sobre les renovables i sobre els objectius de reducció d’emissions, que a Escòcia són del 70% per al 2030 i de neutralitat per al 2045.
La delegació catalana s’ha trobat també amb Claire O’Neill, presidenta de la COP26, amb qui ha parlat de les dificultats per elaborar pressupostos de carboni, un instrument del qual els britànics en són els màxims impulsors.
El Pla director de sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu com a exemple de política ambiental per fer front a l'emergència climàtica
“Els Pirineus són vulnerables al canvi climàtic: els darrers 50 anys la temperatura mitjana ha augmentat un 30% més que la mitjana mundial i, en els darrers 35, la meitat de les glaceres han desaparegut. Per això, per adaptar-nos al canvi climàtic hem definit accions per implantar en aquest territori des dels àmbits ambiental, econòmic, social, agrícola i del turisme”. Així ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat a la COP25 en la sessió en què ha participat sobre l’adaptació dels municipis de muntanya al canvi climàtic. Una sessió de treball que ha encetat la participació de la delegació catalana a la cimera i que ha comptat amb representants d’Itàlia, d’Alemanya i del País Basc.
El conseller ha recordat que el 50% del territori català és muntanyós i que en aquests territoris “estem experimentant canvis demogràfics, culturals, econòmics i ecològics importants”. L’escalfament global, ha prosseguit, ha provocat un augment de fets extrems com sequeres o inundacions però també “seriosos efectes en la biodiversitat” i, és davant aquesta situació, que el Govern ha engegat diverses polítiques d’adaptació al canvi climàtic, basades en: l’emprenedoria -per crear per exemple llocs de treball ecològics; la innovació social -explorant noves activitats com nous cultius i nous nínxols professionals; en coneixements i activitats tradicionals -per protegir la ramaderia i l’agricultura; i en la diversificació -per crear nous serveis i productes.
“L’adaptació al canvi climàtic de les nostres zones de muntanya ens obliga a definir un model de desenvolupament social i econòmic específic, tenint en compte les persones i les vulnerabilitats del territori, actuant davant la pèrdua de biodiversitat però també davant un preocupant despoblament” ha exposat el conseller Calvet.
En aquest sentit, el conseller ha posat com a exemple l’aprovació el passat mes de juliol, per part del Govern, del Pla director urbanístic de sòls no sostenibles que va suposar examinar 648 hectàrees, que tenien un potencial de 17.100 habitatges i que, entre d’altres conclusions, va proposar que 58 àmbits -que sumaven 210 hectàrees-, tornessin a formar part de la xarxa d’espais naturales. Amb aquesta decisió es va evitar la possible construcció de 4.700 habitatges. “Va ser un ambiciós programa que ens va permetre desqualificar molts sols amb un clar objectiu ambiental”, ha conclòs el conseller.
Foto. Generalitat de Catalunya. El conseller ha participat en una sessió de la COP25, que es celebra a Madrid, sobre els efectes del canvi climàtic als territoris de muntanya
