Font: Diari La Veu
Entre les innovacions incorporades pel nou PIR, cal destacar l'aposta per sistemes de pagament per generació a través de nous sistemes de recollida, com ara el 'porta a porta' adaptat al municipi o un equivalent decidit per l'entitat local i que incorpore noves tecnologies.
El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es modifica el Decret 81/2013 que aprovava el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV).El nou pla està associat a la transició cap a un nou model de gestió de residus, d'acord amb les opcions de gestió jeràrquicament prevalents segons les directives europees, és a dir, prevenció en la generació, reducció en origen, preparació per a la reutilització, reciclat de qualitat. Es fonamenta així una nova planificació autonòmica de residus completament basada en els principis de l'economia circular que preveu les polítiques orientades al "residu zero".
En aquest marc, el nou pla impulsa la recollida selectiva, tant en l'àmbit municipal com en centres públics i privats de tota índole. Així mateix, la recollida selectiva de bioresidus en origen es converteix en una proposta d'àmbit autonòmic a fi de maximitzar el seu rendiment i no superar el màxim d'un 10% destinat a abocador que marquen les directives a futur.
També es fomenten algunes tècniques de valorització material, com ara l'ús de materials obtinguts a partir de bioresidus, especialment per a la fracció orgànica no obtinguda selectivament.
Innovacions del nou pla de residus
Pel que fa a les sentències del TSJ que van anul·lar l'article de l'anterior text sobre incineració, el PIR desestima el desenvolupament per part de la Generalitat d'infraestructures d'incineració en relació amb els residus domèstics i assimilables.
A més, introdueix nous criteris per a la gestió adequada de residus industrials i no es preveu la incineració, coincineració ni valorització energètica de residus perillosos de qualsevol mena susceptibles de tractaments previs o alternatius.
Entre les innovacions incorporades pel nou PIR, cal destacar l'aposta per sistemes de pagament per generació a través de nous sistemes de recollida, com ara el 'porta a porta' adaptat al municipi o un equivalent decidit per l'entitat local i que incorpore noves tecnologies.
També s'indiquen ràtios mínimes d'educadors ambientals per municipi que treballen diàriament amb la ciutadania en la prevenció, reutilització i reciclatge de qualitat, i s'obliga al fet que tots els elements d'un sol ús fabricats amb plàstics siguen, com a mínim, realment i efectivament reciclables.
També són novetat les bonificacions de les taxes de gestió de residus a les famílies reconegudes oficialment en risc d'exclusió social, així com l'estímul a la col·laboració amb empreses d'inserció social per a la gestió d'alguns tipus de residus, com ara tèxtils, estris o RAEES (residus d'aparells elèctrics i electrònics). D'altra banda, el pla abandona definitivament la perspectiva de projectes de macroplantes i macroabocadors.
Cal destacar que la revisió del Pla era necessària tant pel prescrit quant a terminis en la Llei estatal 22/2011 com per l'adaptació al Pla Estatal Marco de Gestió de Residus 2016-22 (PEMAR), així com per diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que anul·laven l'article 17.3 de l'anterior text.
S'ha tingut en compte, així mateix, el que es disposa en recents directives europees, com ara el paquet d'economia circular del 2018 o la directiva de plàstics d'un sol ús. Addicionalment, pretén ser un mecanisme d'implementació de l'acord de l'ONU sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com ara l'objectiu 11 sobre ciutats i assentaments humans inclusius, resilients i sostenibles; el 12, sobre consum i producció sostenibles, o el 13, sobre mesures urgents contra el canvi climàtic.
Tot i que es tracta de la modificació i adaptació d'un decret, formalment i pràcticament s'ha realitzat una tramitació de decret nou, atés el caràcter normatiu i de pla d'acció territorial d'obligat compliment al País Valencià. El procés de tramitació ha inclòs una avaluació ambiental estratègica i un elevat grau de debat i participació.
